Viena, 21 d'Agost
A la nit ha plogut bastant, però quan m'he aixecat havia parat. He anat a Sopron a veure el poble. Feia un típic matí de diumenge, amb poca gent als carrers (es devien estar recuperant de la festa de la nit anterior) i molta calma. El lloc és encantador, amb carrers adoquinats i cases antigues ben conservades. He menjat uns pastissos i he donat un volt pel poble. Prop d'allà, hi ha un llac que té una part a Hongria i una més gran a Austria. El llac era un dels motius pels que vaig a anar a Sopron, però quan volia fer-hi cap, ha començat a ploure. Ho he deixat córrer i he tirat cap a Austria, a veure si m'escapava de la pluja. Després d'una estona, ha semblat que sortia el sol i m'he proposat donar uns tombs més per Viena. Però tot just hi he arribat, només deixar la moto i agafar la càmera, ha caigut la de Deu. Això no és normal. A l'estiu, per aquí fa sol i un temps agradable, els parcs estan molt florits i és un plaer seure en una terrassa a fer unes cerveses. Tots els estius excepte aquest. Tothom està alucinat amb el temps d'aquest any. Segur que quan marxo surt el sol! I per allà baix que no plou. Hi hauria d'haver una manera d'enviar el núvols de pluja (que aquí sobren) cap al sud per eliminar la sequera (i per que jo pogués fer vacances tranquil).
M'he refugiat en una cafeteria i m'he consolat amb un apfelstrudel. M'estic osant morat de pastissos, això si.
Quan he arribat a casa, la Verena i en Jens just havien tornat del bosc, amb uns quants bolets que han trobat. Ens els hem cruspit i també he pogut provar un altre pastís de massa de llevadura farcit de mermelada de prunes àcides i amb llavors de rosella per sobre. Nyam, nyam!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada