El somni continua

Iseo, 4 d'Agost

Una altre dia fantastic. M'he llevat aviat i m'he banyat al llac. Llavors he anat a Iseo. El propietari del camping em deixa una bici. El poble es turistic pero apanyadet. Hi ha moltes terrasses que donen al llac i hi ha bastant ambient, pero sense atabalar. El temps es ideal, no fa ni fred ni calor, molt agradable.

Mes tard he tirat cap a Bergamo, a uns 60 km. Es una de les ciutats que em va rrecomanar la Raffaela, una amiga italiana. Ha valgut la pena. La part interessant es la "Citta Alta", que com el seu nom indica, esta sobre una muntanyeta, dominant la ciutat moderna. He deixat la moto a baix i he pujat amb un funicular. Llavors, a donar tombs pels carrerons empedrats, fent fotos. Tot un plaer. Arreu es troben fonts d'aigua molt fresca, que juntament amb l'ombra dels carrers estrets ajuden a que el sol del migdia no molesti. He menjat "pizza al taglio", gelats i un pastis tipic de Bergamo, "polenta e Osei", literalment polenta amb ocells. Ara els ocells son de xocolata, pero abans que en prohibissin la cača eren de veritat, dels que volen.

Al Duomo hi havia un concert d'orgue i m'he quedat a sentir-lo. Un orgue en una catedral es una de les coses que realment m'inpressionen. La riquesa harmonica i els baixos tan potents fan que el so sigui gairebe visible i que l'qire sembli espes. He tingut la pell de gallina la major part del temps. Despres del concert, he agafat un altre funicular a San Vigilio, des d'on es veu una vista esplendida de Bergamo (alta i baixa), amb unes mansions realment impressionants penjades a la muntanya.

Al tornar cap al camping, un contratemps: el comptakm i el velocimetre han tornat a cascar. Tant content que estava! He parat, he desmuntat el cable (ara se com es fa) i he vist que fallava la mateixa peča que abans. I ara qui torna (200km enrere) a reclamar! Putada. Tot i aixo, un dia excel:lent.

Torno a estar devant del llac, amb la cervesa de rigor, escribint en una llibreta el que el dia ha donat de si. El vent fa volar les estovalles de la taula i hi ha mes onades que ahir. Se que ja ho he dit i que em repeteixo pero, noies i nois, aixo es el paradis. He vist poc o res dels altres llacs (una mica del Maggiore, semblava tambe una meravella, pero aquell dia no estava jo per gaires paisatges). Diuen que le llac de Como es encara mes bonic. Si es cert, crec que no ho anire a veure, o no sere capač de marxar mai d'aquesta zona.