Sempre més lluny ...

'Dos patitos' x 2

2009-08-14T20:25:00.005+02:00

Llançà

Avui és el meu anniversari i com a auto-regal i plaer final del viatge, he decidit passar per un port de muntanya com Deu mana. A Aix-les-Termes he agafat la carretereta que va cap a Querigut. Estreta, recargolada i amb un paissatge corferidor. A dalt del coll, un grup de cavalls es passejaven enmig de la carretera i no he pogut evitar parar a fer la foto. Després, la baixada també molt interessant, enllaçant les corbes de 180º una darrera l'altra.

Un cop acabada la diversió, carretera nacional fins Perpinyà i llavors carretera de costa fins a Llançà. El darrer troç, de Banyuls a Llançà, també és molt emocionant, amb una carretera plena de corbes que passa sobre els penyasegats, amb el mar al fons. Corbes precioses, amb visibilitat i bon asfalt, de les de tombar la moto fins rascar el reposapeus en l'asfalt.

He arribat a Llançà a l'hora de dinar.

De Sud-oest de Franca

Cap a casa

2009-08-13T20:17:00.001+02:00

Les Cabanes

M'he acomiadat d'aquest riu tan fantàstic, i he anat fent via cap al sudest, cap a casa. Poca cosa a dir: carretera, carretera, carretera. He fet un bon dinar en un restaurant de carretera i he seguit endavant amb molta calor. A primera hora de la tarda he fet una parada al Chateau de Cassaigne, un altre cop al Gers. He vingut expressament. Aquí produeixen un Armagnac impressionant i he vingut a comprar-ne una ampolleta per tenir provisions pel dur hivern. He fet primer un tastet, per assegurar la jugada i després m'he endut una ampolla de les de tocar el cel amb les dues mans. Això si, he mirat d'assegurar-la bé a la maleta, amb això no es poden fer bromes.

M'he aturat al tard a un camping a Les Cabanes, prop dels Pirineus. Com que era tard, he muntat la tenda en un temps rècord, per ser a temps de sopar. Després de tant 'canard', he menjat una pizza i prou.

M'he adormit amb la remor del riu que passa prop del camping.

Ostres a la platja

2009-08-12T12:01:00.000+02:00

Terre Sante

M'he llevat d'hora, he embalat tot i m'he acomiadat de l'Andy. Llavors he tirat cap a l'oest, a la zona de Bordeus. A uns 30 km de la ciutat, he pres una desviació i he trobat un camping al costat del riu amb bona pinta. He muntat la tenda i he fet una capbussada al riu (Dordogne). He menjat una amanida al costat del camping. Be, li diuen amanida perque porta una mica d'enciam sota una muntanya de 'lardons' (troços de cansalada fumada), gésiers (pedrers o mollejas d'ànec) i magret d'ànec fumat.

He descansat una mica i he anat cap a Arcachon, a la costa atlàntica, amb l'objectiu declarat de provar les famoses ostres. Pel camí, vinyes i més vinyes, un paisatge preciós. He tardat una bona estona ja que he trobat molt trànsit. A punt d'arribar, m'han parat uns gendarmes ja que segons ells m'he saltat un stop. Bé, potser tècnicament si, no he parat del tot, però tenia bona visibilitat i no hi havia ningú. M'han acollonit una estona i al final m'han deixat anar amb una advertència.

He tirat cap a la zona de Cap Ferret, a l'altre costat de la badia. És un lloc xulo, amb platges de sorra blanca on creix una mica de vegetació. He donat un tomb fins trobar un lloc on venien ostres i feien degustacions. He demanat una dotzeneta amb una copa de vi blanc. El lloc te una terrassa sobre la badia, amb taules i cadires de fusta. Feia un airet fresc deliciós. Les ostres estaven tan bones i el lloc era tan meravellós que no he tingut més remei que demanar una altra dotzena.

A la tornada l'embús de cotxes era encara més espantós i he tardat una eternitat a sortir. A sobre, m'he liat a Bordeus i m'he perdut dins la ciutat. He tardat molta estona a trobar el camí. Amb tot això, he arribat al camping ja de nit. Per sort, el bar del costat encara és obert i m'estic bevent una cerveseta a la fresca, al costat del riu.

Roc Amadour

2009-08-11T12:00:00.001+02:00

Cadouin

M'he despeetat en plena forma. He decidit quedar-me una altra nit al camping, així que he pogut sortir aviadet i lleuger d'equipatge. Abans, però, he gagut de trure les eines per posar bé la maneta de l'embragament que amb la caiguda es va moure de lloc.

He anat a Rocamadour. He trobat molt transit i embussos i he tardat més del que em pensava. Però ha valgut la pena. Un castell construit en una roca penjada de forma esfereidora sobre la vall. A baix, la ciutat. Des de les muralles del castell la caiguda és aterradora. Al que se li va acudir construir en aquest lloc, li faltava un bull. Però ja fet, resulta un lloc molt especial. Obviament, està a petar de turistes, però què hi farem. He aprofitat per dinar i al cap d'una estona he tornat a Cadouin, no pel camí més curt ja que les carreteres petites son precioses.

Al camping m'he tirat una bona estona a la piscina, prenent el solet de la tarda. Després hem anat a sopar amb l'Andy, hem intercanviat experiències moteres i a les 10 i poc, a pesar figues.

Castells i ciutats medievals

2009-08-10T01:47:00.001+02:00

Cadouin

Pel matí lluia el sol, així que he carregat la moto per buscar un lloc més agradable. He voltat una mica fins trobar un camping agradable a Cadouin. He muntat la tenda, he deixat l'equipatge a dins i he sortit a fer un tomb.
Pels voltants està ple de castells, bastant impressionants. Primer he anat al de Les Milandes. El va comprar la Josephine Baker, que el feia servir per posar els nens que anava adoptant en les seves gires. Com la majoria de castells, es pot visitar, però son uns 8€ cada vegada i per dins tots s'assemblen. Així que he fet unes fotos per fora i cap al seguent. Just al costat hi ha el de Castelnaud. Hi havia tanta gent que també he passat d'entrar. Molt a prop, a Vézac, he visitat els jardins de Marqueyssac, envoltant el castell del mateix nom. Un lloc màgic, amb matolls de boix tallats en formes arrodonides que dinen un àmbient de conte de fades. També hi ha un mirador que penja a pic 130m sobre el riu Dordogne i la vall que l'envolta. Fascinant. Això si, m'he rostit viu.

A la tarda he fet cap a Sarlat-la-Caneda, una ciutat medieval que deu ser preciosa sota la capa de turistes i botigues de souvenirs i productes regionals (és a dir, foie-gras). El cert és que està molt ben conservada i te llocs preciosos. M'ha recordat una mica el barri gòtic a BCN. Per acabar el dia, he anat a La Roque Saint Christphe, una ciutat troglodítica, penjada d'una roca sobre el riu Vézère, que està habitada des del paleolític.

He tornat aviat a Cadouin i he trobat el poble en festa. He anat al camping a canviar-me i he tingut el primer 'desastre' del viatge: al deixar un segon la moto en el terreny humit del camping, mentre estava buscant una base metàlica que porto per aquests cassos, la pota de la moto s'ha clavat al fang i la moto ha anat a terra. Un veí motero m'ha donat un cop de ma per aixecar-la. Resultat: un intermitent a fer punyetes. M'he confiat pensant que aguantaria el temps suficient per posar-hi la base. Un error de principiant! En fi.

El xaval de la tenda del costat es diu Andy, és anglès i porta una KTM 950 Adventure.

Jo estava mort de gana i he anat a la plaça, plena de xiringuitos. M'he menjat un garró de porc boníssim, però immens, que m'ha deixat rebentat. Amb l'Andy hem estat fent unes cerveses i escoltant el grup que amenitzava la festa. Al guitarrista sembla que li agrada Pink Floyd ja que ha anat intercalant el solo de 'Money' a qualsevol tema que tocaven. Després hem tornat al camping, hem fet un te, i a dormir aviadet.

Pluja

2009-08-09T12:59:00.007+02:00

Cancon

Docs, això, que plou. Ahir vaig veure la informació meteorològica a la tele, un gran mapa de França ple a vessar de sols lluents i esplendorosos. Ja! La predicció del temps la deu fer 'la asamblea de majaras' de la cançó de Kortatu. Sort que no vaig anar al camping! En fi, que soc encara a Cancon. Em quedo una altra nit a l'hotel. Tenen wifi i porto la PDA; així que estic entretingut.

Al matí he provat de fer un volt pel poble per trobar un lloc per dinar, però m'he mullat i he acabat dinant al mateix hotel. La inactivitat em mata. De no fer res, m'he trobat canssadíssim i he fet una migdiada llarga, 'de pijama y orinal', com deia en CJC. Quan m'he llevat no plovia i he pensat de donar un tomb amb la moto. Però com als dibuixos animats de 'La Pantera Rosa', que vol creuar un carrer desert i immediatament que posa el peu a la calçada, comencen a passar coxes a tota pastilla, que desapareixen quan es fa enrere, cada cop que baixava al carrer, tornava a ploure i quan tornava a l'hotel, deixava de fer-ho. He passat així una bona estona patint les bromes del deu de la pluja, fins que al final s'ha apiadat de les bèsties i de mi. O potser s'ha despistat un moment, no se, però jo he aprofitat per anar a sopar al poble del costat. Per canviar de menu, he demanat cargols i peix, ja que els darrers dies, els ànecs que em trovaba pels camins m'assenyalaven amb l'ala, murmurant alguna cosa com 'aneguicida', 'exterminador' i similars. No m'agradaria ser el protagonista del proper èxit de l'estiu, ' La révenge des canards assassins'.

Périgord

2009-08-08T11:43:00.001+02:00

Cancon, 8 d'Agost

Al matí he tornat a carregar la moto i he deixat el Gers, per anar al Perigord, més al nord. Com sempre, he fugit d'autopistes i he anat seguint carreteres comarcals i com a molt, alguna nacional. Al mig dia he parat a dinar prop de Cancon i he decidit que ja havia fet prou camí. He trobat un hotel de carretera senzill. He renunciat al camping ja que el dia seguix tapat i la meva tenda no és un prodigi de la impermeabilitat. He deixat l'equipatge a l'habitació i més lleuger, he sortit a donar una volta per la regió. Per aquí hi ha molts castells, bastant impressionants, ja que a l'edar mitjana, anglesos i francesos s'hi van esbatussar de valent a la guerra dels cent anys. També hi ha moltes viles medievals, bastant ben consevades, i 'bastides', uns pobles fortificats que tenien una organització política pròpia, orientada al comerç. Tenen una plaça porxada amb una coberta de fusta al mig, segurament per protegir els comerciants del sol i la pluja. És molt interessant la de Montpazier. També he vist el chateau de Biron, amb unes cases de pedra precioses al voltant. M'ha decepcionat el poble medieval de Issigeac, molt tristot.

A Villereal he anat a veure l'església i ha resultat que hi havia una boda. La música era preciosa, un cor amb acompanyament d'orgue, i m'he quedat a la porta a escoltar-la. Suposo que resultava totalment incongruent, amb la roba de moto i el casc a la ma, al costat de les dones amb vestit de festa i barrets de fantasia, i militars amb uniforme de gala, cordills daurats, medalles i sabres inclosos. El (o la, a saber) que es casava devia ser militar, i els col.legues li han fet un passadis amb els sabres enlairats. Mira que hi havia gent apilotonada, però no he vist que aconseguíssin ensartar ningú. Sembla que deuen practicar poc. Per acabar de donar color, monges (de blanc) i capellans (de negre) formaven una part no despreciable del públic. Clergat i exèrcit,
junts. A tot arreu igual!

He fet unes fotos, ostentosament en plan 'paparazzo', més que res per tocar els collons, però qui sap si hi havia algun famós i les puc vendre al 'Alo'

He sopat a Castillonès, i he tornat a l'hotel no molt tard.

Encara al Gers

2009-08-07T22:29:00.003+02:00

Marciac

He decidit quedar-me un dia més a Marciac. Em va bé com a base per visitar els pobles de l'entorn. El dia està molt tapat i fresquet i amenaça pluja.

Avui he tirat cap a la part nord del Gers: Termes d'Armagnac, Sabazan, Aignan, Eauze, Sevuac, Montreal, Condom... Arreu, granges on venen foiegras, canard en general i, com no, Armagnac.

A Eauze he trobat un munt de pel.legrins, tots amb el seu bastó de fusta. La resta, en l'estil d'ahir. Una meravella rural. Poca gent, tranquilitat i bons aliments, castells, abadies i mooolts girasols. Tot el dia ha amenaçat pluja però res de res. La senyora del B&B està desesperada per la sequera! Però per mi és perfecte: no fa gens de calor. A la nit he tornat a Marciac a sopar. Aquí al que no li agradi l'ànec ho te cru. El porc gascó és excel.lent però no n'he vist enlloc.

Gràcies a un amable vei anònim que m'ha deixat la seva connexió wifi, he pogut actualitzar el blog. No hi ha manera de trobar un cafè internet!

De concert

2009-08-06T11:54:00.001+02:00

Marciac,

He sortit aviat a fer un tomb per la comarca del Gers. Es terra d'Armagnac i d'ànec (canard). La primera parada ha estat a Mirande. Te una gran església, simple però d'aspecte sobri i potent, amb contraforts massius. Les cases de pedra amb figueres al pati i la plaça amb porxos fan una ciutat agradable.

A Auch he vist la catedral, amb vitralls interessants i uns seients amb talles de fusta plens d'escenes bíbliques i dels terrors de l'infern. Impressionant el Donjon de Bassoues, una altíssima torre massissa de pedra.

He anat de poblet en poblet per carreteretes estretes i recargolades: Vic-Fezensac, Lupiac, Peyrusse-Grande, ... Tots amb el seu campanar punxegut i cases amb vigues de fusta. Pel camí, he deixat de costat el castell d'origen del més cel.lebre gascó, d'Artagnan. Entre poble i poble, el paisatge fa un patchwork preciós amb el groc dels girasols, el verd de la colza i les vinyes i el daurat dels camps de blat ja segat.

He tornat a mitja tarda al B&B per una dutxa i un canvi de roba. He parlat una bona estona amb la senyora que porta el B&B, molt xerraire ella, que m'ha posat al dia dels embolics dels veins en un francès del sud molt graciós, però que em resulta molt entenedor.

De nou a Marciac (amb la roba de pluja, per si de cas: m'han dit que ahir va caure la de Deu) he vist un parell d'actuacions al carrer: una Big-band de joves i un pianista a l'aire lliure, Pascal Neveu, una barreja de jazz, clàssic i sons orientals bastant interessant.

Però el plat fort del dia és sense dubte el concert del Wynton Marsalis. Primer ha tocat en Marcus Roberts, un pianista cec de la vella escola (Earl Hines, Fats Waller, ...). Un aperitiu de luxe. Porta un trio amb contrabaix i bateria, fantàstics. Son tan bons que podrien tocar a duo sense piano. Cap al final, en pla de col.laboració imprivisada, s'hi ha afegit en Wynton Marsalis en un parell de temes.

Fet i fet, ha estat el millor de la nit, ja que després, al Wynton Marsalis que venia amb un sextet (de fet, un octet, ja que ha arreplegat dos musics locals) li ha mancat intensitat i emoció. El tio és molt bo, boníssim i se'l veia molt còmode. Ha fet bromes i ha cantat un parell de temes i tot. Pero el punt de descontrol i bogeria, de creativitat màgica que fa que un bon concert sigui inoblidable, no s'ha vist.

Marciac

2009-08-05T21:11:00.002+02:00

Marciac (Gers)

Despres de sopar, Vicdessos no oferia gaire animació. De fet, no n'oferia gens i vaig tirar cap al camping que, oh sorpresa!, també estava mort. Afortunadament, ho havia deixat tot llest a la tarda i, en pocs minuts, ja pesava figues.

Al matí, he anat a la boulangerie i m'he fet un petit festí de pastisseria local. La 'croustade aux pommes' estava particularment bona. Amb calma, he desmuntat la tenda i he refet el trencaclosques que suposa encabir tot el material a la maleta de la moto.

He anat agafant unes carreteres precioses cap a Aulus-les-Bains. De fet, son més camins asfaltats que carreteres. Dos coxes no passen alhora. Pero quina meravella: tot vert, amb molts arbres i prats de muntanya amb vaques i cavalls pasturant, petits lacs, muntanyes amb clapes de neu ... Per llocs així s'ha fet la moto. M'he parat una estona a veure un grup que feien parapent i m'han agafat unes ganes boges de provar-ho. Volar és un dels meus somnis més recurrents i això sembla que s'hi acosta molt.

He seguit cap a la Valée de Bethmale i després St. Girons. M'he anat aturant aquí i allà, però poca estona cada vegada. He passat per Salies-du- Salat, un poblet amb un castell dominant des d'un turó. Com que ja he deixat l'alta muntanya, la calor es feia feixuga i he decidit fer via.

He arribat a Marciac sobre les 5h. El poble està a petar pel festival de Jazz i ja m'ha semblat que trobar allotjament seria un miracle. He provat al camping però estava complert. Pero aviat he trobat un B&B a uns 5km del poble. El porta una senyora gran molt simpàtica que ha quedat bocabadada al veure la meva suada quan m'he tret la caçadora.Ha estat un dia dur! Un dels clients és un pel.legrí italia que fa el camí de Sant Jaume, fins a Compostela.

Dutxat i canviat, he tornat a Marciac a temps per comprar l'entrada pel concert de Winton Marsalis de demà. De passada he vist bastantes actuacions al carrer i com no, he sopat bé. Quan estava pensant si quedar-me més estona o anar a dormir, ha començat a gotejar i he sortit disparat abans no anés a pitjor. Ara trona de forma
impressionant, però estic sec i calentó al B&B, a punt de dormir.

Arriege

2009-08-04T22:30:00.004+02:00

Vicdessos

La cosa està xunga: soc a un bar i el teclat de la maquina d'internet es una pena: no va la tecla de retorn. El bar es a les fosques i amb el teclat azerty no trobo les tecles! En fi.

Al final, m'he liat molt i he sortit de BCN a les 12:45h Tot i això, he resistit la tentació i no he agafat lautopista. He anat fins a Andorra sense cap problema. Com que he arribat tard (sobre les 3:30) no he parat. He menjat un bocata i un iogurt i endavant. Al coll de muntanya del Pas de la Casa hi havia una caravana brutal, pero l'he saltat tota en plan kamikaze pel carril de l'esquerra seguint uns motards gabatxos que em marcaven el camí. He parat a Tarascon sur Arriège a beure una aigua i a mirar el mapa, i llavors he anat cap a Vicdessos. Com que anava amb temps, m'he aturat aquí i allà, per veure poblets, chateaus i el que fes falta. Amb el dia tan fantàstic per anar en moto, he decidit aprofitar. Els poblets son preciosos, amb cases de pedra, avingudes de plàtans i flors que penjen dels fanals del carrer. A Vicdessos he anat al camping La Bexanelle, que te bona pinta. Amb la tenda parada i vestit un altre cop de persona (porto el dia amb roba de moto) he anat a sopar al poble. No hi ha massa per triar pero he menjat molt bé. Canard, vinet del pais, gelat de rom... He estat a una terrassa, amb la fresca, al costat del riu. De nit, amb els llums grocs de sodi, tot te un aire molt irreal i magic.

Oest de França

2009-08-04T09:24:00.003+02:00

Barcelona

Ja fa un any des del darrer viatge llarg en moto, així que ja tocava. Estic fent els darrers preparatius per marxar cap al sud-oest de França. Ahir vaig posar una funda protectora del dipòsit i vaig comprar una bossa per l'equipatge que s'hi enganxa amb unes fixacions. Ja tinc una bossa que s'enganxa amb imants, però està feta pols i a més, els imants m'esborren les targes de crèdit, i ja estic fart de trobar-me a mitges vacances sense un clau per poder tornar a casa.

Estava dubtant entre dues possibles rutes: els alps o el sud-oest i al final m'he decidit per la darrera: Gers, Bordeus, la costa atlàntica, ... És una zona que desconec i que fa temps que em tempta i que sembla molt interessant. Ja tinc previstes visites a Cassaigne amb un castell on fan Armagnac, a Auch i a d'altres temples de la gastronomia del Gers.

Avui miraré d'arribar a Marciac pel festival de Jazz (http://www.jazzinmarciac.com/ete.html). Me l'ha recomanat el Philippe i te molt bona pinta.

Porto tot l'equip de càmping, però penso combinar amb petits hotels. Com sempre, el 30% del meu equipatge és la càmera de fotos. També com sempre, volia sortir aviat però son quarts de deu del matí i encara em queden un munt de coses a fer.

Intentaré evitar les avorridíssimes autopistes sempre que sigui possible.

Final

2008-08-25T12:18:00.004+02:00

Barcelona

El darrer dia volia aprofitar per visitar el museu de l'apartheid a Johannesburg i després tornar el cotxe i esperar a l'aeroport amb temps. Però quan he mirat la guia he vist que tanquen els dilluns i me quedat sense pla. He passat el matí xerrant amb la Soo i un israelià jubilat que també volta pel mon. A la tarda he anat a l'aeroport amb força temps per evitar problemes. El viatge ha estat llarg i avorrit, l'etern anticlimax al final de les vacances.

Mines de diamants

2008-08-24T12:13:00.005+02:00

Pretoria

Sembla que a Pretoria no hi ha massa res a fer. Les ciutats a SA no son massa atractives. De totes maneres he agafat el cotxe i em sortit a donar una volta amb la Soo. Hem estat una estona a un parc al centre de la ciutat i després hem anat a Cullinan, a uns km de Pretoria, on hi ha una mina de diamants famosa per que aquí es va trobar el diamant més gran del mon, anomenat en un prodigi de la imaginació, Cullinan. El diamant va ser tallat en diferents parts i regalat al rei d'Anglaterra. Nosaltres volíem veure la mina, però quan hem arribat, ja havia passat l'hora de la última visita (és diumenge i la gent s'ho agafa amb calma). Així que hem donat un volt per veure la mina per fora i hem anat a dinar.

A la tarda hem tornat a Pretoria. Més tele, més cerveses. A la nit ha arribat un irlandès que ve en moto des d'Irlanda per tot Àfrica occidental. Vol una habitació pero en tot el dia no hem vist cap dels encarregats. Li hem dit que passi i que agafi una habitació ell mateix.

Pretoria

2008-08-23T12:08:00.003+02:00

Pretoria

Estava dubtant entre quedar-me un dia més o anar cap a Pretoria. Graskop ha estat un lloc molt agradable, sobretot per l'entorn i per la gent al backpackers. Al final me decidit per Pretoria. He arribat cap a les 3pm. Al backpackers no hi havia cap responsable, però un client m'ha obert i m'he assegut davant la tele a veure les olimpiades amb un ianqui i una coreana. Veure la tele després de tants dies ha estat un canvi. Una estona més tard ha arribat la propietària i he formalitzat la meva estada. Hem sortit a comprar unes cerveses i he seguit veient els jocs. Hi ha un bon ambient. El tio americà té una empresa de submarinisme a Mozambique i està a Pretoria esperant per algun negoci. La Soo, la noia coreana, porta dos anys viatjant ella soleta. Més d'un any per tot l'est d'Àfrica. Ha estat a tot arreu: Egipte, Iemen, Somaliland ( la part nord de Somàlia, ara independent de fet), Etiopia, Kenia, Republica Democràtica del Congo, ... Un munt de països on la gent s'ho pensa dues vegades abans d'anar-hi. Sempre en transport públic i sola. M'ha impressionat. Ha pescat dues vegades la malaria i l'han robat varies vegades.

Entre les cerveses i la tele hem passat la tarda i la nit de forma bastant tranquil·la.

Explorant la vall

2008-08-22T12:07:00.002+02:00

Graskop

Al final me decidit per fer una sortida a peu d'un dia ja que la de dos o tres dies presenta problemes logístics importants. M'he plantat a l'ofocina de permisos (cal pagar un permís per entrar a la zona) i la senyora no em volia donar el permís per que vaig sol, i si em passa alguna cosa, i blablabla. Després d'una bona discussió, l'he convençut. Primer he estat als Bourke's Luck Potholes, un lloc on els remolins del riu han anat excavant uns forats més o menys cilíndrics a la roca. És sorprenent.

Després he anat tirant per un cami estret cap a les gorges del Blyde. M'han comentat que hi ha unes cinc hores de camí entre l'anada i la tornada. Hi ha una part durilla ja que hi ha molta pendent i el camí és rocós. De primer el camí ma decebut una mica, ja que passa lluny de les gorges. Però quan m'he apropat al riu, la cosa ha començat a canviar: la vall es fa més estreta i el riu s'escola per una sèrie de salts d'aigua que acaben en un pas molt estret i fondo entre dues parets de roca. Es la part on acaba el camí. Hi ha les restes d'una antiga central hidroelèctrica, construida per alimentar les mines d'or de Pilgrim's Rest. El lloc és preciós, sembla impossible que l'aigua hagi pogut excavar la roca d'aquesta manera.

He tornat, ara de pujada, suant la cansalada entre pedrots i arbres amb espines com a punyals. A la sortida me parat a menjar una miqueta. He tret una mica de fruita però en un moment que me girat una mica, de cop la fruita ja no hi era. He trobat la resposta sobre la branca d'un arbre, on un petit mono se l'estava cruspint tranquil·lament.

He agafat el cotxe i he seguit fent turisme per la vall. Hi ha molts salts d'aigua bastant alts, més formacions rocoses, ... Es un lloc preciós.

La nit no ha variat molt respecte l'anterior.

Blyde River Canyon

2008-08-21T11:52:00.008+02:00

Graskop

Pels dies que em queden he decidit anar al Blyde River Canyon, una mica més al sud. Sembla que és un dels llocs més impressionants de Sudàfrica. Veurem.

Amb calma, he fet un bon esmorzar i he tirat cap a Graskop. Pel camí, he començat a veure el perquè de la fama de la vall del Blyde: He travessat un pas de muntanya amb unes vistes de parar-s'hi i fer fotos. Després, en trencants de la carretera, hi ha tot de punts amb miradors en els llocs més interessants, amb formacions de pedres i vistes sobre la vall.

A Graskop he trobat un lloc per dormir que està bastant bé. He tornat a trobar els francesos d'ahir a la nit, i una parella d'holandesos.

Per demà m'agradaria fer una excursió a peu per la vall. Hi ha diferents possibilitats, alguna amb una durada d'una o dues nits. He fet una visita a l'oficina d'informació però la senyora tenia tantes ganes d'informar-me com de seure en un formiguer sense els pantalons, aixi que he sortit com he entrat.

Per aprofitar la tarda me apropat a Pilgrim's Rest, un antic poble miner. Es petitet, amb algunes cases interessants però sense res especial.

A la nit he estat sopant amb els holandesos, que fa poc han arribat.

Més Kruger ...

2008-08-20T22:20:00.005+02:00

Phalaborwa

En total he estat quatre dies al parc. Tots els dies son molt similars: em llevo aviat (5:30!), agafo el cotxe, i vinga, a donar volts. Al final no vam poder quedar amb els de l'Arboç: ells van sortir tard i jo ja estava donant voltes. Ens vam enviar uns sms però a moltes zones no hi ha cobertura de mòbil.

En els quatre dies he vist un munt d'animals. Es meravellós. A vegades n'hi ha un munt i altres vegades passen hores sense veure gairebé res. Es com una cacera, però sense matar animals. M'ha encantat. No he aconseguit veure cap lleopard. N'hi ha pocs, son nocturns i s'amaguen.

Com que el parc es gran, hi ha varies zones diferenciades, amb vegetació diferent. Cap al sud es on hi ha mes animals, ja que hi ha mes vegetació. Al centre-oest hi ha L'Olifant River, que com el seu nom indica, esta ple d'elefants. Mai em canso de veure'ls, i això que n'he vist un munt.

Cap al nort hi ha baobabs, alguns d'ells immensos com esglesies. A diferència del petit príncep al seu asteroide, no n´he arrencat els brots. El perill que facin explotar el planeta amb les seves arrels és baix en el nostre cas. A mi em semblen arbres fascinants. Hi ha una llegenda que diu que el dimoni el va plantar a l'ínrevés i creix amb les arrels per fora.

Per la nit, un parell de dies he sentit els brams dels lleons, aquests en llibertat.

Al quart dia ja estava molt cansat. Passar-se deu hores al dia amb el cul al cotxe, concentrat mirant a banda i banda es esgotador. Com que ja no podia mantenir la concentració, he decidit sortir una hora abans de tancar el parc. He sortit per Phalaworba, cansat però feliç.

Al backpackers he trobat una parella de francesos que també venien del Kruger. Hem fet intercanvi d'experiències i hem retirat aviat.

Kruger

2008-08-17T21:59:00.002+02:00

Berg-en-dal camp, parc Kruger

Per la nit algu tenia una alarma posada que no ha parat de sonar. No hem pogut esbrinar de qui era i ens ha donat la nit. Ens hemm levat molt d'hora per entrar el mes aviat possible al parc. El parc es molt gran i dins hi ha diferents camps on es pot passar la nit. Ells quatre tenen reserva per dema a la nit, pero no per la d'avui. Han mirat de fer una reserva per la nit d'avui pero no ha estat possible. El camp esta a petar, tot i que es temporada baixa. Aixo vol dir que hauran de sortir a la tarda i tornar a entrar dema. Jo he aconseguit lloc amb la tenda de campanya, pero tot i aixi m'ha costat. Els treballadors de la recepcio no son el que es pot dir col.laboratius ni simpatics i he hagut de lluitar una estona per aconseguir l'acomodacio. Un cop resolt tot aixo, hem entrat al camp. Hi ha carreteres i pistes. la cosa consisteix en anar passejant poc a poc amb el cotxe mirant a banda i banda fins localitzar algun animal. Llavors es para i es fan fotos. I endavant.

Al poc d'entrar hem vist impales i de cop, a uns poc metres de la pistas, un rinoceront immens. Impressionant! L'hem tingur a plaer, de fet massa aprop i tot per la meva tranquil.litat. Despres hem anat veient de tot: girafes, zebres, nyus, bufals, una hiena, un lleo, moooolt llunyà ... Es molt emocionant. Al mig dia ens hem separat i hem quedat per trobar-nos dema al mati ja que jo he d'anar al meu camp i ells cap a la sortida. S'ha d'anar amb compte i planificar be la ruta ja que cal ser al camp o a la sortida a les 6pm i el limit de velocitat es de 50 kmh.

A la tarda, ja anant sol, m'he trobat un elefant al costat de la carretera. M'he parat a mirar-lo, ell m'ha mirat tambe. Per mi ha estat una cosa molt especial, estar a pocs metres d'un animal tan potent, sols ell i jo.

He aconseguit ser al camp a les 6 menys un minut, apurant al maxim. M'he endarrerit ja que he trobat un grup de lleons que sopaven tranqui.lament el que quedava d'algun animal gran.

He desempaquetat la tenda i quan estava mirant les instruccions se m'han apropat els habitants de la caravana del costat oferint-me ajuda. L'he acceptat gustosament i hem muntat la tenda en poc temps. Despres m'ha convidat a sopar: borewors i farinetes dee blat de moro, el menjar oficial de sudafrica. El borewors es una botifarra feta amb carn de bou. Els Africaners solen ser molt acollidors. Hem estat xerrant una bona estona. Al poc temps s'ha acostat una hiena a la tanca, a veure si pescava alguna cosa de les restes del sopar.

I a les 9, a dormir.

Deixant Swazilandia

2008-08-16T21:42:00.000+02:00

Nelspruit

Per la nit he pogut sentir els brams dels lleons que tenen en un tancat aqui a la vora. Impressionant. I pel costat de les nostres cabanetes corren els antilops.

A Swazilandia hi ha basicament un parell de coses a fer: anar a alguna reserva d'animals o anar a la vall de Ezulwini. Com que ja anire al Kruger a veure animals, i ja vaig estar al Addo Elefant Park, crec que seria massa visitar tambe aqui alguna reserva. Aixi que he decidit anar a Ezulwini i passar alli una nit o dues.

Els altres estan a Swazilandia nomes de pas i van cap al Kruger. M'he ofert a portar-los amb cotxe fins Manzini o Mbabane on podran llogar un cotxe. Primer hem mirat si podiem carregar tot dins el corsa. Porten un munt d'equipatge, quatre motxiles grosses i bosses de ma. Jo porto la meva, que tambe es gran per culpa de l'equipament de moto. Al final, ho hem aconseguit. Els de darrera anaven com a sardines de llauna i el cotxe no tirava a les pujades pero hem anat fent via. Quan hemm arribat a Ezulwini, no m'ha convençut massa. No m'ha semblat res de l'altre mon i he decidit anar al parc Kruger directament, aixi em queden mes dies i despres podre estar uns dies al Blyde River Canyon.

Ens hem plantat a Nelspruit cap a les 4. Primer hem fet cap a l'aeroport on ells han llogat un cotxe i despres hem trobat un backpackers. A la nit hem anat a donar un volt buscant un restaurant.Ens hem fet un fart de donar tombs i tot semblava tancat. Al final, gracies a les indicacions i el mapa de la guia, hem trobat un restaurant portugues que estava be.

Suazilandia

2008-08-15T18:18:00.001+02:00

Nsoka, Swazilandia

Ben aviat he anat a donar un volt per un bosc amb vegetacio autoctona. Dins el bosc hi ha algunes pistes per caminar i una plataforma elevada que permet veure el bosc a nivel de les copes dels arbres. Molt interessant. La vegetacio es espessa. Tot i que fa un bon sol, dins el bosc es molt fosc. Els sorolls dels ocells son una passada.

Despres he anat a veure un parell de poblats zulus reconstruits. Son algunes capitals dels reis zulus. Hi ha tanques de fusta fetes amb trocs i construccions de palla semiesferiques. He vist com en reconstruien una i m'ha semblat un sistema molt enginyos.

He seguit cami cap a Swazilandia, una de les poques monarquies absolutes (pero absoluta de veritat) de les que queden al mon. He tirat uns kms mes fins a un backpakers que recomanava la Lonely Planet. Alla he coincidit amb dues parelles de l'Arboç i rodalies, que han arribat en bus, carregats de moxiles.

Ens han instal.lat en une scasetes de palla com les que he vist al mati. Son per dues persones i la porta es minuscula, d'uns 50 com d'alçada.

Hem fet unes cerveses al bar, al costat d'una bassa amb un cocodril i hem xerrat una bona estona.

Anniversari Zulu!

2008-08-14T17:51:00.001+02:00

Eshowe

Abans de deixar Harrismith he buscat una botiga d'esports (cosa dificil) i he comprat una tenda de campanya. No tinc reserva pel park Kruger i m'han dit que esta molt ple. Sembla que places de camping n'hi sol haver sempre, aixi asseguri el tret.

Nomes agafar l'autopista, en una pujada, he sentit una olor de goma cremada molt forta i de cop he vist una cosa que venia cap a mi a tota pastilla: a un camio li ha saltat tota la banda de rodadura d'una roda i ha sortit rodant. No m'ha tocat per poc. Glups!

He anat tirant cap a la regio on vieuen els zulus. Per la carretera, esta ple d'indicacions per anar als llocs de les famoses batalles entre zulus i anglesos al segle XIX. Segur que heu vist alguna peli sobre el tema.

La gent es veu diferent, sobretot les dones: els vestits son de colors mes vius i algunes porten la cara pintada de blanc o de vermell. Les cases son similars a les dels Xhosa o les de Lesoto: planta circular, sostre conic de palla, pero aquestes son mes grans i estan pintades de blanc.

La vegetacio torna a ser d'aloes i uns cactus verds en forma d'arbre, molt grans. M'encanten.

He agafat una altra senyora que feia autostop. Aquesta no parlava angles i s'ha assegut molt quieta amb el boset a la falda. Com que no s'ha posat el cinturo de seguretat, gairebe s'estampa contra el parabrises quan un capullo ha sortit sense mirar d'una cruilla i he hagut de frenar en sec.

He tirat bastants km per una pista de terra en estat lamentable. Val la pena ja que els pobles mes xulos estan al costat de les pistes de terra. Tothom em mira quan passo i els nens em saluden o es foten de mi.

Abans d'arribar he començat a veure unes grans extensions d'un cultio verd, unes canyes d'un metre i mig d'alçada. Els camions que les transporten no lliguen gairebe la carrega i la carretera n'es plena. M'he aturat a agafar-ne una per confirmar les meves sospites: canya de sucre.

Al final he arribat a Eshowe. He trobat un backpackers on , per variar, no estic sol. Hi ha dues noies americanes i una parella. De totes maneres, estan en altres habitacions i gairebe no els he vist.

Avui es el meu anniversari. Per celebrar-ho me n'he anat a un lloc proper a veure un espectacle de dances zulus. Es un hotel amb una reconstruccio bastant hollywoodiana d'un poblat zulu dels d'abans. Els tios van amb 'taparrabos' i plomes per tot arreu. L'espectacle esta be, musica de tambors i dances guerreres.

Despres m'he quedat a sopar, pensant que serien plats autoctons, pero m'he trobat amb un buffet lliure molt internacional. Bo, pero no era el que esperava.

He tornat a l'hotel, on volia fer unes cerveses al bar i xerrar una mica amb algu. Te bona pinta per que tenen una petita fabrica de cervesa propia. Pero no quedava gairebe ningu. Nomes el propitari, un tio simpatic al que no li deu agradar tirar res i es dedica a beure's els excedents de la produccio de cervesa. Sembla que en sobra molta per que les pinplava una darrera l'altra. Despres ha passat als conyacs. He vist una mica d'un partit de rugby i he considerat acabat el dia.

Poca animacio a Harrismith

2008-08-13T17:44:00.003+02:00

Harrismith

A primera hora he agafat un guia local i he anat a veure unes pintures rupestres dels bosquimans que hi ha prop d'aqui. Mentre caminavem hem estat xerrant molt. M'ha fet un munt de preguntes. Ell te 28 anys i mai ha sortit d'aquesta zona. Hem fet un intercanvi cultural bastant interessant. El cami es facil pero com que hem anat a tota llet, ha estat cansadet.

Les pintures son molt interessant. Representen cacadors i elands. En una d'elles apareixen peixos. Hi ha tres llocs amb pintures. He fet un unt de fotos.

Cap a les deu hem tornat, he pagat i he marxat. Pel cami he agafat una autoestopista, una senyora molt ben arreglada en mig d'un cami polsos a tope. No parlava gaire angles aixi que m'ha fet alguns comentaris i la resta ha estat callada.

He fet una primera parada a la Maseru, la capital. Es petiteta. He anat a parar a la zona del mercat, pero quan he entrat a un super i he vist dins un tio fent guardia amb un fusell i a fora un altre amb una escopeta, se m'han passat les ganes d'anar fent fotos per alli.

He seguit cap al nord per Lesoto pero el paisatge havia canviat i ja no era tan xulo. Les muntanyes de veritat son cap a l'est, pero molts camins son per 4x4 i no hi ha sortida cap a Sudafrica. Aixi que he decidit deixar el pais i anar tirant cap a KwaZulu-Natal, la regio dels zulus.

He trucat a un backpackers a Harrismit i he confirmat l'habitacio. M'ha costat: era una senyora gran, amb un algles amb accent molt Afrikaans i totalment tartamuda. Uf!

Quan he arribat a Harrismit m'ha costat una mica trobar el lloc. ha resultat ser una casa on tenen una habitacio acondicionada com a hostel. Harrismit es un poble de pages i a les sis ja era tot tancat. L'internet cafe ha tancat a les 7 i m'he hagut de retirar cap a l'habitacio, on per suposat, estava sol. He estat llegint per matar el temps i, cam gairebe cada nit, a dormir aviat.

En pony!

2008-08-12T17:29:00.000+02:00

Malealea

M'he llevat molt aviat (quin remei, vaig anar a dormir a les 10). No ha fet tant fred com m'esperava. La cabana es d'adob i te unes parets de mig metre d'amplada. Ailla bastant.

M'he apuntat a una excursio en pony per la vall propera. Erem tre persones, la Natasha, una noia escocesa, el guia i jo. Els ponys son bastant grans, mes aviat son caballs petits. La cosa s'ha comencat a posar interessant molt aviat: la baixada cap a la vall era per uns camins esfereidors, plens de pedres i amb una pendent impressionant. Al costat, una caiguda llaaaaaarga. No apte per gent amb vertigen. Els ponys rellisquen i rellisquen pero acaben per trobar el cami. Despres hem creuat un riu i hem comencat una pujada com abans la baixada. Hem passat per poblets perduts d'unes poques cases, plens de nens que ens saluden. Hi ha molts nens per tot arreu. El paisatge de muntanya escolpidor, amb unes roques immenses i el riu que ha cavat una vall fonda entre les muntanyes. Hem menjat al costat del riu i hem tornat. Ha estat fantastic. En total mes de sis hores i jo hauria seguit unes quantes mes.

Jo he aprofitat per donar un tomb pel poble. A la tarda havia arreglat un sopar basotho a una de les cases del poble, pero el tio que m'hi havia de portar no ha aparegut i m'he quedat amb les ganes. He sopat al restaurant i he anat a dormir mes aviat que el dia anterior.

El regne a les muntanyes

2008-08-11T17:01:00.000+02:00

Malealea (Lesoto)

Sort de les mantes per que el fred ha estat terrible. El lloc on estic es curios. Abans era una escola, i al costat hi havia una esglesia. Quan es van deixar d'utilitzar, l'actual propietari ho va comprar tot i va muntar un 'Backpackers' a l'escola i ell viu al que abans era l'esglesia. Es un tio simpatic i he estat xerrant una bons estona amb ell, al sol del seu jardi. Va neixer a Kenia, ha viscut en diferents paisos de sud africa i ara esta jubilat i ha muntat aquest xiringuito. Diu que se sent un colonialista angles (te nacionalitat britanica) desposseit. Parlar amb els blancs aqui es curios, quan rasques una mica tots anyoren els vells temps. Aquest pais esta molt dividit entre blancs, 'colored' (mulatos) i negres. Els tres grups no es barregen gaire entre ells. Vuien en llocs diferents, van a escoles diferents, tot segueix separat. Crec que trigara molt a normalitzar-se.

Cap a les 11h he marxat cap a Lesoto. He passat la frontera sense cap problema. Un dels policies que havia acabat la feina m'ha demanat que el portes uns km i he carregat el meu primer autoestopista. L'he apropat fins el seu poble. El paisatge es tot de muntanyes altes. Els pobles son de cabanes rodones amb sostres conics de palla. Despres jo he tirat cap a Malealea Lodge, on una peralla concienciada ha muntat un lloc de turisme rural en cooperacio amb la comunitat local. Financien l'escola, munten activitats amb la gent d'alla, planten arbres i munten excursions amb ponys amb els nois del poble de guies. M'ha donat una cabaneta rodona amb el sostre de palla molt xula. Dos llits i res mes. Com que l'electricitat prove d'un generador, nomes va de 5pm a 10pm. La resta, amb espelmes o llanternes. Aixo vol dir a dormir aviat. Abans he vist una actuacio d'un grup de xavals del poble amb instruments que s'han fabricat ells i he fet unes cerveses al bar.

De viatge

2008-08-10T18:41:00.000+02:00

Lady Gray

He decidit anar a Lesotho, un teit pais que queda envoltat completament per Sud Africa. Com que els dies passen i encara queden coses per fer, m'he proposat fer una bona tirada en cotxe per avançar cami. He donat una bona volta per l'interior de la Wild Coast, on esperaba veure poblats Xhosas. N'he vist un munt: casetes de colors bastant escampades per les muntanyes. Gairebe totes son de totxo, pero pintades de colors tenen bona pinta. Algunes tenen teulades de palla. la zona es molt pobra, les cases son molt basiques i els pobles estan bastant atrotinats. M'he passejat per un parell, on tothom em mira i els nens em saluden. A l'hora de sortir del cole es veuen un munt de nens caminant per la carretera, sembla que els coles estan bastant apartats. Gairebe tots van amb uniforme escolar.

Cap a les 6 he arrinat a Queenstown, pero com que el carrer principal no m'ha fet el pes he decidit seguir. He trucat a un backpackers a Lady Gray, bastant mes al nord, i he confirmat que tenien lloc. He arribat cap a les 8:30, ja negra nit des de feia temps. El propietari, un vellet molt simpatic, m'ha obert el lloc. No hi ha ningu mes, soc l'uinic client. El lloc es basic pero esta be. M'ha donat dues mantes perque fa un fred impressionant (sota zero) i el meu sac es d'estiu.

Com que no hi ha res mes a fer, he sopat i he anat a dormir.

Elefants!

2008-08-09T18:23:00.000+02:00

Addo

M'he trobat de bon mati a la porta del parc amb els vascos. Son dues parelles i un tio de Mostoles (aquest no es vasc, obviament). Ens hem repartit i dos han vingur al meu cotxe. Dins el parc, la cosa consisteix en anar circulant poc a poc (20-30 kmh) i mirant a veure si es veu algun animal. Llavors es para i es fan fotos. Hem començat be: bastants porcs senglars (diferents dels nostres), bufals, i molts tipus d'antilops: elands, springbok, ... Fins i tot hem vist un caracal, una especie de linx que sembla que es molt dificil de veure. He fet bastantes fotos. Despres, durant molta estona, no veiem cap bitxo. Per tot arreu cagades d'elefant, unes boles d'uns 15 com de diametre, pero cap elefant en persona. N'hi han 450, aixi que estavem bastant mosquejats. El problema es que la vegetacio es alta i espessa i si estan a 5 m de la carretera ja no es veuen.

Aprofitant la sequera animal hem aprofitat per anar a dinar. Nomes es pot baixar del cotse en zones especials, a les entrades del parc, aixi que fins i tot anar a pixar es una epopeia. A la tarda ens hi hem tornat a posar i cap a les 4, quan ja estavem desesperats i en pensavem que els 450 elefants s'estaven caxondejant de nosaltres, hem vist un lloc amb un grup de cotxes aturats: aixo es senyal de bitxo gros. Efectivament, un grup d'elefants estava prenent la fresca en una bassa. Els hem pescat que marxaven, en fila india, amb un de gros vigilant quan passaven els petits. Impressionant. Un d'ells s'ha quedat i ens ha ofert un xou impressionant. De cop s'ha apropat al cotxe, a un parell de metres. Acollona bastant. Hem fet el que cal fer, es a dir, absolutament res. Quiets i callats mentre era aprop. Quan hem vist que no tenia males intencions i s'ha apartat una mica l'hem fregit a fotos. Despres hem seguit i hem vist bastants mes elefants pel cami i en altres basses.

Per desgracia el parc tanca a les 5:30pm. Hem sortit per una altra porta i ens hem acomiadat. Com que ahir vaig aprofitar per fer bugada i tinc la roba penjada, he agut de tornar a Addo quedar-me una altra nit. Al cami de tornada, les carreteres estaven tallades per obres i he hagut de donar una volta impressionant. Ja era fosc. Per sort he pogut tallar per una pista de terra que travessa el parc. He anat rapidet. La pista es bona pero de tant en quant hi ha uns bonys que deu n'hi do. Continuo torturant el cotxe.

He sopat una pizza infame al bar del backpackers, he llegit una estona al costat del foc i a dormir.

Connexio

2008-08-08T18:09:00.000+02:00

Addo

De bon mati he donat un volt per Knisna en cotxe i com que a primera vista no m'ha semblat res de l'altre mon (tot i que tothom diu que es molt xulo) he seguit el meu cami. He tirat fins a Addo, on hi ha l'Addo Elefant Park, que com el seu nom indica es un parc amb animals, entre ells elefants. Pel cami, el paisatge ha anat cambiant. Ara comença a semblar una mica mes Africa. Extensions d'herba amb alguna acacia de tant en quant i tambe arbustos amb molts aloes, que per fert, estan florits. En conjunt un paisatge diferent i molt xulo. Com es natural, no he agafat el cami directe sino que m'he posat per un port de muntanya amb pistes de terra. No te nom el que li estic fent al cotxe aquest.

Quan he arribat a Addo (el poble) m'he quedat de pedra. El poble es un super, una gasolinera i una botiga de licors. Res mes. Pero he trobat un lloc per dormir. Un altre cop he demanat una habitacio compartida. L'encarregat em volia convencer d'agafar una cabaneta per mi sol (pagant bastant mes) pero li he dit que amb la compartida estaba be. La intucicio no m'ha fallat. Al dormitori compartit nomes hi era jo i en realitat era la cabaneta que em volia encolomar per bastant mes. He estat parlant amb el xaval que se n'ocupa, que es de Zimbawe, sobre la situacio al seu pais. Despres he anat al bar a fer una cerveseta i parlar amb algu. He mirat una estona la cerimonia d'inauguracio dels Jocs Olimpics. Una estona despres, he sentit un idioma familiar. Un grupet de cinc vascos ha arribat al bar. Van pel seu compte i fan aproximadament la meva ruta pero a l'inreves. Hem xerrat una bona estona i hem quedat per anar dema al mati al parc junts. Ells tenen experiencia ja que han estat al Kruger.

Mes tard han arribat un grup que van en camio. Son uns camions bastant grans acondicionats per portar persones a la part de darrera. Fan uns tours de tres mesos per diferents paisos del sud d'Africa. Sembla interessant.

Ha estat un dia tranquilet.

Sota terra

2008-08-07T22:32:00.006+02:00

Knysna

He anat al super i he fet carregada de xorradetes: galetes, muesli, etc. Ja que vaig en cotxe ho aprofito. L'espai extra i no haver de patir tant per l'equipatge son el millor. Lo pitjor es que viatjar es molt mes avorrit que amb la moto. A pesar de la comoditat, per mi no hi ha color. Cada cop que veig un motorista se'm posen les dents llargues ...

He fet una bona tirada fins a Oudtshoom. Està ple de granges d'estruços, pero jo he vingut a veure les coves Cango. Es poden visitar en dos modalitats: normal i 'adventurous'. En la darrera opcio es va fins mes al fons i cal arrossegar-se en un parell d'ocasions per escletxes molt estretes. Hi ha un punt on es puja per una xemeneia d'uns 5 metres de llarg i molt, molt estreta. L'altre punt 'calent' es una escletxa de nomes 25 cm. De totes maneres esta ben iluminat i el guia va indicant com passar, aixi que no es massa dificil. Aixo si, no esta indicat per a claustrofobics. Tampoc ho recomanen pels que pesen mes de 85 kg. Com que a mi aquestes coses m'encanten, ha estat una bona experiencia.

Al sortir he anat a un restaurant a menjar un filet d'estruç, molt bo, i despres he tirat cap a Knysna, un altre cop a la costa.

He trobat un 'backpackers' i m'hi he quedat. M'he passat una estona xerrant amb la penya i despres llegint al costat del foc. A la nit fa una rasca considerable

Balenes

2008-08-06T22:09:00.003+02:00

Swellendam

A primera hora he tornat la moto i he llogat un cotxe. He sortit cap a les 12 entre sotragades ja que m'ha costat trobar el punt a l'accelerador. El peu em toca amb la paret de la dreta del cotxe i els genolls em toquen al volant. Soc massa alt per aquest Corsa. Al poc temps m'he acostumat. He anat fins a Hermanus, al oest de CT. Hi ha una badia on es poden veure balenes. Tranquil·lament, des d'un mirador he estat fent fotos. Fins i tot se sentia el soroll que fan al saltar i caure un altre cop a l'aigua!

Després he anat cap a Cape Agulhas, que definitivament es el punt mes al sud del continent africà. Quan hi he arribat estava sol. Es un lloc desolat, molt rocós i inhòspit. La mar estava molt moguda amb fortes onades i el sol amagat entre els núvols donava una llum una mica fantasmagòrica. El lloc tenia una força especial. M'he posat mirant cap al nord i per un moment m'he imaginat que podia veure tot Africa davant meu. He tingut una visió dels centenars de milions d'homes i dones que hi viuen, treballant, menjant, dormint, fent l'amor, de cadascuna de les besties salvatges i domestiques, de cada insecte, de tots i cadascun dels arbres i les plantes, de les ciutats, els pobles i les cases, ... Ha estat un moment molt especial. Llavors ha arribat una familia de xinesos i amb el soroll he perdut la visió i la màgia s'ha esfumat.

He anat cap a Swellendam, he trobat un lloc per dormir, he sopat i per avui, s'ha acabat.

Tornada a Cape Town

2008-08-05T21:59:00.002+02:00

Cape Town

M'he acomiadat d'en Gerrit i la seva dona (gairebe no he parlat amb ella, ha estat a la cuina la major part del temps). Estic totalment petat, amb agulletes, llagues als peus, a la ma ... Uff!

Em quedaria mes temps, aixo es fantastic. Ara, tot comença a florir i l'explanada s'omple de flors de colors molt vius. En una setmana serà impressionant. Pero hi ha mes coses per veure.

Com que ara ja tinc molta confiança amb la moto he fet els 47 km de tornada per la pista de terra a tota llet. He tirat cap a la costa, fins a Pater Noster, un poblet que la Lonely Planet recomanava com un lloc precios. He vist que un no es pot fiar sempre de les guies. No tenia res d'especial. Com que estava cansat he decidit tornar a Cape Town. Dema he de tornar la moto a primera hora.

He buscat un lloc per dormir a Long Street, el carrer principal. Una mica llardos pero molt barat. Ja fa dies que dormo en habitacions compartides, pero com es temporada baixa moltes vegades estic sol. Avui ha estat aixi. He sopat en un restaurant mexica ja que tenien una amanida 'de veritat'. Fa dies que nomes menjo entrecots monumentals i ous amb bacon.

Perdut!

2008-08-04T10:45:00.002+02:00

Cederberg Oasis

Avui el pla era fer una altra excursio pel Cederberg i despres marxar cap a la costa oest. En Gerrit m'ha dibuixat un altre mapa detallat. He agafat la moto fins a l'oficina de permisos. Com que vaig sol he de tornar quan acabi la caminada (entre sis i vuit hores) a dir que estic be. Aixo ja es africa de veritat i cal anar amb compte.

He començat a pujar muntanya amunt a bastant bon ritme. Volia anar rapid per tornar ben de dia i poder anar fins a la costa a la tarda. He agafat el cami dificil. Primer obstacle: un desnivell de 2m a 90 graus. Cal escalar una miqueta. Amb la bossa de la càmera es complicat. Per sort he estat previsor i m'he portat les corretges de lligar l'equipatge a la moto. Aixo m'ha permes primer pujar jo i despres estirar la bossa amb la camera que havia lligat a l'extrem de la corretja. Llavors he caminat per una cornisa estreta i a l'hora de entrar a la muntanya m'he perdut. He agafat el cami que no era, un passatge molt estret (~ 1m) entre dues parets de pedra altissimes. Al sortir no sabia cap on tirar. he reculat i he provat per un altre cami. He pujat una altra roca bastant alta i m'he tornat a trobar clavat. Quan volia tirar enrera, m'he adonat que baixar no era tan fàcil com pujar. De fet, no era gens fàcil i m'ha trobat que no podia tirar ni endavant ni endarrera. Glups! Estava en una pedra alta i havia d'anar a una pedra un metre i mig mes avall pero separada un metre i poc de la meva pedra. Enmig, un esvoranc d'uns quants metres de fondaria. Despres d'una bona estona de pensar-m'ho, he vist que la unica opcio era saltar. He fet baixar la camera balancejant-la amb la corretja i m'he preparat per saltar. Es un salt mes o menys fàcil en condicions normals pero amb l'esboranc del mig feia realment molta por. A mes l'area de caiguda era estreta i en baixada. Pero amb confiança tot s'aconsegueix i he saltat sense problemes.

He tornat a agafar l'escletxa i he seguit avall per l'altre costat de la muntanya. Ja no reconeixia res del mapa pero he seguit tirant ja que veia les marques d'un cami. Quan he vist que estava totalment perdut he decidit seguir endavant a veure si trovaba la sortida fàcil. He caminat una bona estona en una zona molt dura, continuament havia d'estar escalant roques amunt o avall. Ha anat passant el temps i no reconeixia res. He trobat mes marques del cami (muntets de pedres) pero les perdia un cop i l'altre. Al final he decidit pujar al lloc mes alt per veure si m'orientava des de dalt. El lloc es precios pero caminar per alla es molt dur. He vist que estava bastant desplaçat cap a un costat pero per anar en la direccio correcta he hagut de baixar uns kms cap a la vall ja que hi havia un esvoranc enmig del meu cami. He seguit caminant i m'he tornat a perdre. S'anava fent tard. La noia de l'oficina de permisos m'ha dit de tornar sobretot abans de les 5. A mes aqui es hivern i a les 6:30 ja es fa fosc. He seguit sense parar i quan he arribat al lloc on jo pensava que hi havia la sortida, he vist que estava bloquejada per unes pedres enormes i molt muntanya amunt. He decidit provar de totes formes. La pujada era ara durissima, sense cap mena de cami i continuament havia d'escalar pedres d'alguns metres de diametre. Començava a estar extenuat i sense aigua. La putada era que ja era tard i si m'equivocava potser no seria a temps de buscar un altre pas abans de fer-se fosc. He pujat i pujat. Al final, quan ja gairebe desesperava, he trobat unes marques del cami i he vist que estava al bon lloc. He respirat tranquil. No em feia cap gracia passar la nit aqui. Fa molt de fred i hi ha lleopards. No es que suposin cap perill, mai s'aproparien a un humà, pero de totes maneres ... A mes vaig deixant un rastre de sang ja que m'he ferit a la ma i cada vegada que m'enfilo a una pedra deixo una taca.

La baixada 'coneguda' se m'ha fet molt dura. Ja passaven bastant de les 5 i m'esperava una bona bronca de la tia de l'oficina de permisos. Al final he arribat a la moto, he tirat enrrere i he fet cap a l'oficina cap a les 6:30h. No m'han posat cap problema i he tornat ja de nit cap al B&B. Al passar un riuet quasi me la foto ja que amb la foscor no he vist un banc de sorra immens i la moto se n'ha anat a can Pistraus. Per sort, aquesta moto es domina facil i m'he quedat nomes amb l'ensurt.

He sopat i he decidit quedar-me una altra nit ja que estava massa cansat per fer res. Encara he estat una estona amb en Gerrit ajudant-lo amb la seva plana web. He anat a dormir totalment adolorit, pero content d'estar en un llit i no dalt de la muntanya amb els lleopards.

Pintures rupestres

2008-08-03T22:29:00.001+02:00

Cederberg Oasis

Hem esmorzat ous amb bacon i torrades i amb el grupillo d'ahirhem anat a veure unes pintures rupestres dels San, els primitius pobladors d'aquesta zona. El Gerrit, l'amo del B&B, ens ha dibuixat un mapa detalladissim, amb cada pedra i cada caminet. Les pintures tenen entre 1000 i 2000 anys i representen elefants i persones. El lloc es espectacular amb unes roques ocres i vermelles que m'han encantat. Hem estat una estona voltant per les roques. Despres hem anat cap a un altre lloc on l'erosio ha anat buidant les roques de forma que s'han format unes coves amb pilars de pedra. Realment el paisatge m'ha fascinat. Hem estat escalant roques una bona estona.
Quan hem tornat jo he agafat la moto i he sortit a donar un tomb sense l'equipatge per una ruta de 4x4 que m'ha indicat en Gerrit. El cami es durillo, amb zones de sorra, una mica de fang i algun riu per creuar. En alguns moments se m'han posat per corbata, pero aquesta moto es perfecta per aquestes pistes i es porta de meravella. En qualsevol situacio compromesa, un bon cop de gas i surt de tots els problemes. Ha estat un dia de diversio i emocio del començament fins al final. Genial!

Quan he tornat tots els clients havien marxat i he sopat sol. He anat a dormir molt aviat, com les gallines.

Al Cederberg

2008-08-02T20:08:00.001+02:00

Cederberg Oasis

Al mati, en contra de les previsions meteorologiques, feia bon temps. Les botes i els guants estaven gairebé secs, aixi que he embalat tot i he sortit ràpidament. Volia parar a dormir a Tulbah o a Ceres dos pobles que a la guia tenien bona pinta, pero quan he estat allà, m'han semblat poc interessants i he seguit cap al nord. He trucat un parell de hotels pero estaven plens i al final m'he decidit per un B&B que està al mig del Cederberg, un parc natural. Em feia una mica de por ja que per arribar-hi cal fer 47 km per una pista de terra ('gravel road') i com ha estat plovent em temia trobar-me clavat al mig del fang. El propietri m'ha assegurat que la pista estava be i m'he decidit. Tenia rao. La pista es de terra dura amb una mica de grava. La KLR es porta de meravella en aquest terreny i no he tingut cap problema. El paisatge, meravellos, bastant sec amb vegetacio de matolls pero amb unes formacions rocoses fantastiques. Amb la llum vermellosa de la caiguda de la tarda ha estat un gran plaer.

He arribat al lloc. Es una especie de granja reconvertida en B&B i camping. Tot molt tranquil. No hi ha ni internet ni cobertura de mobil. L'amo es un tio d'uns cinquanta bastants molt simpatic. He trobat un grupillo de dues parelles i un holandes que va pel seu compte. He estat xerrant amb l'holandes i aviat m'he retirat a dormir.

Més vi, més aigua :-(

2008-08-01T19:25:00.004+02:00

Stellenbosch

M'he llevat i les botes i els guants seguien xops, tot i que ahir em vaig matar per assecar-los. Com que el temps escara està 'de cachondeo' he decidit quedar-me un dia més. Amb tota la calma he estat donant un tom per la ciutat, esperant una clariana. Es veu un lloc de molta pasta, amb cases impressionants, cotxes de luxe, restaurants cars i botigues pijes. Hi ha també una universitat bastant gran. Quan m'ha semblat que el temps es comportava, he agafat la moto per anar a mes bodegues. M'ha costat bastant arrencar-la, sembla que no li prova la pluja. He tingut sort i no m'ha plogut. Fins i tot en algun moment ha sortit una mica el sol, timidament entre els nuvols.

Primer he estat a Neethlingshof i despres a Blaauwklippen. La veritat és que la zona és bastant impressionant i ho tenen ben muntat. Aquest rotllo d'anar de bodega en bodega tastant vins, com a 'Entre copas' m'agrada bastant. A cada bodega se'n poden tastat cinc o sis diferents, per un preu d'entre 0 i 3 euros en total. Es un xollo! A Blaauwklippen m'he assegut en un sofà i m'han ences la xemeneia. Llavors m'anaven portant vins. Uff, que malament ho estic passant! ;-)

Per si fos poc, a la tarda he vist que aquests dies feien la fira del vi de Stellenbosch i com que no hi ha gaires coses mes a fer, m'hi he plantat. Centenars de vins per tastar! Calculo que en els dos dies he tastat uns 40 o 50 vins! Aixo si, un parell de glops de cada, que si no no hi ha qui ho aguanti. De totes maneres he acabat fins i tot saturat de tants vins diferents. Per sort a la fira tambe hi han paradetes de menjar. Mentre estava a la fira ha començat a diluviar. Per sort que m'ha enganxat a cobert i sembla que estic a punt d'acabar el dia sense mullar-me.

Quan he tornat al hostel hi havia un bon ambientillo. He trobat un xaval frances que tambe ha estat a la fira del vi, pero sembla que l'ha aprofitat mes que jo. Portava una taja monumental. Primer ha començat abraçant-se a tothom i al cap d'una estona ha caigut a terra totalment out. No s'ha fet res de miracle.

He estat parlant una estona amb la Beth, una noia americana que viatja sola. Al final no he aconseguit esbrinar si ho esta passant be o malament en el seu viatge. Ella diu que be, pero fa una pinta de perduda i morta d'avorriment que espanta. En fi.

Vi i aigua

2008-07-31T18:27:00.003+02:00

Stellenbosch

Al mati continuava plovent una mica. Crec que seguirà fins demà. He fet la bossa i he marxat cap a les Winelands, una regio prop de Cape Town on hi ha un munt de bodegues que es poden visitar. La meva idea era primer anar a Stellenbosch, visitar algunes bodegues i despres tirar cap al nord i fer nit a Ceres o a Tulbagh. Amb la pluja l'orientacio es mes complicada ja que parar per veure el mapa es complicat. De totes maneres no he tingut massa problemes per arribar a Stellenbosch. A la oficina d'informacio m'han donat un mapa de la zona. Està molt ben organitzat, amb rutes que van de bodega en bodega. A cada una d'elles es poden fers tasts dels seus vins. He sortit del poble cap a la primera bodega, Vriesenhof. El paisatge es de campinya anglesa, prats verds amb tanques de fusta, casetes escampades aqui i allà, pluja. Soc realment a Africa??

Envoltat de vinyes, he parat a una petita granja i he començat els tasts. He provat unes cinc varietats de vins negres. M'han sorpres agradablement. Algun d'ells era molt bo. Despres he agafat la moto i cap a la propera, Rustenberg. El lloc es impressionant, al final d'una carretera estreta i amb mes prats verds, un conjunt d'edificis de pedra pintats de blanc, tot molt bucolic. He provat uns cinc o sis vins mes. En aquest moment ha començat a ploure mes fort. He decidit seguir abans que fos pitjor, pero amb la pluja m'he equivocat de direccio i m'he perdut. Llavors ha començat a caure tota l'aigua del mon. Aviat estava xop. Porto els guans d'estiu (en teoria a SA a l'hivern no plou, pero casualment a la regio de Cape Town si) que no son impermeables, i com que no porto botes altes, l'aigua se m'escola per sobre i se'm mullen els peus. Aviat estava fet una pena. A mes a la moto no li agrada l'aigua i se m'ha parat en marxa al mig de la carretera. He decidit parar una estona fins que escampés una mica. Quan ha parat, he seguit cami, ara en la direccio correcta, pero aviat ha tornat a ploure encara mes fort que abans. A mes fa molt de vent i la conducció es feia molt estressant. Al final he arribat a Stellenbosch un altre cop i he decidit quedar-m'hi a fer nit. He trobat un llit en una habitacio compartida en un alberg. Llavors ha parat de ploure i fins i tot ha sortit el sol.

He sopat en un dels pubs mes antics de Sudafrica, fish & chips i una cervesa. Stellenbosch es la segona ciutat que van fundar els europeus a Sudàfrica. Es nota en que el percentatge de blancs es molt alt. Fins i tot n'hi ha que treballen de cambrers!

A la fi del mon en dues rodes

2008-07-30T20:33:00.005+02:00

Cape Town

He decidit canviar-me a un Hostel. El B&B es massa tranquil i car. Ahir vaig veure'n un que em va semblar be, tot i que esta una mica apartat. Aixi que de bon mati he fet la bossa aviat i he pres un decisio: M'he plantat al lloc on lloguen motos i m'he agenciat una Kawasaki KLR. Ei!! Per fi torno a estar motoritzat! El dia no es l'ideal, han anunciat pluges per demà i demà passat i hi ha risc per avui tambe. Pero es igual. He lligat la bossa (a BCN vaig compar una bossa immensa totalment impermeable) al portaequipatges i m'he plantat al hostel. He deixat la bossa i he sortit cap al cap de Bona Esperança, a la peninsula que hi ha al sud de Cape Town.

Aviat ha començat a ploure. No molt fort pero la pluja sempre emprenya. M'he adaptat de seguida a conduir per l'esquerra, pensava que em costaria mes. La moto va bastant be. Les carreteres son bones i els conductors bastant respectuosos. He anat fent via sota la pluja, amb l'oceà al costat, viatjant cap al sud. Tot i el mal temps, m'he sentit pletoric. He anat pasant poblets de costa, amb cases de fusta. El mar esta molt gris i el cel tambe. Tot plegat provoca una sensacio extranya de malenconia, de tristesa vaga que te un punt molt romantic (en el sentit literari de la paraula).

Al final de la peninsula del Cap hi ha un parc natural. El paisatge de vegetacio baixa i roques blanques te un aire una mica desolat sota la pluja. Se suposa que per aqui hi ha babuins en llibertat, pero suposo que la pluja i el vent fred no els mola i deuen estar mirant la tele calentonets a casa seva. No n'hi ha cap a la vista.

Al final arribo al Cape Point, el lloc on se suposa que s'uneixen els oceans Atlantic i Indic. Hi ha un far i un funicular. He fet unes fotos i he agafat un altre cop la moto per anar al Cap de Bona Esperança, el que se suposa que es el punt mes al sud del continent africà (en alguns llocs he vist que el punt mes al sud es Cape Agulhas, una mica mes a l'est). Feia un temps de merda, amb pluja i un vent molt fort que, mentre jo feia fotos tranquil.lament, m'ha tirat la moto que tenia aparcada. No ha passat res, pero. Bastant moll, he continuat el viatge, ara cap al nord (per collons, no es pot anar mes al sud ;-) ). A la sortida he vist dos estruços a un metre de la meva moto i una mica mes enlla un babui. Ja fora del parc, m'he parat en una platja on hi ha una colonia de pinguins, la unica del continent africà. El temps ha anat millorant una mica i m'he pogut relaxar al viatge de tornada.

Un cop a Cape Town, he anat al Waterfront, un complex ludic-comercial al costat del mar. He aprofitat per sopar un entrecot i unes gambes. Tot i que hi ha mar per tot arreu, el marisc d'aquesta zona no es especialment famos i he comprovat perque: les gambes no tenien massa gust. L'entrecot, pero, era excel.lent i la cervesa molt bona.

Prop del cel

2008-07-29T18:54:00.011+02:00

Cape Town

Com que ahir a les 10 estava dormint m'he despertat aviat i m'he n'he anat a la Table Mountain, un muntanyot impressionant que domina la ciutat. Hi ha un telefèric que hi puja però quan he arribat al lloc, ha resultat que esta tancat per manteniment. La pujada a peu estava marcada amb una durada de dues hores i mitja. Com que sembla que val realment la pena he decidit anar cap a munt. Es una caminada bastant dureta, amb un camí ple de pedres que puja gairebé des del nivell del mar fins al cim a 1080 m en un no-res. Com que volia aprofitar el dia, he anat a tota castanya i ho he fet en una hora i quart en lloc de les dues i mitja. A dalt, hi ha una gran explanada des d'on es veu la península on hi ha el cap de Bona Esperança. Des d'un extrem es veuen l'oceà Atlàntic i l'Índic. El temps es assolellat però amb un vent terrorífic. He estat una estona donant tombs per dalt i fent fotos. M'he plantejat fer una mini-excursió per la zona (es un parc natural) però estava marcada amb un temps d'un parell d'hores per anar (i similar per tornar). Tot es molt solitari, no portava aigua i sembla que el temps pot canviar ràpidament així que he optat per la prudència i després d'una estona he tirat cap avall un altre cop. A la baixada he trobat una parella d'alemanys que ja havia saludat a la pujada i he estat xerrant amb ells tota la baixada. Se n'anaven a donar un tomb per la platja i m'hi he afegit. Tenen un cotxe llogat i ell les passa putes per conduir per l'esquerra. A mes, no sembla tenir massa traça en la conducció però hem arribat be. La platja es de sorra molt blanca i fina, amb gespa que arriba fins a la sorra, molt agradable. No feia tant vent com a dalt la muntanya. Hem posat els peus a l'aigua que estava glaçada. Algun pirat s'estava banyant i hem vist bastants surfistes (vestits de neoprè, això si). Hem estat una estona tirats, reposant de la caminada i xerrant.

Cap a mitja tarda m'han deixat a la ciutat i ens hem acomiadat. He menjat un 'fish & chips' per sopar i després he anat per Long Street, el carrer on està l'ambient a fer una cerveseta. Hi ha bastants llocs de musica en directe. He entrat a un lloc on tocava una banda de reagge i musica africana. Molt guai. Quan estava ballant una negreta joveneta s'ha posat a ballar al meu costat i em feia ullets. Jo soc de natural escèptic amb aquestes coses però he estat ballant una estona amb ella. Cada cop s'acostava mes. Jo vaig amb un polar barat del Decathlon i uns texans que ja comencen a tenir vida pròpia, així que segur que no era pel meu atractiu pel que estava interessada. Quan m'he cansat del joc, li he dit que me n'anava. Llavors ella volia que li pagues una copa. Li he dit que nanai i he canviat de bar. Al següent, un pub irlandès, una parella (guitarra i veu sobre fons pregravat) es dedicaven als hits del soul irlandes (Mustang Sally, etc) entre la indiferència general. Crec que jo era l'únic que els escoltava en tot el bar. Al cap d'una estona me n'he anat a dormir.

Bona esperança

2008-07-28T18:28:00.001+02:00

Cape Town

Al matí he anat cap a l'aeroport per volar a Cape Town, a l'altra punta del país. M'han comentat que es una ciutat molt agradable, caminable i sense la paranoia de Johannesburg. He reservat un B&B ja que després de tres nits en un dormitori compartit amb la banda de friquis mes gran que he vist en bastant temps tinc ganes d'una mica de comoditat i intimitat. El lloc esta be, potser massa tranquil i tot. M'han donat una habitació immensa. El temps es agradable i a estones puc anar en màniga curta i a estones amb el polar.

He donat un volt per la ciutat. Te una pinta completament diferent, amb un aire molt mes relaxat. La ciutat esta al costat del mar, a pocs quilometres del cap de Bona Esperança, el lloc mes al sud-oest del continent africà. Quan llogui la moto m'hi aproparé.

He trobat un dels llocs on lloguen motos i he estat parlant una estona amb l'encarregat. Poca cosa mes he pogut fer. Aquí tot tanca molt aviat. Museus i similars tanquen entre 4 i 5. Les botigues aguanten fins a les 6, i no totes. Com que no he dinat, m'he buscat un restaurant per sopar ben aviat. Tirant de guia n'he vist un que semblava interessant, Africa Cafe. No m'ha defraudat. Tenen un menú degustació amb 15 plats de tot el continent. M'han rentat les mans amb aigua de roses i m'han portat un combinat de papaia i rom negre. A mes, m'he demanat una ampolla de vi per mi solet. M'han portat tanta quantitat de menjar que hauria sobrat per tres persones. M'ho he pres com una carrera de resistència i he atacat el sopar amb esperit esportiu. Cap a la meitat del sopar semblava que podria amb tot però els darrers plats eren els mes consistents i al final m'he hagut de rendir quan ja començava a tenir al·lucinacions per excés de menjar.

M'he retirat a l'habitació per descansar una estona i sortir a fer una cervesa a la nit pero m'he quedat fregit al llit

Negre i blanc

2008-07-27T20:55:00.005+02:00

Johannesburg

A primera hora del mati he agafat una excursio organitzada a Soweto, el 'township' (suburbi pels negres) on van començar la major part de rebelions contra l'Apartheid. Aqui vivien (i encara viuen) en Nelson Mandela, la Winnie Mandela i en Desmond Tutu. Dos premis Nobel de la pau en uns pocs quilometres. Hem anat en una furgoneta i el xofer ens anava explicant la historia del lloc. Hem parat en un parell de barris, un dels millors, carrers asfaltats, casetes amb jardi i families amb un bon nivell de vida i en algun dels mes degradats, amb cases fetes amb llaunes (matchbox houses), sense aigua corrent ni electricitat, i una pobresa aclaparant. Hem estat tambe a les cases per extrangers, on fa poc hi van haver els disturbis contra immigrants d'altres paisos, amb molta violencia. Realment es una visita molt interessant.

Al mig dia hem parat a dinar en un 'mall' a barri residencial del nord. Era el revers de la situacio: tots els clients eren blancs, els unics negres eren els camarers i empleats. L'amo del restaurant ha estat parlant amb nosaltres, racista fins a la medula i paternalista a parts iguals. Segons ell, tots els mals actuals del pais venen des de que manen els negres, que no tenen capacitat de lideratge. Dins el mall, mes del mateix. No hem vist cap blanc treballant. Increible! Veig amb l'Evan Wu, un californià d'origen xines que esta per aqui mig de vacances mig per feina. Està una mica acollonit, diu que li sembla que tothom el veu com un caixer automatic amb potes. La veritat es que la gent es indiferent o amable, no he notat cap rebuig, ni tant sols a Soweto a la part mes pobra. Hem passat la tarda al mall (no hi ha gaire res mes a fer) i cap a les 7pm hem tornat al hostel. A la nit hem sortit a la gasolinera de davant del Hostel a comprar alguna cosa per sopar. Estem al cul del mon i no hi ha res mes. Els propietaris del hostel ens han recomanat deixar les motxiles i anar ràpid i aixo que nomes hi ha 200m. La veritat es que el tema de la inseguretat es una mica molest. El hostel tambe està murallat i rodejat amb filferro d'espines tot al voltant. Fa pensar una mica.

Primer contacte

2008-07-26T18:03:00.005+02:00

Johannesburg

M'he plantejat el dia amb tranquil.litat i visita de la ciutat. Estic a un barri al nord de la ciutat, en una zona residencial feta de cases aillades amb jardins, murs exteriors amb filferro d'espines i cameres de vigilancia. JHB te fama de ciutat molt perillosa així que abans de sortir m'he informat a la recepció del Hostel. M'han marcat les zones on no he d'anar, m'han dit que compte amb la càmera i ja està. Després d'esmorzar he agafat un taxi col.lectiu i m'he plantat al centre.
El centre era la zona de negocis fa temps pero la criminalitat va pujar molt i les empreses van anar marxant cap als barris residencials del nord. Ara es una zona molt
degradada. Arreu es veuen edificis immensos, hotels de centenars d'habitacions i seus d'empreses tancats i abandonats. Fa una impressio trista tot i que hi havia mecat i els carrers estaven plens de gent. La zona on he estat no sembla tan perillosa però de totes maneres tampoc es per anar relaxat fent fotos com si res. Fet i fet, tot Joburg com a ciutat per veure és més aviat lletja i decepcionant.

M'he buscat un bon lloc per dinar, un restaurant de la Lonely Planet. Tenia bona pinta, tot i que el fil musical no anava amb el lloc: he passat de l'Adagio d'Albinoni a Pat Metheny, a traves de Beethoven i Debussy. Quan m'han portat la carta no m'he pogut resistir al plat més exòtic que hi havia: Mopani worms (masonja). El cambrer ha rigut quan li he demanat, aixi que em temia el pitjor. Quan ha arribat el plat no m'ha defraudat: unes orugues grogues i negres d'uns 4 cm de llarg i mig d'ample, amb una pinta realment verinosa. La vista no prometia pero el gust era bo, aixi que me les he menjat. Un cop passada la primera impressio, estaven prou bé. De totes maneres hi havia alguna cosa perversa en estar menjant orugues a Africa mentre sonava Debussy. He tingut una sensacio d'irrealitat molt forta. El segon plat ha esta mes normalet pero igualment bo: uns pintxos de carn adobada i una especia de pastis de carn picada amb arros i blat bullit.
He donat un volt i a mitja tarda m'he retirat cap al hostel.

Sudàfrica

2008-07-25T17:22:00.000+02:00

Johannesburg

Aquest any m'ha donat pel rotllo Africà. Primer vaig fer plans per anar a Escocia amb la moto, després m'estava decantant per fer una volta a França, també en moto però en un dels meus rampells vaig comprar un bitllet d'avió a Johannesburg i aquí estic.
Amb les presses no he preparat gaire el viatge. Vaig estar mirant una mica per internet abans de comprar el bitllet, vaig veure bastants llocs interessants i ja està.

He agafat un avió ben aviat aquest matí. Tenia una escala a París i després nou hores i mitja d'avorriment aèri. He estat llegint i mirant el paisatge. Primer hi ha una part de desert al passar sobre Argèlia. Una immensitat impressionant de sorra. Despres hem sobrevolat la selva a la part central d'Africa, sobre el riu Congo. Una massa d'arbres compacta que des del cel es veu com una catifa verda inacabable. Fa por imaginar-se al mig d'aquesta monstruositat verda. Quan s'ha començat a fer fosc la impressió de desolació, d'implacabilitat de la natura era terrible. He entès per què en Joseph Conrad va titular "El cor de les tenebres" el viatge pel riu Congo.

A Joh'burg m'esperaven els del Sleek Backpackers, el lloc que havia reservat per passar les primeres nits. M'han portat en furgoneta fins al Hostel, a un barri al Nord de la ciutat. El centre està molt degradat i no és recomanable. El hostel no és res de l'altre mon. Tinc un llit en una habitació compartida ja que no quedaven individuals. Fa una mica de rasca, sobre els 10-12 graus.

A casa

2008-05-05T15:17:00.007+02:00

Autopista A7, Diumenge 4 de Maig

Travesso la frontera amb bastant rapidesa. Em temia que hi hagués cua però no. Dono un volt amb la moto per veure el centre de Melilla. No és lleig. Te un aire colonial molt interessant. Definitivament em vaig equivocar quedant-me a Nador.
Omplo el dipòsit de gasolina barata i a les dues pujo al ferry on els gossos de la policia m'ensumen la moto buscant haixix. El ferry és com tots els ferrys. Per passar l'estona miro les motos a la tele, després Spiderman II i faig una dormideta.
Arribem a Almeria cap a les 20:30h i tiro cap a Barcelona. Aquest cop faig el trajecte per autovia/nacional, de forma relaxada, respectant escrupolosament els límits de velocitat. Ha refrescat una mica. De nit, les carreteres estan gairebé buides, la moto va fina i gaudeixo del camí. la cosa va molt bé fins a les sis del matí, abans d'arribar a Tarragona, quan m'agafa una son terrible. M'he de parar varies vegades per fer estiraments i prendre cafè. M'estimo més no jugar-me-la, encara que tardi una mica més. Com que estic cansat, els darrers 70 km els faig per l'autopista. Arribo ja de dia a Barcelona. En total he fet 4650 km en 10 dies. Estic rebentat però molt feliç. La sensació és la que es té en assolir alguna fita difícil que requereix esforç i voluntat. M'he enfrontat als problemes, als perills i a les meves pors i he seguit endavant. Em sento exultant, un déu daurat, un màster de l'univers. Ara és el moment on les experiències viscudes, fins i tot aquelles que m'han fet sentir més miserable, es transformen en aventura i perduren en el record, ja que afortunadament,
"La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda y cómo la recuerda para contarla"
(G. García Márquez)

De tornada

2008-05-03T23:54:00.001+02:00

Nador

Avui toca pallisa a la carretera. Em queden uns 700 km fins a Melilla i voldria arribar avui mateix per no patir demà si hi ha algun imprevist. Tot va bé. Els últims 100 km se'm fan durs ja que la carretera és la pitjor que he vist, amb molts sotracs. Al viatjar cap a l'Est se m'ha fet fosc abans del que m'esperava i això encara complica les coses. A més, aquí al nord els conductors son molt més agressius que en la resta del país. Però arribo sense problemes. Decideixo fer nit a Nador ja que he llegit a la guia que els hotels son més barats i que hi ha bons restaurants per menjar peix. La ciutat fa una fila bastant lamentable. Trobo un bon hotel, però el sopar, una sarsuela de peix, no és res de l'altre mon.
Crec que m'he equivocat i hauria d'haver anat a Melilla.

Les cascades d'Ouzud

2008-05-02T23:38:00.005+02:00

Cascades d'Ouzoud

Les vacances s'estan acabant. Encara em queden tres dies però estic molt lluny i he d'anar tornant cap a Melilla. Hauré de donar una gran volta per rodejar aquesta part de l'Atlas, ja que no hi ha carretera que el travessi, només pistes, i difícils. Per aprofitar el dia d'avui he decidit aturar-me a les cascades de Ouzud, les més altes i impressionants del Marroc i passar allà la nit. Però la primera etapa la faig a Aït Benhaddou, a pocs km de Ouarzazate, una de les kasbahs millor preservades de la zona. Aquí s'han rodat moltes superproduccions, com 'Gladiator', 'Jesús de Natzaret' o 'Lawrence d'Arabia'. Deixo l'equipatge en un bar i faig la caminadeta fins la kasbah. Hi ha un bon nombre de turistes i de tots els portals apareixen venedors d'objectes típics i de pintures de beduïns al desert, d'un gust dubtós. Això trenca una mica l'atmosfera però el lloc és tan impactant que la visita mereix la pena.

La terra de la vall torna a ser del color vermell intens de l'argila, però amb bastant vegetació molt verda. La combinació, sota el sol intens, és visualment impactant. Passo a través d'un seguit de pobles amb mala pinta, que no conviden a aturar-s'hi. Les vores de la carretera estan infestades de venedors de fòssils i minerals, que semblen més fasos que Judes. M'enfilo muntanya amunt, cap al pas de Tizi'n'Tichka, per una carretera plena de revolts. Seria molt més divertida si no hi hagués tants bonys, forats ni tants quilos de grava escampada. Per sort, amb la moto, puc anar avançant els camions sense problema, tot i que no hi ha gairebé trams rectes.

Deixo Marrakesh a l'esquerra i agafo la N8, cap a l'est. El paisatge canvia molt, semblant a un paisatge rural català. Quan deixo la nacional es fa molt més interessant, turonets suaus com gepes de camell. Les oliveres semblen rengleres de formigues sobre els camps de blat. Podria estar tranquil.lament a qualsevol indret de la meva comarca, La Noguera.

M'està agradant molt el trajecte i sento intensament el delit d'anar sobre la moto. Conforme m'apropo a Ouzud començo a veure els primers boscos en bastants dies. Es nota que per aquí hi ha molta aigua.

A Ouzud em desfaig com puc del típic paio que em vol recomanar un hotel (on te comissió), i m'espavilo jo mateix. El primer hotel que veig és per deprimir-se. Ni jo em quedo aquí. Segueixo a un grup de quatre holandesos en bicicleta que també estan buscant i anem a parar a un que sembla més digne. Però malhauradament ells demanen primer i es queden un petit apartament, l'últim que quedava. Per sort s'apiaden de mi i m'ofereixen compartir l'apartament amb ells. No ho dubto, em ve de gust tenir algú amb qui xerrar.

Fem un te a la menta mentre esperem que el sol baixi i ens encaminem cap a les famoses Cascades d'Ouzud. Baixem per un camí ple de terracetes i restaurants, enmig de la vegetació. Hi ha molt turisme marroquí. Pel camí, veiem unes famílies de monos salvatges que viuen en aquests boscos. Hi ha un cartell que avisa de no donar-los menjar ni destorbar-los, però deu ser de broma ja que tothom els dona coses. Quan arribem a les cascades em quedo impressionat. Tenen una alçada de 110 m. Cauen des d'una muntanya de fang vermell, que sembla que s'hagi de dissoldre a la primera pluja. Son precioses, no m'esperava una cosa així.

Els holandesos han travessat l'Atlas amb les bicis, per les Gorgues del Dades. Potser algun any canviaré la moto per la bici, és una forma de viatjar que també m'atreu molt.

Sopem la enèsima 'tagine' i anem a dormir aviat.

La vall del Draâ

2008-05-01T01:24:00.000+02:00

Ouarzazate, Dijous, 1 de Maig

Al matí esmorzo pa amb oli d'argan, un oli amb un munt de propietats que surt d'un arbust que només es fa per aquesta zona. Em quedaré una nit més a Ouarzazate així que surto amb poc equipatge cap a la vall del Draâ, al sud. Primer travesso un port de muntanya. Si ahir estava a Mart, avui soc a les valls de la lluna. Les muntanyes son de roca molt fosca, amb un relleu tallant, encara sense erosionar. La carretera és fantàstica i m'ho passo en gran, enllaçant un revolt rere l'altre. Des d'un cotxe aturat a la carretera em fan senyals de parar. Tenen una avaria i em demanen si puc portar un missatge a una botiga del proper poble. Ho faig i allà em conviden a te. L'amo aprofita per intentar vendre'm polseres o dagues beduïnes. No pico i segueixo el meu camí. Entro a la vall, un immens palmerar a banda i banda del riu, amb un seguit de kasbashs. El contrast entre la terra vermella i el verd intens de les zones humides és molt potent. Em poso per alguns camins intransitables per apropar-me a les kasbahs. Dins el palmerar em sembla estar al jardí de l'Edèn. La vegetació és compacta però molt cuidada. Hi ha petits horts entre les palmeres, envoltats d'arbustos plens de grans flors fúcsies. La impressió és d'exuberància i fertilitat. La gent em mira sorpresa i em saluda. Es molt agradable. Però quan torno a la carretera la cosa canvia. Sempre que m'aturo, encara que sigui en el lloc mes amagat, surt algú que em vol guiar o que vol dirhams. Es bastant pesat.
Mes endavant hi ha una altra zona de dunes, però es torna a aixecar molt vent i molta pols. Tinc els ulls plorosos tota l'estona. Les dunes que veig no tenen comparació amb les de Erg Chebbi, el color es mes grisós, sense el to taronja tan especial de les de Merzouga. Ja en tic prou. Giro cua i torno a Ouarzazate. Pel camí, em paro en un petit poble per visitar la kashbah, però un paio em segueix per fer-me de guia, i no hi ha manera d'espantar-lo. A més, m'envolten un grup de xavals joves. El lloc és solitari i decideixo girar cua. No és que hagi de passar res, aquests pobles son molt segurs però de totes maneres ... Son els problemes d'anar sol.

A Ouarzazate em faig un altre homenatge a Chez Dimitri. Demano 'pastilla', un plat típic de la zona, carn de pollastre picada amb fruits secs, especies i figues, tot embolicat en una massa cruixent. Una delícia. Estic flipant amb el menjar.

Les gorges del Dades

2008-04-30T23:16:00.003+02:00

Ouarzazate, dimecres 30 d'abril

A primera hora esmorzo a la terrassa de l'hotel, amb una bona vista sobre la vall. Deixo les coses a recepció i surto cap a les gorges del Dades. Es una vall d'un color vermell intens, de terra argilosa. Per un moment em sembla que he viatjat a Mart, el planeta vermell. Les cases son d'adob, també d'un roig intens i s'integren perfectament amb l'entorn. Hi ha unes formacions rocoses que em recorden Montserrat, però amb kasbahs enlloc de monestir i sense la Moreneta. En un moment la vall s'estreny i hi ha un pas d'uns pocs metres d'amplada envoltat de parets de pedra tallades a pic que s'enlairen a centenars de metres a banda i banda. La carretera es comença a enfilar de forma increïble. Es un paisatge salvatge. Paro aquí i allà a fer fotos i sempre m'envolten grups de nens que em fan preguntes, bromes i a vegades em demanen bolígrafs o diners. La carretera es bona els primers 60 km. Hi ha trossos revirats molt divertits. Després, la carretera s'acaba i nomes queda una pista. Jo dono la volta i torno per on he vingut.

M'ha encantat la vall. Em queden ganes de seguir per la pista que travessa l'alt Atlas, però aquesta vegada em controlo. Ja en vaig tenir prou i a mes ara vaig sol.
A la tornada paro en el taller d'un ferrer i els demano que em dobleguin un ferro, que amb una mica de filferro em serveix per arreglar el canvi de marxes. Ara aniré més còmode.

Recullo les coses de l'hotel i tiro cap a Ouarzazate, a l'oest. S'ha aixecat molt vent, amb molta pols i cauen gotes. El vent es molt fort i em fa anar de banda a banda. Es un fàstic. I molt perillós. Cada vegada que passa un camió les passo putes per les ràfegues de vent. He de reduir molt la velocitat. Quan arribo a Ouarzazate busco un hotel cèntric i em faig un homenatge a Chez Dimitri, un dels millors restaurants, amb cervesa i vi, tot una novetat.

Dune

2008-04-29T23:10:00.000+02:00

Boulmalne Dades, 29 d'Abril

Em desperto aviat per veure la sortida del sol. Hi ha gent però el desert es gran. Començo a pujar una gran duna i aviat me n'adono que la cosa no es tan fàcil. El pendent es cada vegada mes gran, la sorra se m'escola sota els peus i vaig mes avall que amunt. Al final aconsegueixo arribar a dalt però quedo bastant cansat. La vista es colpidora. D'un moment a l'altre espero veure sortir un cuc gegant de sota la sorra. Si heu llegit Dune (o heu vist la peli) ja sabeu de que us parlo. He de tornar a aquest lloc, te una força que em marca com un ferro roent. Però la propera vegada vindre sense guia ni camell, nomes amb una tenda i un sac.

Tornem aviat per esmorzar a l'hotel. Pel camí parlo amb en Manel i la Gema, una parella de Màlaga que viatgen en furgoneta. Fem aproximadament la mateixa ruta, així que es probable que ens tornem a veure.

Esmorzo, em dutxo i apa, un altre cop sobre la moto. El viatge en camell m'ha deixat el cul fet pols i em fa mal. Desfaig part del camí de l'anada, cap a Rissani i Erfoud, i després tiro per una altra carretera cap a Tinejdad i Tinerhir, a les gorges del Todra. Pel camí trobo la Gema i en Manel. Els conec per la furgoneta, ja que sense els turbants beduïns que portaven abans sobre, semblen uns altres. Seguim el camí. A les gorges ens tornem a trobar. Aprofito per deixar l'equipatge a la seva furgo i anem a passejar junts per les gorges. El riu fa un tall brutal entre les roques que s'enlairen a banda i banda. Hi ha molts escaladors. Seguim mes enllà i trobem un lloc on el riu fa una petita bassa. Aprofitem per treure'ns la calor amb una remullada. Em sap greu acomiadar-me d'ells, son realment simpàtics.

Segueixo fins Boumalne Dades, on faig nit. Un dia tranquil i relaxat.

Al desert

2008-04-28T22:01:00.002+02:00

Desert d'Erg Chebbi, 28 d'Abril

Al mati estic molt millor, un altre cop content. Els desperfectes de la moto son poc importants i jo estic bé. He dormit pla i m'he recuperat del tot. Netegem les cadenes de les motos al poble, ja que van quedar plenes de sorra. Després d'uns km junts ens acomiadem. Tres d'ells tenen ganes de carretera per descansar però el gran Iogi els mesmeritza i els convenç de fer un tros de pista. A mi ja no. Me'n vaig tot sol cap a Gourrama, Er-Rachidia i a la tarda faig cap a Merzouga, per veure les dunes del desert de l'Erg Chebbi. Hi arribo cap al tard, sense cap problema i busco un hotel. L'amo em proposa dormir en un oasi al mig del desert, on es va en un viatge de dues hores en camell. No m'ho penso molt. Regatejo una mica el preu desorbitat que em demana i queda més raonable. Em dutxo, agafo quatre coses i pujo al camell. M'acompanya el Hani, que guia el camell. El camell es belluga molt però quan li agafo el truc fins i tot puc deixar anar les dues mans i fer fotos de la posta de sol sense aturar-me. Arribem que ja es fosc a un lloc on hi ha mes gent. Jo tinc una jaima per mi sol. Em porten sopar, estic una estona mirant les estrelles i me'n vaig a dormir sota el cel del desert. La vida torna a ser meravellosa.

El cel i l'infern

2008-04-27T21:57:00.005+02:00

Talsinnt, 27 d'Abril (300 km, 250 per pista)

Quina nit! L'Agustín ronca com un tractor i els altres no hem aclucat ull.El mati es fresquet, uns 10 graus. El gran iogi proposa fer una salutació al sol, una especie de rite/exercici de ioga per començar el mati. Ens posem a la sorra del llit d'un oued, un riu sec. Sort que no ens veu ningú, ens prendrien per bojos: cinc tios amb botes i roba de moto intentant fer ioga al desert.

Comencem a tirar. Al principi vaig recelós però li agafo la practica i aviat m'ho estic passant en gran. El desert es impactant; No es de sorra sinó de pedres. Quilometres i quilometres de pla, i la poca vegetació no s'enlaira mes d'un pam del terra. Ni un arbre o arbust en centenars de kms! I pistes per tot arreu, cap a totes les direccions. Aquí pista es un lloc pel que algú va passar alguna vegada i va deixar una mica de rastre. Son pràcticament indistingibles de la resta del terreny. Sense GPS o mapa, bruixola i coneixements de navegació, impossible orientar-se. Tirem a uns 40 kmh, tranquils. De tan en tant ens creuem amb un ramat de cabres i un pastor que ens saluda: saludem. La sensació de solitud es tan gran que veure algú es un esdeveniment agradable. L'Agustín te problemes amb el seu bidó de gasolina, que perd i no esta ben fixat a la moto. Hem de parar moltes vegades a posar-lo be.

Al mig dia passem al costat d'una jaima, la tenda d'un pastor i la seva família. Ens hi apropem a saludar i ens convida a te i a pa acabat de fer amb el que sembla mantega fosa de cabra. No parla francs i la comunicació es difícil. Te tres filles petites precioses. Estem una estona a l'ombra, bevent te, i seguim endavant. Trobem un troç de pista rapida, en alguns moments arribem als 80 kmh. La sensació es fantàstica, nomes el soroll del vent (i, ejem, el de les nostres motos). Als trajectes on no hi ha bifurcacions ens barallem per anar davant i no menjar la pols que aixequen els altres. Fa calor però s'aguanta.

Mes tard trobem una altra jaima i ens fan senyals per apropar-nos. Dins hi ha una família amb uns 15 nens! De totes mides. Una nena parla una mica de francès i intercanviem algunes paraules. Ens donen te (com no) i un formatge fresc de cabra molt bo, un pel acid. Al marxa els nens ens demanen bolígrafs i llibretes. Jo no porto res, no soc partidari de donar coses als nens que demanen, però aquí ens han donat te i menjar així que em sembla be que els altres els en donin.

Foto: Drops Drolshagen

Al posar-nos en camí, al gran Iogi se li descontrola el GPS i donem alguns tombs buscant la pista, entre pedres i forats. Complicat. Finalment trobem la pista però al travessar un riu sec amb molta sorra, l'Agustín perd el control i cau. Primera hòstia del dia, per sort sense conseqüències, i no serà l'ultima. Llavors, ve un tram fantàstic. Una gran explanada on la pista és molt plana i sense massa pedres i podem donar gas a fons. La sensació és brutal, després de tanta estona d'anar com a molt a 50 km/h, ara puc fins i tot apretar fins 80 o 90. Dret sobre la moto, cridant dins el casc de l'emoció, amb tot l'horitzó per mi sol. De cop, trobem un trocet de carretera fins a Matarka. Un plaer també després de tanta pedra i tanta pols. Portem uns 180 km per pistes i tot i que ho he passat molt be, jo ja en tinc prou. Però la carretera no segueix, i després d'un altre tè a Matarka, toca més pista, fins a Anoual i després Talsinnt, on hi ha gasolinera i hotel. Farem nit allà i jo agafaré definitivament la carretera i ells seguiran per pista.

Seguim el viatge per provar d'arribar abans que es faci de nit. Ens queden uns 70 km i poques hores de sol. La pista ara es complica, tornem a anar poc a poc i en un revolt amb molta grava em toca a mi anar a terra. Perdo el control i quan intento sortir donant gas (consell de gran Iogi) la moto se me'n va al marge i me la foto. No m'he fet res, però he rascat una mica el lateral de la moto i he cascat un intermitent. Posem la moto dreta i seguim, que no ha estat res. Cada vegada sembla mes difícil arribar abans de la nit però decidim intentar-ho. Anem plens de pols i suor fins les celles i no ens atreu passar una altra nit sense dutxa. Anem lents, molt lents. Comencen a aparèixer troços amb sorra i les motos sense tacs patinem molt. A mes, la sorra tapa les roderes. Es una tortura. Quan provo el truc de tirar-me enrere i donar gas per passar la sorra, l'efecte es el mateix que amb la grava: segona hòstia. Son hòsties a poca velocitat i no em faig mal, però ara se m'ha trencat la palanca del canvi de marxes. Per sort encara puc canviar fent palanca amb el canto de la bota, però el que si s'ha trencat definitivament es la meva confiança. M'agafa una por tremenda, com mai havia tingut. Vaig totalment tens, bloquejat, frenant tota l'estona. Es el pitjor que puc fer, però no ho puc evitar. Cada vegada que veig sorra o alguna cosa que s'hi assembla, em ve el pànic, se m'asseca la gola i hiperventilo. Em sento completament miserable. A mes s'està fent fosc i ens queden uns 30 km, unes dues hores a la velocitat que anem. Amb la tensió em canso molt. Per veure si la cosa millora, baixem la pressió dels pneumàtics (truc de expert en conducció sobre la sorra), que esta massa alta, i la cosa millora. Ara, en els següents passos per sorra, estic a punt de caure però me'n surto. Vaig traient forces de no se on, a força de voluntat, intentant no pensar en la eternitat que ens falta. Ja es negra nit i això no ajuda, tot i que els fars de la V-Strom son molt potents. Però amb llum artificial els colors enganyen i es difícil percebre el perill (es a dir, la sorra) Vaig una mica millor però segueixo patint horriblement. Als darrers km, quan ja sembla que arribem, la cosa es posa pitjor, amb pedres i mes sorra. Les estic passant mes putes que Cain. Però finalment arribem a Anoual i trobem la carretera. M'ajupo i li faig un peto. Salvat!! Fins a Talsinnt hi ha encara 40 km però son per carretera i no m'importa. Tinc una contractura generalitzada i tot em fa mal però soc feliç.

Talsinnt te una pinta horrible, molt cutre. Busquem un hotel però no el trobem. Al final aconseguim lloc en una casa d'hostes. Primer ens hem de registrar amb la policia. Lentiiiiiissim però el policia es simpàtic. A l'alberg ens donen sopar i ens podem dutxar. Amb una palangana i amb aigua no molt calenta pero es la millor dutxa de la meva vida. Tots estem rebentats. A l'hora de dormir tenim la precaució d'enviar l'Agustín a una altra habitació. Sense miraments, necessitem descansar.

A l'aventura!

2008-04-26T19:47:00.002+02:00

Plateau du Rekkam, sota el cel estrellat, Dissabte 26 d'Abril (260 km)

M'he llevat uns minuts abans de l'atracament, just per dutxar-me i recollir la moto. M'he decidit a anar amb els sevillans. Se que les coses es complicaran, que les pistes no seran tan fàcils i que no aniran tan tranquils però, que collons, em ve molt de gust i el meu costat salvatge ha guanyat (un altre cop). No vaig gens preparat per la pista, porto rodes mixtes però principalment de carretera. Però un d'ells va com jo i si ell ho pot fer ... Els altres porten rodes de tacs i en teoria tenen experiència en pista. El líder nat es en Manolo, un entusiasta entre expansiu i místic, molt simpàtic. Coneix el Marroc, ha fet molta pista per aquí i porta el GPS (molt important a la pista). Son bona gent i de seguida m'hi avinc. Fem un primer tram per carretera fins Oujda i Ani-Benimathar, a la frontera amb Algèria. La temperatura es molt bona, uns 28 graus i el cel esta net. Posem gasolina i ells omplen els bidons de 10 litres que porten. A la pista no hi ha gasolineres i potser hem de fer uns 300 o 350 km fins la propera, mes els possibles imprevistos. A mi no em cal, la meva moto gasta poc i porto un diposit gran. Calculo que en tinc per uns 400 km, de sobres.

Entrem a la pista. En Manolo esta eufòric. En David, un anglès que viu un temps a Sevilla, li diu "El gran Iogi", per que es el que ens guia i per que fa ioga i te un toc místic. El nom se li queda. Fem uns quants km. Es pla, hi ha moltes pedretes i la moto derrapa una mica. Estic a punt de girar cua mentre hi soc a temps, però tiro endavant. Al cap d'una estona, parem i decidim acampar abans que es faci fosc. Sopem pa i sardines de llauna, sota una cel estrellat impressionant, en mig del desert de pedres, el Plateau du Rekkam, una meravella. Sembla que en aquesta època no hi ha escorpins, així que estem tranquils però amb precaucions per si de cas. Un dia fantàstic!

Comencem bé!

2008-04-25T21:51:00.002+02:00

Mar Mediterrani, Divendres 25 d'Abril (850 km)

Com sempre el temps se m'ha tirat a sobre i he sortit tard. El pla del dia era anar fins a Almeria (uns 850 km) per agafar el ferry cap a Melilla a les 12 de la nit. Volia fer el primer trajecte per autopista i després nacional per evitar els peatges aprofitant que anava amb temps. Com tots els meus plans ha durat ben poquet: fins a Cambrils, mes concretament, on he notat que la moto es tornava incontrolable de darrera. Poc tranquil·litzador a 130 km/h. la llarga fumera blanca que he vist al mirar enrere no m'ha alleujat molt. Bon començament! He parat ràpidament i he vist que sortia un raig de líquid marronós dels baixos de la moto. En un moment s'ha format un gran bassal. M'he quedat blanc! pensaments del moment: merda, merda, merda, aquí s'acaba el viatge, m'he quedat sense moto, com puc tenir tan mala sort, que collons passa!

He mirat sota la moto i he vist que faltava el tap de canviar l'oli. Els sapastres del taller me'l devien deixar fluix i ha caigut. S'ha buidat tot l'oli i ha empapat la roda del darrera (per això la moto feia extranys). Em podia haver matat. En fi. Després d'uns segons d'estupor, ràpidament he trucat el RAC que m'enviessin una grua, he demanat a la Rosa, la meva germana, que em localitzes un taller a Cambrils i els he trucat. M'han dit que em podien agafar la moto d'urgència però que estaven a punt de tancar (a la una) i que m'havia d'esperar a les 4. Auch! Molt just. Encara em faltaven uns 750 kms i suposant que tot anés bé, que tinguessin el tap que em falta i que la reparació estés a les 5, els havia de fer en sis hores i escaig. He pensat en trucat per ajornar el ferry a dissabte però al final he decidit jugar-me-la. He fet temps i he dinat i descansat. Tot ha anat be, han trobat un tap, m'han posat oli, m'han netejat la roda i a les 5 tornava a estar a la autopista. Res de nacional, ara. I res de velocitats legals, el temps era massa just. He sortit a tota llet. Espero haver vist tots els radars, sinó m'espera una bona al tornar.

Tota l'estona estava patint: qualsevol imprevist i em quedava a terra. Tot ha anat be i he arribat pels pels, però he arribat. Molt cansat però feliç i orgullós d'haver pres la decisió correcta. He trobat un munt de motos al barco, Marroc es el paradís de l'off-road. He conegut uns sevillans que fan un viatge de 10 dies per pistes. M'han convidat a anar amb ells els primers dies, diuen que les pistes son fàcils i que van molt tranquils; Els he dit que ho pensaria i he anat a dormir aviat per descansar be. Tinc un camarot compartit de quatre places pero vaig sol. Genial!

I ara ... Marroc

2008-04-20T00:51:00.007+02:00

En un rapte d'inspiració febril, he decidit aprofitar el pont del primer de maig de la millor manera possible.

Tot va començar al principi d'aquesta setmana amb un missatge que vaig rebre sobre una mini-trobada de motoristes de Horizons Unlimited a Maadid, al costat de les dunes de sorra d'Erfoud, cap al sud-est del Marroc. Vaig mirar la localització al mapa i alguna cosa es va començar a moure dins meu, aquell tic-tac que, quan s'activa, acaba en explosió segura. Encara no n'era conscient però ja no hi havia volta enrera. A estones perdudes vaig anar buscant més informació sobre Marroc i la imaginació ja no em deixava en pau. Fa temps que volia tornar al Marroc, aquesta vegada en moto, però era un pla per un futur més o menys incert. De cop, vaig pensar en el pont de Maig, però el viatge era massa llarg per tan pocs dies. Però la febre no m'abandonava i el dimecres vaig comprar la Lonely Planet de Marroc, vaig estar marcant els llocs que m'agradaria visitar en el Google Maps i vaig començar a mirar informació de ferrys per passar la moto. Ja estava perdut. El mateix dimecres vaig començar a pensar seriosament en agafar-me uns dies de vacances i fer el viatge. I el dijous ja m'havia decidit. Avui he comprat el bitllet del ferry d'Almeria a Melilla pel proper divendres 25 d'Abril amb tornada el diumenge cinc de Maig. En total uns deu dies, i tinc planejat fer uns 5.000 km. Una bona prova per la V-Strom i un nou repte per mi.

Ver mapa más grande

No serà el meu primer viatge a Marroc. Fa 20 anys vam fer un periple en furgoneta de Ceuta a Agadir, passant per Chaouen, Fez, Meknes i Marrakech, visitant les ciutats principalment. Ara, miraré d'evitar les ciutats tant com pugui. La meva idea és passar pel sud de l'Atlas, apropar-me fins la trobada de Horizons Unlimited, veure les primeres dunes al Erg-Chebbi i els oasi de Merzouga i després seguir cap a les dramàtiques gorgues de Todra, la vall vermella de Dades per arribar a Marrakech passant pel coll de Tizi-n-Test, a 2100 m sobre el nivell del mar. Com sempre, una vegada allà, em passaré aquests plans pel forro, aniré on ningú va i faré la meva, lliure, sempre una mica més lluny.

Primera sortida amb la V-Strom

2008-03-18T18:42:00.004+01:00

Aquest matí hem anat a fer un tomb amb en Javi. Necessitava descaboriar-me una mica, ahir es va confirmar una molt mala notícia que ja m'esperava. Hem sortit aviat per la carretera de Molins de Rei i després fins a Vilafranca del Penedès, La Llacuna i Sant Quintí de Mediona. Una carretera preciosa i buida. Al començament anava amb por i em costava seguir el Javi tot i que anava molt tranquil. Encara m'he de fer a la nova moto i a més, suposo que em queda algun temor a causa de l'accident. Per acabar-ho d'adobar, aquesta nit he estat molt nerviós i no he pogut dormir; estava cansat. He vist passar totes les hores al rellotge. Passat Vilafranca m'he anat trobat millor sobre la moto i he començat a passar-ho bé. Hem tornat per Begues, una carretera també molt interessant. Desgraciadament hem trobat un camió rere l'altre i s'ha fet pesadíssim.

A la tarda he trucat al taller, a veure si em podien fer la revisió dels 1000 km abans de dijous i així poder sortir en moto per Setmana Santa. M'han donat hora pel dos de Maig, així que em quedo sense vacances en moto i suposo que sense vacances en general.

De nou en moto!

2008-03-05T18:29:00.001+01:00

M'he comprat una nova moto per substituir la Transalp, que ha anat a la deixalleria. Avui me l'han donat, una Suzuki V-Strom negra mat, una preciositat. És molt còmoda. Més orientada a carretera que la Transalp. Al començament em sentia una mica extrany després de tants mesos sense moto, però es porta molt fàcilment i aviat l'he agafat per la ma. Tinc ganes de provar-la en algun viatge però, al mateix temps, algunes circumstàncies personals fan que no estigui massa animat. Arribaran temps millors, espero.

Fora guix

2007-12-14T18:37:00.000+01:00

Després de més i mig amb el peu enguixat, avui m'han alliberat. Per sort, que ja tinc els canells fets pols de tant anar amb les crosses amunt i avall (no he parat). Ara em toca fer recuperació un temps. Em fa una mica de mal el peu però res de l'altre mon. Tinc sort, sóc bastant tolerant al dolor.

Accident

2007-10-31T18:30:00.003+01:00

He tingut un accident a l'autopista. En una retenció, tornant d'un examen a Terrassa, he xocat contra el cotxe de davant que s'ha aturat de cop. No he frenat a temps ja que el cotxe de darrera meu anava massa aprop. De fet, també ha xocat contra el cotxe de davant i s'ha fet pols. Per sort no m'han fet un sandwitch ja que he sortit disparat de la moto, he impactat contra el parabrises posterior del cotxe de davant i he caigut a un costat. No anava molt ràpid per ser l'autopista però el xoc ha estat fort. La Transalp ha quedat de sinistre total. No recordo massa bé com ha anat tot, he quedat una mica commocionat al picar de cap. El casc m'ha salvat la vida. Està per tirar, té una gran rascada a la zona de la templa dreta, probablement de quan he caigut a terra. Portava la caçadora d'hivern i la protecció de l'esquena i no m'he fet res al cos. Malauradament no portava ni els pantalons ni les botes, així que tinc un gran tall al genoll dret, cops diversos a la cama dreta i el segon metacarpià del peu dret trencat. M'han portat en ambulància a la Mútua de Terrassa on m'han cosit el tall, m'han enguixat el peu fins sota el genoll i m'han enviat a casa. No m'ha fet mal en cap moment, una sort. M'ho he agafat amb prou flema, vistes les circumstàncies. La Maru m'ha acollit uns dies a casa seva.
Dins la desgràcia, he tingut molta sort i me n'he sortit amb poca cosa.

Fi de trajecte (per ara)

2007-08-26T19:58:00.000+02:00

Barcelona

He sortit de l'hotel relativament aviat. La cadena de la moto m'ha començat a preocupar. He pensat que no arribaria a Barcelona. Quina llàstima, tan aprop de casa!. Fins i tot he parat en una àrea de descans a intentar tensar la cadena. M'he posat negre de greix fins les celles i he aconseguit no deixar-la pitjor. Ja és alguna cosa. He pensat que "si peta, peta" i he seguit. I he arribat. Com que encara tenia temps, m'he desviat fins Sentmenat a visitar els amics, i després he tornat a casa.

En total 10.000 km en un mes. No està malament. No ha estat tan exòtic com l'any passat però si molt interessant.

Fins la propera!

Tornada

2007-08-25T19:44:00.000+02:00

Aix en Provence

Les vacances s'acaben i cal tornar. M'he acomiadat de la Verena i en Jens, que m'han cuidat durant dos dies, i he agafat l'autopista. He travessat Àustria i després Itàlia, sense cap altre contratemps que la 'clavada' del peatge (45€ per travessar Itàlia. Auchs!). Pel camí la cadena de la moto anava fent cada cop més soroll, va com a batzegades. Una de les baules està donada i això fa que la cadena en algunes posicions estigui tensa i en les altres fluixa. Fa un soroll fastigós i la moto avança a sotracs. No hi puc fer res. he arribat a França cap al tard. M'he posat a buscar hotel, però tots els que veia estaven a l'altre costat de l'autopista i no hi podia accedir. Cap a les dues ja em plantejava arribar a Barcelona d'una tirada. Estava ja aprop, a uns 500 km de casa, i si no fos per que patia per la moto (24h de viatge ininterromput no crec que siguin la millor cosa del mon) hagués tirat fins el final. També estava cansat així que quan he trobat un hotel a Aix en Provence m'hi he quedat

Descans

2007-08-24T19:36:00.001+02:00

Hem sortit (en cotxe) a veure un llac, el Lunzersee, a uns 150 km de Viena. Un lloc plàcid, amb poca gent i molt xul·lo. Relax, bons aliments, passeig en barca pel llac, ... Un canvi després de tanta moto. He fet un munt de fotos dels cignes del llac.

Per terres conegudes

2007-08-23T19:33:00.000+02:00

Viena

He sortit al matí després d'un esmorzar impressionant (el necessitava) i he anat cap a Viena amb tranquil·litat. A mitja tarda m'he trobat la Verena i hem anat a sopar. El meu pla inicial era estar un dia i demà seguir el viatge pero em sembla que em quedaré un dia de repòs.

Cap problema sense solució

2007-08-22T00:26:00.001+02:00

He sortit aviat camí de Viena. Tenia previst creuar Romania en unes 6 hores i n'he tardat 12. I no he arribat a Viena, m'he quedat a uns 100 km abans de Budapest, després d'una de les jornades més esgotadores i frustrants.

Les coses s'han començat a posar interessaants una hora després de sortir. He parat a Marginea a posar gasolina i volia engrasar la cadena, que fa dies que fa soroll. Movent la moto per la gasolinera m'ha caigut, amb tan mala sort que s'ha trencat l'intermitent i la maneta del fre de davant. Un desastre! He aconseguit arreglar l'intermitent amb una mica de cinta americana pero, per suposat, no porto cap de recanvi de la maneta, i trobar-ne una en aquesta zona sembla cosa impossible. No m'he estressat molt, però. Ja sé per experiència que sempre que passa alguna desastre, també passa alguna cosa que el soluciona. Així que m'he posat a pensar què podia fer i només en cinc minuts ha aparegut un tio que m'ha dit (en italià) que ell sabia soldar alumini i que si volia ho podiem provar. L'alternativa eren esperar un o dos dies que me n'enviïn una d'algun lloc a un preu desorbitat, així que he decidit seguir-lo. Sense fre i amb l'accelerador que s'encallava i no desaccelerava, hem anat fins casa seva, on té un taller de soldadura. He vist que es dedicava a fer portes metàl·liques per jardins. Ha viscut un temps a Itàlia, per això parlava italià. Ha tornat fa un temps a Romania i ha muntat el seu propi negoci.

Ha tret les eines i s'ha posat a la feina. Ha tardat una bona estona pero al final ha fet una obra d'art. Soldar alumini és una feina complicada i poca gent ho sap fer. Es pot dir que he tornat a tenir una sort increïble. Després hem desmuntat el mecanisme de l'accelerador i hem aconseguit desencallar-lo. Tornava a tenir una moto en estat de marxa! Li volia pagar la feina pero no ha volgut. M'ha dir que estava content de poder ajudar algú que ho necessitava. Doncs bé, jo ho necessitava molt. Li he agrait mil vegades. I ara hi torno: Gràcies Vasile! En total, he perdut menys d'una hora.

He anat seguint el camí. Sobre el mapa la carretera era bastant principal. A la realitat, era estreta, en molt mal estat i en obres tota l'estona. Cada un parell de quilòmetres hi havia un carril tallat per les obres i el transit era alternat. M'he passat molta estona aturat als semàfors, sota el sol. El ritme era exasperantment lent. a idea d'aribar a Viena avui s'esvaïa per moments. A tranques i barranques he anat travessant el país d'est a oest, en el doble del temps que havia calculat. He arribat a la frontera amb Hongria cap a les 9h. Com que de Romania a Hongria hi ha una hora de diferencia he guanyat una hora i he seguit fent camí. Però el sol no sap de fusos horaris i aviat s'ha fet fosc. He anat tirant per la carretera esperant arribar com a mínim a Budapest. Cap a les 12h de la nit, després de 15 hores seguides sobre la moto, he dit que ja n'hi havia prou i he parat en un hotel a uns 100 km de Budapest. M'he posat a dormir sense sopar.

Monestirs

2007-08-21T17:38:00.003+02:00

Suceava

M'he tornat a despertar cansat, amb els braços i el pit molt pesats. Les carreteres fetes pols m'estan passant factura. Com sempre també, quan he esmorzat i pujat a la moto tot els mals m'han passat. He anat primer als monestirs d'Humor i Voronet. Son preciosos, amb frescos tant per dins com per fora. Tot el conjunt de monestirs de la zona és patrimoni de la Unesco.

A Humor, una part dels frescos, tota una paret, representa martiris de sants. Quina carnisseria! Sants decapitats, empalats, rostits a foc lent, a la flama, assajetejats, apedregats, fuetejats, travessats per espases i/o llances, esquarterats, bastonejats, descarnats, devorats pels lleons, dessagnats, recoberts de metall fos, posats en un forn de calç viva, penjats pel coll, clavats a la creu, penjats de cap per avall, escorxats, ... Tot un catàleg de la perversitat humana en una paret d'uns pocs metres quadrats. I al costat, angelets. Per compensar, suposo.

He anat també als monestirs de Moldovita i de Sucevita, ja que em venia de camí. La veritat és que s'assemblen bastant. Encara n'hi ha alguns més però he pensat que era millor tornar aviat. Demá tornaré (o millor dit, començaré a tornar) cap a Barcelona. Intentaré sortir aviat i dormir a Viena o a Belgrat, encara no he escollit la ruta.

He sopat un dels meus plats preferits, "Ciorba de Burta", una sopa de tripa amb crema agra, molt bona.

Previsió massa optimista

2007-08-20T17:20:00.001+02:00

Suceava

He sortit cap a Suceava per veure els monestirs de Bucovina. Esperava arribar-hi en tres hores i n'he trigat sis. Una altra medalla a la meva capacitat de previsió. En fi.

Un altre cop he arribar rebentat. Les carreteres, amb algunes excepcions, son dolentes, algunes molt dolentes. Normalment hi ha molts forats. Els conductors són tipus italià, amb un bon percentatge de capullos molt perillosos. Hi ha molts camions i carros estirats per cavalls. A més les carreteres sempre passen per l'interior de les ciutats, sense circumvalació. Tot això fa que el ritme sigui lent i cansat.

Després d'un parell d'intents infructuosos de buscar allotjament, al final he parat en un hotel car (per Romania) per que ja no podia més. Després de la dutxa i del canvi de roba oportuns i que m'han tornat la vida, he sopat i m'he quedat fregit al llit mirant unes carreres de motos. Quan m'he despertat a les tres de la matinada, les motos s'havien convertit en una pel·licula porno amb uns gemecs escandalosos que deu haver sentit tot l'hotel excepte jo. Però estic massa cansat per sentir vergonya. He apagat i a dormir.

De nou, l'àngel de la guarda

2007-08-19T16:03:00.001+02:00

Brasov

He dormit un munt d'hores. El cansament em passa factura. A l'esmorzar, la Diana, un prodigi de l'energia i l'activitat, m'ha recomanat molt el castell de Peles, a Sinaia.
M'ha semblat que la tempesta havia passat però per si de cas, he agafat la roba de pluja. Efectivament, a pocs quilòmetres de Brasov, ha començat a ploure suaument. Llavors, amb la carretera que es començava a mullar, el meu àngel de la guarda, que feia temps que tenia poca feina, ha tingut una actuació estel·lar. Una mica d'oli a la carretera, combinat al l'aigua que queia m'han fet relliscar de mala manera. De cop, tant la roda del davant com la del darrera anaven cap on els ha donar la gana. He recitat el oportú "merda, merda, merda, merda" d'aquests cassos i, en contra de tota lògica, alehop!, he aconseguit redreçar la moto, encara no se com. Deu haver estat una empenteta a temps de l'àngel. Un ensurt considerable. Lluitant en contra del meu instint que m'aconsellava tirar la moto al marge i tornar en autoestop, i a pas de tortuga, he aconseguit arribar a Sinaia. Pel camí la pluja s'ha fet torrencial i ja no veia res.

He deixat la moto en un lloc en pendent per si de cas no s'engegava (encara pateixo per la bateria, tot i que no m'ha donat més problemes) i he pujat a peu al castell, ja que la pluja ha parat providencialment i el paisatge val la pena. El castell està en mig d'un parc immens, molt verd. Després de la pluja tot està moll i els colors es fan més intensos. Una mica de boira i el cel lletós donaven una certa sensació d'irrealitat. Una meravella.

En realitat hi ha dos palaus: el de Peles i el de Pelisor. El de Peles és el més gran i impressionant. És l'apoteosi del luxe i la sumptuositat. Es poden visitar un conjunt de sales decorades en diferents estils. Gerros xinesos, parets de fusta gravada, vitrals decorats, armes amb pedres precioses a les parets ... fins i tot una biblioteca amb una prestatgeria amb mecanisme secret que dona pas a una sala secreta. És el paradigma de castell i la impressió és aclaparadora.

El palau de Pelisor és més petit. Per dins està decorat en estil 'Art Noveau' i tot i que no es tan impressionant com l'altre, mereix una visita.

Entre visita i visita, un altre ensurt. Les claus de la moto no apareixen per enlloc. He remenat i remenat bitxaques, bossa i tot el que portava i res.He refet els meus passos per tots els jardins sense èxit. El lloc és gran i encara en el cas que algú les hagués trobat, em podia passar molta estona per recuperar-les. Al cap d'una estona, a l'entrada del recinte, he vist un tio que semblava un guarda i li he demanat si hi havia un lloc per reclamar objectes perduts. El tio m'ha mirat, ha vist les botes i el mono de pluja de la moto, i ha dit: espera un moment. Ha entrat en una caseta i ha aparegut amb les meves claus! Resulta que m'havien caigut allà mateix al fer unes fotos. Ell mateix les ha trobat. Per una xiripa increïble, en un lloc gran i ple de gent, he anat a preguntar a la persona que les havia trobat ...

He tornat a Brasov sense més ensurts, he sopar i a la not a l'hostel he trobat tres noies de Manresa molt simpàtiques que han arribat avui. Hem xerrat una estona abans d'anar a dormir.

Tocant genoll als revolts

2007-08-18T15:06:00.001+02:00

Brasov

Avui toca visitar les rodalies de Brasov. Hi ha un munt de coses a visitar a uns pocs quilòmetres a la rodona. Però quan, un lloc vestit 'de moto', amb tot preparat, he posat les claus al contacte ... racaracaraca, la moto no s'engega! Auch! ja m'ho estava tement una mica des de fa dies. Fa tanta calor que en els embussos o dins les ciutats la moto s'escalfa i el ventilador funciona tota l'estona. A més, estic arrancant i parant moltes vegades quan estic perdut, per fer fotos o en els passos a nivell amb barrera. Tot això és molt dolent per la bateria. He empès una mica la moto i he tornat a provar. S'ha engegat. Potser després de tot, no és la bateria sino que estava ofegada. De totes maneres, m'ha quedat la por al cos.

Primer he pasat pel costat del castell de Bran, ple de turistes ja que el venen com el castell de Dràcula (o un d'ells). De fet, hi havia tanta gent que m'he limitat a donar-li un cop d'ull per fora i a seguir el camí. El paisatge, de mitja muntanya, es preciós, poblets amb teulades vermelles, prats verds amb vaques i cabanes de fusta, ... Tot molt bucòlic.

M'he aturat a Curtea de Arges, sempre amb la por de que la moto no torni a arrencar. La catedral és preciosa, petita però realment excepcional. Per mala sort, tot l'exterior estava cobert de bastides per restaurar-la.

Quan he marxat, la moto ha arrencat sense cap problema i me dirigit cap al pas per les Fagaras, un port de muntanya que la Diana, la noia que s'ocupa del hostel, m'ha recomanat molt. El primer tram de carretera, encara en pla, és horrible. Se suposa que la superfície de les carreteres ha de ser plana però aquesta sembla una maqueta en tres dimensions de l'Himalaia. Conduir en aquestes condicions és molt, molt cansat. Però el paisatge compensa aquestes calamitats. Boscos, un gran llac, rierols. De cop, la carretera millora i es comença a enlairar de mala manera. El paisatge es fa d'alta muntanya i els arbres donen pas a prats sembrats de grans pedres. He començat a passar-ho realment bé. Durant una bona estona s'enllacen una infinitat de corbes de 180º, amb visibilitat molt bona. Una delícia! La temperatura ha caigut en picat i he agraït portar la caçadora de pell. La baixada és la part més interessant. Quan ha desaparegut la mica de boira que hi havia al cim, he vist tota la vall i la carretera de baixada. Un paissatge molt potent. A mitja baixada, he girat cua i he tornat al cim. No volia que s'acabés! He tornat a donar la volta i a ra si, he retornat a Brasov. He arribat rebentat i feliç.

Mentre sopava en un restaurant ha començat a diluviar. He hagut d'esperar una bona estona, cansat com estava, abans de retornar al 'hostel'.

Dia tranquil a Transilvania

2007-08-17T14:54:00.001+02:00

Brasov

M'he despertat de mala lluna, totalment pessimista i cabrejat. Suposo que és el cansament del viatge d'ahir. Per sort després d'esmorzar, m'he plantat a Brasov en un moment, he trobat ràpidament allotjament en un hostel i els meus ànims han millorat molt. Un altre dinar contundent amb una copa d'orujo local m'ha acabat d'enlairar la moral fins els núvols. A més Brasov te molt bona pinta, amb un centre gòtic molt agradable i tranquil. M'ho he pres amb calma, he esperat que baixés una mica el sol i he donat un volt per la ciutat. He agafat un funicular per pujar a la muntanya que hi ha al costat de Brasov. Es un lloc impressionant. S'enlaira quasi verticalment des de la ciutat i la domina completament. Des de dalt, la impressió es la d'estar sobrevolant la ciutat, com en un globus o un avió.

Embús de transit a Bucarest

2007-08-16T14:09:00.001+02:00

Saçele

M'he llevat amb ressaca havent dormit molt poc. Em volia acomiadar dels cordobesos que se se n'anaven aviat. Ahir, entre cançons, guitarres i escàndol alcohòlic vam muntar la jarana fins les tantes. Quina paciència tenen els altres hostes del hostel!
Entre esmorzar, fer l'equipatge i tot plegat he deixat l'hostel a l migdia. He estat molt bé aquí, el lloc és agradable i la gent que ho porta hi donen un aire acollidor.

He tirat cap al nord i creuat la frontera amb Romania a Ruse. Ruse tenia bona pinta tot i que hi he estat poc, però l'entrada a Romania és una mica sinistra. Només creuar la frontera he vist un cartell que deia "Perill, tanqueu les finestretes des cotxes". Glups, jo no tinc finestreta! Acte seguit, al canviar diners, m'han enredat amb el canvi. Sort que ja no me´n fiava molt i he canviat només 50€.

El primer tram ha estat agradable, amb una carretera senzilla pero passable i amb poca gent. El paisatge es veu molt rural, amb carretes estirades per cavalls a la carretera. Anava passant poblets de quatre cases al voltant de la carretera, plens de tios prenent la fresca sense samarreta. I poques noies. Tot un canvi després de Bulgària.

A l'arribar a la circumvalació de Bucarest m'he trobat en un embús espantós. Tots els camions del mon( i mai hagués imaginat que ni poden haver tants!) estaven allà parats, fumejant i obstruint la carretera en els dos sentits. Amb només un carril per banda, molt estreta i en un estat lamentable per les roderes que han anat marcant els camions, a vegades de fins a 15 cm de fondo, la cosa s'ha convertit molt aviat en una tortura. Engegant i parant cada 10m, am caçadora de pell, preotaccions, botes i pantalons de motos, suant a raig per la calor de mitjans d'agost i els fums tòxics dels camions, ha estat una autèntica prova de resistència física. Gairebé un parell d'hores hi he estat. A la nit, mirant la tele, m'he assabentat que ha estat un embús històric iq ue molta gent ha perdut els avions ja que no han aconseguit arribar a l'aeroport. He cremat 1/2 litre d'oli per les accelerades en primera peravançar els camions i un altre mig litre d'adrenalina per la desigualtat de la lluita.

Després la cosa s'ha normalitzat. Ha desaparegut l'embús i la carretera ha millorat molt. He arribat a les muntanyes que separen Valàquia de Transilvània i el paisatge de muntanya m'ha tornat a aixecar la moral. S'nanava fent tard i em feia mandra seguir el viatge, tot i que estava prop de Brasov, el meu destí. Així que a Saçele he vist un hotel amb bona pinta i m'he decidit. Després d'un sopar pantagruèlic he caigut rendit al llit, mig vestit i tot. A més del viatge porto dues nits de festa dormint menys de 5 hores per nit.

Turisme i més festa

2007-08-15T21:47:00.001+02:00

Veliko Tarnovo

Ahir vam acabar a les 5 del mati, pero entra molt sol per la finestra i no m'he llevat molt tard. He agafat la moto i he anat de visita pels voltants. He visitat el monestir de Preobrajenie, a un parell de quilometres de Veliko Tarnovo, amb una esglesia minuscula i plena de pintures de sants, popes i escenes de la biblia per dins i per fora. Un lloc aillat i tranquil.

Fent un gir de 180 graus he anat en direccio sud, al monestir de Dyanovo (aqui la cosa va de monestirs i esglesies). He tingut un petit ensurt: el cotxe que anava davant meu, a l'arribar al monestir s'ha trobat en un cul de sac i ha tirat enrrere. Sense mirar, es clar. M'ha donat un cop i quasi em passa per sobre. He aconseguit no caure i entre els meus crits i el cop ha vist que alguna cosa passava i s'ha aturat just a temps. La senyora encara volia tenir rao i em fotia la bronca. Li he comentat ampliament tot el quepensava d'ella i de la seva habilitat conductora. No parlo bulgar pero no tinc cap dubte que m'ha entes perfectament. El monestir no m'ha semblat gran cosa aixi que he tirat cap al pas de Shipka, un pas de muntanya on hi va haver una important batalla entre turcs i bulgars. Per suposat, hi ha un momument commemoratiu d'una mida descomunal. La vista des de dalt es magnifica. El monument no m'importava gens, hi he anat atret per la carretera, que tenia bona pinta. Abans de marxar, he pres un iogurt de bufala, l'especialitat del lloc.

He tornat a VT pero he passat de llarg per anar a un poblet proper, Arbanasi. M'he apropat a l'esglesia de la nativitat. Per fora sembla un cobert pels animals (sembla que era per dissimular a l'epoca de la dominacio turca), pero per dins es tot una gran pintura mural. Sembla un comic. Fins i tot les vigues i columnes tenen imatges pintades. Nomes per aixo val la pena venir per aqui.

Abans d'acabar la jornada m'he apropat al castell de VT. Com a castell no es gran cosa pero la vista sobre la ciutat i les valls properes val la pena.

He comprat unes ampolles de vi bulgar i despres de sopar he tornat a l'hostel i ens les hem begut. la qualitat del vi m'ha sorpres, els dos negres que he provat eren molt bons. Entre el vi i unes partides de cartes s'ha anat fewnt tard. En Justin, un california d'origen irani, ha estat tocant la guitarra, per delit nostre i fastic pels que volien dormir, suposo. Com que el vi s'havia acabat hem buidat les reserves de cervesa de l'hostel.

Anniversari

2007-08-14T21:43:00.001+02:00

Veliko Tarnovo

He dormit un munt, es veu que estava cansat. Despres de donar un volt per Varna, he fet cas dels holandesos i he anat cap a Veliko Tarnovo. Hi ha arribat a mitja tarda i he nanat a parar al Hikers Hostel, on tinc una habitacio compartida. La noia que se n'ocupa, la Teodora, es guapissima i molt simpatica. Des del balco del hostel hi ha una vista impressionant del castell. Despres de sopar he trobat un grupo de 14 cordobesos al mateix hostel. Hem estat fent unes cerveses per celebrar el meu anniversari

Mar Negre

2007-08-13T18:05:00.001+02:00

Varna

L'hotel esta be, pero la noia que se n'ocupa te una cara de pedra impressionant. Igual que els guardies de la frontera ahir a la nit. Acostumat al calor turc, aixo em sobta. Sembla que l'expressivitat no es la caracteristica predominant en aquest pais.

Conduir per Bulgaria es agradable despres de l'estres de Turquia. Les carreteres son regulars tirant a dolentes pero els conductors son mes tranquils i considerats. Molt mes relaxat.

He fet la primera parada a Nesebar, un poblet en un itsme a la costa del mar Negre. Hi ha varies esglesies amb pintures i un munt de restaurants de peix i marisc. M'he cruspit un plat immens de crancs i he seguit cap a Varna, tambe a la costa. M'ha costat una mica trobar hotel i al final he acabat a casa d'una noia que llogava una habitacio i a la que nomes he vist 10 minuts per pagar.

He sortit a donar un volt i a sopar al costat de la platja i he anat a parar a la taula d'uns holandesos que porten uns dies a Bulgaria. M'han donat bones referencies de Veliko Tarnovo, a l'interior, i crec que m'hi passare abans d'nanar a Romania.

La ciutat es molt animada i esta polena de noies precioses. Els ulls se me'n van a cada moment. Despres de sopar volia sortir una mica, pero com que estava molt cansat, m'he estirat una estona, posant el despertador cap a mitja nit per si de cas. Evidentment, m'he quedat fregit, no he sentit el despertador i m'he despertat quan ja s'havia acabat tot. Aqui ha finalitzat la meva nit de marxa.

Bulgaria

2007-08-12T17:53:00.000+02:00

Maliko Tarnovo

Al mati he preparat les coses per carregar-les a la moto, m'he acomiadat de la Rosa, en Philippe i en Max, que se'n van en avio a Barna, i he quedat per dinar amb en Jordi (un dels col.legues de la UPC) que esta de vacances amb la novia, i van a fer mes o menys el mateix recorregut que hem fet nosaltres. Ell m'ha informat de com va acabar el workshop i jo de les possibilitats de la costa turca.

Despres he carregat la moto i he agafat l'autopista cap a Edirne. Com a curiositat "divertida", m'he trobat una taula de jardi en mig del carril esquerra de l'autopista quan anava a 120 kmh. Sort que es veia de lluny.

A mig cami m'he desviat cap a la frontera Bulgara. Hi ha arribat cap a les 7:30 pm, amb prou temps, creia jo, per creuar i buscar un hotel abans de que es fes fosc. Pero un munt de problemes entre els meus papers i l'ordinador m'han retingut un parell d'hores a l'aduana. Mentre, s'anava fent fosc i el cel s'ha tapat de mala manera. Quan finalment m'han dit que tot ok, ha comencat a diluviar de mala manera. I ja era fosc i negre. M'ha donat temps just de descarregar la moto i de resguardar-me a la caseta dels guardies de la frontera, que m'han acollit amablement quan m'han vist desesperat. La situacio era incomoda, quatre persones en una caseta minuscula. Quan ja comencava a pensar que hauria de fer nit alla, ha parat una mica i m'he decidit. M'he posat la roba de moto i he sortit a l'aventura de buscar un hotel en un lloc despoblat, sense moneda bulgara, de nit i cansat.

Per sort no plovia gaire, pero la carretera era fosca, estreta i plena de forats. He passat per un bosc fosc i negre, sense ningu, i una mica els portava per corbata. Pero despres de 10 km he trobat un poble i preguntant un parell de vegades, un hotel on fins i tot m'han donat sopar. Aleluia!

Tornada a Estambul

2007-08-11T17:15:00.000+02:00

Estambul

Al mati hem comprat el bitllet del ferry per Estambul. Hem tornat a Bursa en un viatge horrible per la carretera i els conductors. A mes, feia una calor increible.

A Estambul hem tornat al mateix hotel de l'altra setmana. Ens han fet preu especial per ser familia d'en Max, estaven encantats de tornar-lo a tenir alla..

Platja

2007-08-10T09:46:00.000+02:00

Cunda

Activitat zero, platja, platja i migdiada. Hem tornat a sopar a casa dels pares d'en Can.

L'únic problema és que a la nit els mosquits ens fregeixen. El pobre Max esta ple de picades per tot el cos, una llàstima.

Ens hem acomiadat d'en Can, que demà torna a Izmir. L'acomiadament ha estat ràpid, per no fer-ho mes dur.

Illa a l'Egeu

2007-08-09T09:41:00.000+02:00

Cunda

Després d'acomiadar-nos de l'Elif, que es queda a Izmir currant, hem anat a Cunda (Ali Bey) una illa al costat de Ayvalik, davant de l'illa grega de Lesbos. Els pares d'en Can viuen allà i ell va a buscar el seu fill, que esta amb els avis.

De cami hem passat per Pergamon (Bergama). Mes runes, però val la pena per la seva ubicació, sobre una muntanya que domina els plans del voltant i la ciutat moderna de Bergama.

A Cunda hem parat a un hotel d'un holandes amb pinta d'aixecador de pesos, al costat del mar. Hem sopat a casa dels pares d'en Can, que tenen una casa a l'illa.

Platja

2007-08-08T09:40:00.000+02:00

Izmir

Un altre dia de platja, en un lloc precios al costat de Datca. la costa turca esta plena de llocs encantadors, encara no massificats i ben conservats. A la nit hem tornat a Izmir, completant la volta.

Un altre ferry

2007-08-07T09:36:00.000+02:00

Datca

Despres d'una visita al castell de Bodrum, curios per que hi ha varies referencies de capitans i cavallers catalans del segle XV, hem agafat un ferry cap a Datca. Jo he aprofitat per acabar la documentacio del projecte, que encara tenia pendent.

A Datca hem trobat un hotel i hem anat a sopar al costat del mar. El port esta ple de velers immensos, tot luxe.

Bedroom

2007-08-06T09:33:00.000+02:00

Bodrum

En uns pocs quilometres hem fet cap a Bodrum, una ciutat de platja bastant massificada.
(li diuen "bedroom"). Una barreja entre Sitges i Lloret, per entendre'ns. Moltes discos, restaurants, bars ...

Ha estat un dia tranquil pero poc interessant.

Heraklia

2007-08-05T09:26:00.000+02:00

Llac Bafa

Hem deixat Izmir per donar un tomb per la costa. Anem un altre cop un cotxe i dues motos, pero ara, en Bulent ens ha deixat i a l'altras moto van en Can i l'Elif.

Pel matí hem estat a les runes d'Efes, un lloc impressionant. Repetint el camí que vam fer l'any passat amb en Jan hem anat a dinar a Sirince, un poblet ortodox de carrerons estrets situat en un paisatge de vinyes.

Cap al tard hem arribat a Heraklea, al costat del llac de Bafa (Bafa golu). El paisatge de pedres immenses i la posta de sol sobre el llac era digne de veure's.

Estem en una pensio en un llogarret de quatre cases, tocant el llac, amb una vista increible. Hem sopat molt be al restaurant de la pensio, peix del llac i mezze. Un munt de bitxos voladors han intentat amargar-nos el sopar. No piquen perocauen a desenes sobre el menjar. Al final, hem apagat el llum, i el problema s'ha solucionat (o al menys s'ha fet invisible)

Platgeta

2007-08-04T09:24:00.000+02:00

Izmir

Despres del cansament, la calma. Hem anat a una caleta a uns 60 km d'Izmir, prop de Cesme, un lloc tranquil i amb poca gent i hem fet el gos tot el dia. A la nit hem tornat a Izmir a sopar.

Egeu

2007-08-03T09:15:00.001+02:00

Izmir

Avui hem deixat Estambul. He passat uns dies a un hotel a Sultanahmet, despres de deixar la feina. La sensació es en Maxime, el meu nebot. Viatjar amb un nen tan petit a Turquia es tota una experiència. Als turcs els encanten els nens d'una forma increïble. Arreu que anem l'agafen, li fan petons, juguen amb ell, ... Es la figura vagi on vagi. Te totalment enamorat el recepcionista de l'hotel.

Al mati hem agafat un ferry cap a Bursa, travesant el mar de Marmara. Anem un botxe i dues motos, la meva i la d'en Bulent. Despres anirem per carretera fins a Izmir, on ens trobarem amb en Can i l'Elif i donarem una volta per la costa de l'Egeu.

Al passar per Bursa, en Bulent, que n'es originari, ens ha portat a un restaurant a menjar Iskender kebab (amb iogurt), molt famós aquí. Hem seguit el viatge per una carretera horrible, en obres i plena de cotxes. Hem anat molt lents i ens ha costat una eternitat arribar. Cap a la nit i fets pols hem trobar en Can i l'Elif. Ha estat emocionant. Ens hem quedat tots a dormir a casa seva i hem estat xerrant fins bastant tard.

Retrobada

2007-07-29T09:09:00.000+02:00

Estambul

Aquest cap de setmana ha vingut en Sami a Estambul, a fer-me una visita. El vaig coneixer l'any passat a Capadocia. Va arribar ahir en avió i em va passar a recollir en un citxe que li ha 'mangat'a un amic seu. Des de l'any passat en Sami ha tingut problemes amb el soci de la seva empresa, ho ha deixat i ara treballa de cap de publicitat per una cadena de mobles. Va liat amb advocats i judicis i aixo el te molt cremat.

Vam estar donant volts per la ciutat: un monestir grec, una esglesia ortodoxa i la mesquita de Suleimaniye, una de les obres mestres de l'arquitecte Sinan, un dels genis de l'epoca d'esplendor de l'imperi otoma. A la nit vam recollir el seu amic i vam fer cap a un restaurant prop de Rumeli Kavahi, gairebé a l'extrem del Bosfor que toca el mar Negre. S'hi arriba per una carretera que voreja l'estret, a ran d'aigua, amb tot de cases de fusta al costat. Un lloc molt agradable.

Aquest matí en Sami m'ha recollit aviat i hem continuat la descoberta de l'Estambul no evident. Tot i que viu a kayseri, coneix la ciutat com si hi hagués viscut tota a vida. hem anat a esmorzar a un lloc al costat del Bosfor, un veritable festí> formatge fresc, formatge fregit, tomaquet, cogombre i olives, pans de diferents tipus, ous remenats amb bitxo, molt picants ... Salvatge. I jo amb l'estomac descomposat! Després hem creuat a la part asiatica, a donar un volt pel passaig que voreja el Bosfor.

Cap al mig dia hem anat a recollir la Rosa, en Philippe i en Max, que han arribat avui en avió, i els hem deixat a l'hotel a Sultanahmet. M'hagués agradat poder passar una estona tots junts per que coneguessin en Sami pero ell ha de marxar a Kayseri, així que ens hem acomiadat. Com sempre, els acomiadaments son odiosos.

A la tarda he agafat la moto i he passat a sopar amb els nouvinguts. Des de fa un parell de dies he solucionat el tema de l'aparcament i ja vaig en moto amunt i avall per la ciutat. No es tan caotica com em pensava. Es clar, només pels carrers principals. La resta és un laberint on s'entra i no se'n surt mai mes. El perill més gran son els conductors, com sempre.

Vivint a Estambul

2007-07-25T08:47:00.004+02:00

Estambul

Ja porto uns dies a Estambul. Estic allotjat al "superdorm" una residencia de la umiv. de Bogazici. Tenim una especie d'apartament amb una zona comu i quatre habitacions individuals. El lloc esta be pero els encarregats són una mica bordes.

El campus esta en un lloc privilegiat, en un turó sobre el Bosfor. Per la finestra del nostre lloc de treball veiem passar els barcos, un darrera l'altre. Es molt verd, un campus d'ensomni.

Durant la setmana treballem fins les 18h passades i no ens queda massa temps pel turisme. Anem a sopar per la part de Taksim o a fer unes cerveses a Ortakoy, al costat del pont sobre el Bosfor. Taksim es el centre modern de la ciutat. El que esperi un ambient asiatic o exotic va apanat. Cadenes de roba 'fashion', noies en 'top', i molta animació. els voltants hi ha milers de restaurants, sobretot de 'mezze', un tipus d'entrants que es prenen amb raki. Conec un restaurant molt bo gracies a en Bulent, un amic d'en Can.

El cap de setmana hem fet una mica de turisme: excursió pel Bosfor fins el mar negre, volt per Estambul, ...

A Estambul hi ha un munt de llocs interessants pero el que més m'agrada es el propi Bosfor. Es el que dóna anima a la ciutat. Sense el Bosfor seria un amuntegament de gent insuportable. Tota la part antiga, amb Santa Sofia, Sultanahmet, Topkapi i la resta esta molt be per visitar pero jo em podria passar dies i dies al passeig que voreja el Bosfor veient passar els barcos.

La moto esta a l'aparcament del superdorm. La hi vaig posar el primer dia, em van donar un tiquet i la veritat es que no he conseguit esbrinar quan em costara ni si puc treure-la quan vulgui sense haver de tornar a pagar. Els encarregats no parlen angles i encara no he pogut trobar cap turc que m'ajudi.

Istambul

2007-07-21T23:57:00.000+02:00

Istambul (250 km)

El cansament m'ha passat factura i no m'he pogut llevar fins les 8:30h. Però com que avui hi ha pocs quilòmetres a fer no és problema. He passat per Edirne i he agafat l'autopista a Istambul. A la carretera, sol i poc trànsit (al principi).

L'entrada a Istambul era una de les meves pors en aquest viatge. La ciutat és immensa i te fama de tenir un trànsit caòtic. Totes les guies recomanen evitar conduir dins la ciutat. Però l'alberg on m'estaré està relativament prop de l'autopista. Evidentment, no els he fet cas.
Primera dificultat: un peatge amb cues quilomètriques (literalment) sota un sol de justícia. M'he tornat a colar per tota la cua. Si no, em moro, amb la caçadora de cuir, el casc, les botes i tot plegat.

Les indicacions no eren dolentes, però tot i així he trigat una hora en trobar el lloc. Carrers petits i liats. Preguntant es va a Roma, diuen, però jo vaig més lluny. Al final he trobat el lloc, he deixat la moto a l'aparcament de la residència i m'he instal·lat. La dutxa ha estat apoteòsica.

A l'habitació d'enfront meu hi ha un grup de Valladolid, que també estan a l'eNTERFACE. Els meus companys d'habitació han anat arribant al llarg de la tarda.

Aquí podeu veure el recorregut, gràcies a Google Earth i al meu GPS Logger, un aparell que recull la informació dels llocs pels que vaig passant. En total, uns 3.000 km

A Turquia!

2007-07-14T23:09:00.001+02:00

Frontera entre Bulgària i Turquía (750 km)

L'olor del restaurant del motel no m'ha agradat i he decidit fer alguns quilòmetres i després parar a esmorzar. He passat per les afores de Belgrad sense aturar-m'hi. Per l'autopista es veuen un munt de cotxes amb matrícules suïsses, holandeses, franceses i alemanyes. Pràcticament tots son serbis, búlgars o turcs de vacances. Tots van a tota pastilla i he d'anar amb compte. L'autopista desapareix en alguns trams i es converteix en carretera, però tothom va a la mateixa velocitat que a l'autopista. He dinat en un restaurant turc a la carretera. A Bulgària la tònica era la mateixa. He passat les fronteres amb més facilitat de l'esperada. Poues cues i tràmits ràpids o inexistents.

Prop de Sofia m'he liat i enlloc de circumvalar la ciutat he entrat a dins. He tardat més d'una hora a sortir-ne. El meu mapa no te indicacions en ciril·lic i la major part de les vegades no sabia on anava.

M'apropava a Turquia però s'anava fent de nit i ja feia estona que no hi havia autopista. A la carretera es veien molts gossos morts i conduir de nit no em feia cap gràcia. He arribat a la frontera turca que ja era fosc i gairebé sense gasolina. He parat a una estació de servei molt cutre i no estava segur que la gasolina que tenien fos sense plom. La dona que m'atenia em jurava que si, però jo no ho veia clar, el color i el nom que hi havia al surtidor em semblaven de 'super'. De totes maneres, no tenia alternativa. Més endavant he vist en una altra gasolinera que efectivament era sense plom i m'he tranquil·litzat.

Travessar la frontera turca m'ha portat una bona estona, unes dues hores. Papers de la moto, control de passaport, tot iterat bastantes vegades i cada vegada amb cues llarguetes. Molt pesat amb la moto. Per que no s'escalfés molt, a les cues apagava el motor i l'empenyia. En algun moment m'he colat. La gent ho veu com una cosa natural i no em diuen res.

Quan he aconseguit passar l'últim control eres gairebé les dotze de la nit i encara em quedaven uns quilòmetres per carreteres fosques així que he trobat un hotel a la mateixa frontera i m'hi he quedat. He sopat al bar del costat, un kebap, com no.

Balcans

2007-07-13T22:47:00.001+02:00

Prop de Belgrad (900 km)

He sortit aviat de Brescia. He acabat de creuar Itàlia i he passat fugaçment per Eslovènia. Croàcia no m'ha durat molt més. Per ara, tot autopista. Ràpid i avorrit. A Croàcia, els límits de velocitat comencen a ser inexistents i tothom em passava molt a molta velocitat. A part d'això, pocs problemes. Porto un mapa d'Europa d'abans de la guerra dels Balcans. Les carreteres no han canviat pero no hi ha les noves fronteres i no sé quan falta per arribar a cada nou país.
El cul em comença a fer bastant mal però ja m'ho esperava. Són moltes hores assegut en una moto. He travessat la frontera amb Sèrbia cap al tard. Uns tios amb bastant mala pinta m'han dit que aquesta nit toquen els Rolling Stones a Belgrad. ja vaig pasar d'ells a Barcelona, així que aquí faré el mateix sense persar-m'ho.

L'autopista és de pitjor qualitat però res de l'altre mon.

Cada vegada que veia homes entre 30 i 40 anys no podia evitar pensar que fa uns 10 anys potser eren soldats a la guerra dels Balcans, disparant a i rebent els trets dels països veins. Avui en dia, es veuen cotxes de tots els països fins fa poc en conflicte creuant les fronteres en tots els sentits i ha una sensació d'aparent normalitat.

Quan s'ha fet fosc he sopat i he trobat un motel a la mateixa autopista. Una mica sòrdid, però ha fet el seu servei.

Travessant Europa

2007-07-12T22:10:00.000+02:00

Brescia, 12 de Juliol de 2007 (1.100 km)

Torno a Turquia! Fa uns mesos vam presentar una proposta per a un "Summer Workshop" que s'organitza anualment dins un projecte europeu (eNTERFACE'07). La proposta va tirar endavant i he d'estar una temporada a Istambul per posar-lo en marxa. Aquest any tenia algunes idees per les vacances (Marroc, França, ...) però anant a Istambul era mala idea desaprofitar el viatge. Així que he decidit anar-hi en moto i després de la feina (fins el 31 de Juliol) em muntaré les vacances des d'allà. He pensat en recórrer Romania i Bulgària, aprofitant la proximitat.

L'únic inconvenient és que he tingut un Juliol bastant apretat i, com que he de ser el 16 a Istambul i no he pogut sortir fins avui, he de fer el viatge molt ràpidament. Per raons pràctiques, he decidit fer el viatge per terra en lloc d'agafar el barco com l'any passat. De Barcelona a Istambul hi ha exactament 3.000 km i tinc uns 4 dies com a molt per fer-los. En realitat, el diumenge preferiria ser ja allà. Això ho deixa en tres dies, a un ritme de 1.000 km per dia. Auch!

Aquesta vegada no m'ha donat temps a fer preparatius com l'altra vegada. Surto amb una ma darrere i l'altra davant. He enviat l'ordinador, una petita bossa amb la roba que necessito pel workshop i unes sabates amb uns companys que van en avió. Porto jo la nova càmera. També la volia enviar per avio però al final em va semblar que era massa rotllo per ells i la porto en una bossa especial al seient del passatger. M'he comprat al Decathlon una bossa impermeable per protegir-la i per dins l'he forrat be per evitar les vibracions. A part d'això porto només quatre coses en la bossa de dipòsit i a la maleta. Menys que l'any anterior. Cada vegada estic més espartà.

En realitat volia sortir ahir a la tarda però no ho vaig aconseguir. La meva idea era fer camí fins Marsella i fer nit a casa de la Isa i la Bene, dues amigues del Philippe i la Rosa. Però la feina es va liar i se'm va fer tard. Al final he sortit aviat aquest matí, sobre les 7:45h.

He agafat l'autopista i al primer peatge he descobert que m'havia deixat la cartera amb la visa i el DNI. Pufff! He hagut de tirar enrere a buscar-la. Una hora perduda. Finalment, a les 8:45 he fet una nova sortida, ara si, la definitiva.

No hi havia molt transit a l'autopista i he anat bastant bé. La ruta travessa França per la costa, passa prop de Marsella, Niça, després va per Itàlia, de Gènova a Venècia i cap a Eslovènia. D'allí a Croàcia, Sèrbia, Bulgària i finalment Turquia.

El viatge ha estat bastant tranquil i he arribat als voltants de Brescia cap a les 9 i escaig de la nit. Ja havia fet uns 1.100 km (sense comptar la petita volta inicial) així que he decidit buscar un lloc per dormir. En feia una mica de por, a Itàlia costa trobar un lloc econòmic, però he tingut molta sort. Als 10' d'entrar a la ciutat he vist un cartell que m'ha semblat interessant i he parat en una espècie de barreja entre hotel/alberg on he sopat meravella i he dormit per pocs diners.

Feia temps que no conduïa tants quilòmetres i estic cansat.

Tornada complicada

2007-01-06T23:50:00.000+01:00

Bilbao - Barcelona (~630 km)

Al matí m'he acomiadat de l'Aitzi, amb una llagrimeta. Espero que puguin venir aviat a Barcelona, i que s'apuntin també l'Elena i en Marcos.

Plovisquejava, res seriós. He sortit de Bilbao sobre les 10h, amb temps de sobres per ser a Pamplona a les 12:30, on havia quedat amb la Pepa, que està fent visites forçades a l'hospital. He agafat la nacional que estava bastant plena. Amb l'aigua relliscava molt i he fet una bona relliscada quan una furgoneta ha frenat de cop davant meu. Després el trànsit ha baixat i anava pràcticament sol. Però de cop, la moto m'ha començat a patinar de davant i de darrera. No la podia controlar, se me n'anava a cada corba. Espantat, he parat a veure què passava. Al mirar la roda he vist que estava plena d'oli. Al fixar-me millor en la carretera he vist una ratlla d'oli d'un pam i mig d'ampla que seguia tot el recorregut. Amb l'aigua del plugim que queia la carretera semblava una pista de patinatge. Uff, no sabia que fer! He estat de molta sort de no caure. he trucat al 112 per avisar i he seguit el camí mirant de passar per la vora i evitar l'oli. De totes maneres havia d'anar molt lent i fins i tot els camions pesats m'avançaven. Però he arribat d'una peça al final de la pujada i l'oli s'ha acabat. En total, uns 5 km. Algun camió ha degut perdre tot el que portava.

He dinat a Pamplona amb la Pepa i cap a les 3h he tirat cap a Barcelona. M'he fet un embolic a la sortida de Pamplona i se m'ha fet una mica tard.

He passat pels "Mallos de Riglos", unes formacions rocoses impressionants abans d'arribar a Huesca. El sol ponent els donava un color vermell tan intens que he parat a fer una foto però en uns instants, un núvol s'ha posat davant del sol i ja no era el mateix.

Després de Huesca se m'ha fet fosc i això ha complicat el viatge. No m'agrada conduir de nit amb la moto per carreteres petites. A més, començava a estar cansat. A l'hivern els viatges són més durs.

Per acabar-ho d'adobar, mentre creuava Monzón, he passat per sobre una llauna de cocacola i se m'ha quedat encallada entre la roda del davant i el parafang. Una situació ridícula, no la podia treure. Després de molts esforços i de demanar ajuda a un xaval que passava he pogut seguir.

He arribat a Barcelona molt cansat, però content. Ha estat una gran sortida.

Passejant per Bilbao

2007-01-03T23:37:00.000+01:00

Bilbao (0 km)

He passat el dia voltant per Bilbao. Al matí he pujat a un turonet que domina la ciutat i després he estat voltant per la ria fent fotos. El Guggenheim i la resta d'edificis es reflexen sobre l'aigua tranquil·la i he omplert la tarja de memòria. Hem dinat al costat de la feina de l'Aitzi, prop de San Mamés. A la tarda he visitat el Guggenheim. Hi havia una exposició d'artistes africans amb algunes coses interessants i de la col·lecció permanent m'han agradat les immenses torsions en planxa metàl·lica d'en Richard Serra. Però el que més m'ha arribat són els quadres d'Anselm Kiefer.

A la nit hem tornat a quedar per sopar al centre, rememorant els dies a Turquia i explicant anècdotes vàries. M'he acomiadat de la Lorena, doncs demà ja vaig cap a Barcelona.

Cap a Bilbao

2007-01-02T23:14:00.000+01:00

Untzilla - Bilbao (~130 km)

Al matí ens hem acomiadat i hem anat marxant, uns cap a Barcelona, els altres a donar un volt i jo cap a Bilbao. Fa molts anys que no hi he estat, no he vist el Guggenheim i em fa il·lusió visitar l'Aitziber i la Lorena, les noies que vaig conèixer a Turquia.

Com que elles treballen fins tard, he aprofitat per fer turisme en moto. He anat cap a Bermeo, al far de Matxitxako i a San Juan de Gastelugatxe, una petita església sobre una penya al mar on s'arriba després d'una pujada de 230 escales. Una altra vegada feia un dia assolellat i preciós. La volta ha valgut la pena.

Cap a la tarda el temps ha canviat i plovisquejava una mica. He tirat cap a Bilbao, he aparcat la moto i he fet temps passejant per la ria i pel casc antic. Realment, tot està molt canviat des de la última vegada que vaig venir. El passeig al costat de la ria és molt agradable i el casc antic està ple d'animació.

A la nit he trobat l'Aitzi i la Lorena. Ha estat emocionant després d'aquests mesos. A Turquia ens vam veure pocs dies però d'alguna forma hi va haver molt bona connexió. Hem anat a fer uns pintxos pel centre i aviat s'ha fet tard. Elles treballen aquests dies i aviat ens hem retirat.

Comença el 2007

2007-01-01T23:05:00.000+01:00

Uxarte (0 km)

Per començar bé l'any, ens hem pres el dia amb tranquil·litat. Hem sortit a donar un volt per les rodalies, que s'ha convertit sense pensar-ho en una excursió de tres hores. Hi ha uns boscos impressionants, i cada pocs centenars de metres, canvien completament: pins, faigs, ... Al final ha començat a ploure i no anàvem preparats, així que hem hagut de córrer.

A la nit, més patxaran.

2006-12-31T22:53:00.000+01:00

Caserío Uxarte (0 km)

M'he llevat aviat per veure com la Gotzone feia el pa. Tenen un forn de llenya i fan un pa boníssim. El dia també és fantàstic, no sembla que estem al desembre. La resta s'han llevat tard i després d'esmorzar, hem sortit a donar una volta, primer cap a Kurtzeta, amb una vista genial i després cap al parc natural de Urkiola. Hem passat el dia allà, caminant pel bosc.

A la nit hem preparat un sopar fred (no podem utilitzar la cuina i els de la casa no curren la nit de cap d'any). A la casa hi havia també una parella que passaven la nit, un canadenc i una colombiana que viatgen per Espanya. No sé com han vingut a parar aquí. No sabien que no fan sopars i estaven totalment penjats així que els hem convidat.

Ha estat un cap d'any tranquil. Després de sopar hem sortit fora a veure com tiraven coets als pobles de les rodalies aprofitant que la nit era clara i gens freda.

Cap d'any al País Vasc

2006-12-30T22:32:00.000+01:00

Barcelona - Untzilla (Àlava) (575 km)

Aquest any hem decidit passar el cap d'any a una casa de turisme rural al País Vasc. La (molt bona) idea va ser de l'Albert i la Mamen i a resta ens hem apuntat. Ells ja hi són des de fa uns dies, l'Angélica, l'Ana María i l'Enric van anar-hi ahir i la resta sortim avui de Barcelona.

La Rosa, en Philippe i en Max van en cotxe i jo en moto. Abans de sortir, he mirat bé la previsió del temps. L'Enric em va dir que l'autopista des de Lleida a Logroño estava plena de boira i gebra i que feia un fred horrible (-3º tota l'estona). Així que he decidit passar per Huesca i Pamplona on el temps sembla millor, la carretera és més maca i no hi ha peatge.

He sortit aviat, amb bon temps. Cap a Tàrrega, la cosa ha canviat. Ha aparegut la boira i el fred. Vaig molt abrigat i porto les manoples que m'ha deixat l'Enric, una meravella. No passo fred però la boira se'm glaça a la visera i no veig res. He passat una mala estona fins a l'entrada de la província de Huesca, preocupat per la visibilitat. Per sort la carretera no estava glaçada. Però llavors el temps ha canviat i el viatge ha estat plàcid fins Aramaio, la vall on estarem. La veritat és que el paisatge és preciós, tot vert. Estem en un 'caserio' a Untzilla, a la vall d'Aramaio.

El temps és assolellat i dona gust anar en moto. És el meu primer viatge llarg a l'hivern i ha estat millor del que em pensava.

Encara m'ha donat temps de donar una volta per les rodalies de la casa i fer unes fotos. A la nit hem sopat tots junts i la mestressa, la Gotzone ens ha tret una ampolla de patxaran del qual he abusat sense control, mentre xerrava amb la seva filla fins les dues de la matinada.

Final

2006-08-25T18:19:00.000+02:00

Barcelona, 25 d'Agost (10 km)

Hem agafat unes tumbones i hem passat el matí dormisquejant a coberta. El mar està una mica mogut i caminar recte és una proesa. Això del mar ja es fa pesat. Tenim ganes d'arribar. Finalment, cap a quarts de tres hem vist terra catalana. La impaciència per descansar a casa es barreja amb la tristesa pel viatge que s'acaba. Ens hem fet les últimes fotos plegats (semblem els Dalton), hem canviat adreces i cap a les motos falta gent. Ja està. Sembla mentida. Després d'un mes amb un lloc nou cada dia, amb una cosa diferent per veure, torno a casa. També estic impacient per veure la família, els amics. En Max deu estar immens. Ja té tres mesos.

Pel record, un viatge difícil de superar. Per la gent que he conegut, pels llocs que he vist... Apassionant. Han estat 8.000 km d'autèntica aventura per un país molt diferent i encisador.
Increïblement, gairebé tot m'ha sortit bé, sense problemes greus. Una vegada més, dono les gràcies al meu àngel de la guarda. Crec que li dec una estada en un balneari.

I gràcies també als que heu llegit aquest rotllo i heu deixat comentaris. Explicar les coses que vaig vivint augmenta el plaer que proporcionen i saber que algú ho llegeix anima a escriure i a buscar cafès-internet en les ocasions en que el principal desig que un té és trobar un llit i deixar-s'hi caure.

Per suposat, ja només penso en la propera.

Concentració motera a alta mar

2006-08-24T18:05:00.000+02:00

Eurostar Roma, 24 d'Agost (10 km)

Em volia llevar tard per descansar molt, però no ho he aconseguit. A les 9h ja estava d'empeus. He donat un volt, he anat a un internet-cafè i he dinat pasta i peix. A la tarda he carregat la moto i he anat cap al port. A la cua del ferry he trobat un munt de motos, motes més que en els altres trajectes. Molta gent torna de vacances i alguns italians les comencen ara. He trobat l'Alberto i en Lorenzo, que han estat per Croàcia i per Bòsnia. També dues parelles de Barcelona que han estat per Itàlia uns dies. Xerrant i compartint anècdotes ha passat l'estona. Amb l'Alberto i en Lorenzo, que van en butaca com jo, hem fet un minigrupet per comprar teca pel viatge. Tots estem rendits i ens fa mal tot, però al mateix temps, orgullosos dels nostres viatges respectius. Hem pujat al ferry i entre batalleta i batalleta s'ha fet de nit. L'Alberto s'ha quedat a dormir a coberta i en Lorenzo i jo hem baixat a la sala de butaques, hem vist que els llocs bons estaven agafats i, sense cap vergonya, ens hem colat en un lloc on un cartell prohibia el pas i hem passat la nit amples, tranquils i sense que ningú ens molestés.

Si sóc a Itàlia, m'he perdut a la carretera

2006-08-23T17:44:00.000+02:00

Civitavecchia, 23 d'Agost (aprox. 700 km)

M'he llevat molt aviat per veure la sortida del sol. Hi havia uns quants núvols i ha resultat molt xula. He fet un munt de fotos. En aquest viatge he batut el meu rècord de veure sortides i postes de sol.

Haviem d'arribar a les 6:30h, però al final hem tocat terra a les 9:45h. Ja estava fins a allò que no sona del barco i del mar. M'he canviat en una gasolinera, he esmortzat i endevant. Tinc l'altre ferry demà a les 19h, però com que en surt un cada dia, volia provar d'arribar a Civitavecchia avui amb temps i mirar de canviar el bitllet. Però he comés el meu error habitual: m'he volgut saltar l'autopista i anar per una autovia, he trobat una part en obres amb la carretera tallada, per suposat sense senyalitzar i he acabat completament perdut en una muntanya, per una carretera pèssima on no podia passar de 30 per hora. Quin desastre d'indicacions a Itàlia! A Turquia, les carreteres són horribles però al menys estan ben indicades. En 7000 km no m'he perdut ni una vegada. A Itàlia, en menys de 200 km ja m'he perdut. A més, quan ja estava feliç pensant que havia tornat a la civilització i que els conductors em respectarien una mica, he comprovat que els italians condueixen gairebé igual que els turcs.

Amb tot això, he arribat a Civitavecchia a les 7h, quan el ferry ja sortia. He buscat un hotel assequible, una tasca difícil a Itàlia. La ciutat m'ha sorprès. M'esperava una ciutat portuaria, cutre i bruta i és tot el contrari, un lloc agradable, tranquil i net. He trobat un bon restaurant de peix i m'he fet un homenatge a base de gambes i escamarlants, amb una ampolla de vi per mi solet.

Què monòtona la vida del mariner!

2006-08-22T17:38:00.000+02:00

Captain Zaman, 22 d'Agost ( 0 km)

La nit ja estat dura. La zona de butaques està plena de nens i nadons que no han parat de plorar en tota la nit. Sort dels taps per les orelles. Durant tot el dia he fet poc més que menjar i dormir. He sortit poc a l'exterior. No tinc rès per llegir i ja no em queda paper per escriure. No he trobat ningú interessant amb qui parlar. Bastant avorrit.

Adeu Turquia!

2006-08-21T17:27:00.000+02:00

Captain Zaman, 21 d'Agost (aprox. 100 km)

Al matí, un ocell cridaner m'ha despertat massa aviat. Després de la temperatura agradable d'Amasya i d'Ankara torna a fer calor. Hem passat el matí fent poca cosa i hem anat a dinar a la uni. Mentre ells tenien una reunió, jo he estat consultant l'e-mail i fent el mandra.A la tarda he fet l'equipatge i hem anat tots tres cap a Çeşme, des d'on surt el ferry. Hi he hagut d'estar 4 hores abans, tot un rotllo. Llavors, l'ensurt final: no podia trobar el bitllet de tornada de cap manera. He desfet tot l'equipatge al mig del carrer, he mirat i remirat. Rès de rès. No em volien fer un duplicat, la única opció era comprar-ne un altre. Quan ja tenia els diners a punt, maleint-me els ossos, he recordat una butxaca a la bossa que no havia mirat. Sorpresa! el bitllet era allà.

M'he acomiadat d'en Can i l'Elif amb la promesa que em vindran a veure aviat a Barcelona i he pujat al barco. Experimentat, m'he apropiat de seguida d'unes quantes butaques i un lloc a terra per dormir i ho he defensat amb ungles i dents. M'he posat a dormir a les 10h.

Es completa la volta!

2006-08-20T17:19:00.000+02:00

Izmir, 20 d'Agost (aprox. 600 km)

He sortit molt aviat d'Ankara i als 50 km m'he parat a fer un esmorzar pantagruèlic (carn, arròs, mongetes, pa, amanida, ...). Al poc he tingut una sorpresa agradable: un cartell indicaba 600 km fins a Izmir. Jo pensava que n'hi havien uns 900. Una alegria. Ja tinc el cul absolutament fet pols. Cada dia, als 30 minuts d'agafar la moto, ja em fa mal. Llavors penso que em queden algunes hores i he de buscar la meva moral amb microscopi a deu metres sota terra.

El vistge ha passat sense pena ni glòria. Una carretera bona, de dos carrils durant la major part del trajecte, però molt avorrida. En Can Ozcan m'esperava a l'entrada d'Izmir i hem anat plegats a casa seva. He conegut la seva companya, l'Elif, una noia molt guapa i simpàtica que dona classes al mateix departament que en Can. Hem sopat peix a casa d'ells, en una nit molt agradable.

Viatge en el temps: Hattusa, ciutat hitita

2006-08-19T16:49:00.000+02:00

Ankara, 19 d'Agost (aprox. 400 km)

El pla original pel dia d'avui era anar a Safranbolu, un poblet al nord d'Ankara on es conserven algunes de les millors cases de fusta d'estil otomà. Però he vist que vaig massa just de temps i de forces i he decidit deixar-ho per un altre viatge. M'he quedat tot el matí a Amasya amb calma, he pujat a les immenses tombes excavades a la roca que vigilen la ciutat, he visitat un parell de mesquites i cap al migdia, he tirat cap a Ankara, una etapa de trànsit, només per passar la nit camí de Izmir.

Per la carretera he vist que estava prop de Boğazcale, un poblet on hi ha les restes de Hattuşa, l'antiga capital del imperi hitita. En un paratge de turons rocosos i pelats es poden veure les muralles, les portes i les restes d'alguns temples i altres edificis. Un altre lloc ventós i solitari, excepte per la insistència d'alguns venedors de pedres gravades amb motius hitities. Una llàstima. Han trencat bastant l'encant del lloc. A més, m'hagués agradat comprar un parell de gravats, però els venedors eren tan plastes i insistents que m'he rebotat i m'he tancat en banda.

Després, fins a Ankara d'una tirada. A la ciutat m'he fet un bon lio, he estat una hora donant tombs per avingudes immenses i he acabat en un hotel just al mateix lloc per on he entrat la primera vegada. Una altra zona sòrdida. Sopar, blog i a dormir.