El despertar ha estat duret, molt poques hores de dormir i ahir em vaig fer un bon fart de quilòmetres. Hem pujat a veure la sortida del sol, que estava prevista per les 5:20h. Unes 50 persones esperaven amb les càmeres a punt. Quan el sol ha sortit ha superat àmpliament les meves espectatives. Quina situació privilegiada!!! Díficilment es pot trobar un lloc on, caminant uns pocs metres, es tingui accés a dos espectacles tan impresionants, la sortida i la posta del sol. Avui, la sortida del sol ha superat en bastant la posta d'ahir.Al baixar m'he acomiadat de les alemanyes i he esmortzat a la cafeteria. A l'amo li ha faltat temps per preguntarme, de forma poc delicada, amb repetits cops de puny sobre la ma oberta, com m'havia anat la nit amb les senyores. El meu 'only sleeping' no ha semblat convencer-lo i he marxat d'allà amb una immerescuda fama de supermascle.
La baixada ha estat menys dura que la pujada. No tenia pressa i ja sabia què esperar. He pogut gaudir més de la vista, magnífica. Més avall he passat al costat del pantà d'Ataturc, un immens llac artificial sobre el riu Eufrates. L'aigua té un color extrany, com blau cobalt.
Em dirigia a Urfa, que per aquí identifiquen amb l'antiga ciutat d'Ur, on va neixer Abraham. De cop la carretera s'ha acabat sobre el llac i quan pensava que m'havia equivocat de camí, he vist arribar un barquet carregat de cotxes i camions. He pujat i m'han creuat a l'altre costat on seguia la carretera.
A l'arribar a Urfa feia un calor sufocant. He anat a l'oficina de turisme per demanar un mapa i deixar l'equipatge una estona. M'he canviat allà, he estat una estona xerrant i fent tè amb l'encarregat i he anat a veure la ciutat. Allà m'he trobat un grupet de sis persones que vaig trobar al Nemrud Dağı. S'han anat juntant de dos en dos, un parell d'holandeses i quatre espanyols, dues noies basques i una parella de Madrid. He menjat amb ells al parc. Viatgen en dolmuş , els minibusos locals. Han arribat abans que jo i ja havien vist la ciutat. Ells han tirat cap a Mardin, més a l'est. Jo m'he quedat a donar una volta per la ciutat.
He trobat un parell de xavals que s'han ofert a fer-me de guies per la ciutat. Volen estudiar traducció i així practiquen anglés. A part dels monuments típics (el lloc de neixement d'Abraham, l'estany de les carpes, la mesquita, ...) , el que més m'ha agradat és el bazar. Al tornar a l'oficina de turisme i després d'una estona més de xerrameca he tirat cap a Mardin. M'havien dit que el bus tardava entre 2h i 2:30h amb les parades així que esperava arribar-hi més ràpid. La carretera era horrible, tota trencada i amb grans forats. Passar de 80 era impossible. En molts llocs ni això. Al cap de dues hores encara em faltava un munt per arribar. He calculat malament l'hora de fer-se fosc. Al anar cap a l'est, el sol es pon molt abans. S'ha començat a fer de nit i llavors he vist que se m'havien fos els llums curts de la moto. Porto una làmpara de recanvi però canviar-la costa bastant i no volia fer-ho en mig de la cuneta. Així que he posat els llums llargs i endevant. Això no m'ha guanyat gaires simpaties precisament entre els conductors que venien en direcció contrària. De normal molts conductors ja t'enlluernen amb els llargs sense canviar-los però ara eren tots. El viatge se m'ha fet etern, molt cansat i amb molta por. Amb l'enlluernament no veia gaire bé la carretera. Realment, un dels moments baixos del viatge. Al final he aconseguit arribat i trobar l'hotel on estaven els col·legues del Nemrud. Hem sopar i a dormir.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada