Ahır, a més de la passejada amb explicacions, l'Ali a través de la seva agència em va arreglar un vol en globus per sobre la Capadòcia a un preu de majorista. Un altre regal. M'han passat a recollir a les 4:45h per l'hotel per poder veure la sortida del sol sobre les muntanyes. Mig adormit, he pujat a una furgoneta plena de japonesos. Ohaio Gozaimas! Hem anat recollint més gent: un francés jubilat molt expansiu i tres tortosins que venen en un viatge organitzat. Hem esmorzat mentre omplien el globus d'aire calent i, una vegada llest ens hem enlairat. El pilot tè un control total sobre el bitxo. El fa passar per on vol, a l'alçada que vol, entre formacions rocoses ... Des de l'aire ... un altre cop impossible de descriure amb justícia. Hem regat tota la zona amb la baba que ens queia de les boques obertes. Erem uns 12 o 15 i tothom ha quedat emocionadíssim. El vol normalment costa 150€ i creieu-me, no es pot deixar de fer. He fet un munt de fotos però al final he parat i m'he dedicat a gaudir del paisatge. Al baixar ens han recollit de seguida en una furgoneta i ens han tornat a l'hotel. M'he quedat tan impresionat que necessitava temps per pair-ho i he deixat passar el matí en un cibercafè. Després he anat a l'hotel a fer una becaineta mentre passava la calor, somiant amb xemeneies de fades i ciutats subterrànies.
A mitja tarda he agafat la moto i he anat a donar un tomb per la zona. Encara hi ha moltes coses per veure i és un lloc perfecte per veure en moto. De fet, a tot arreu lloguen petits scooters. M'he deixat perdre per les petites carreteres que connecten els pobles i un altre cop he anat de sorpresa en sorpresa. Parant a cada giravolt, les formacions rocoses, sempre diferents, sempre amb un punt de vista millor per una nova foto, m'han robat el cor.Si hi aneu, llogueu un cotxe o un scooter i passejeu-vos al tard, quan la gent ja no hi és i les ombres i el llum vermellós de l'ocàs multipliquen la bellesa del paratge. Ha sortit la lluna, gairebè plena, sobre les formacions rocoses. Uaaaauuuuu!
Acabat de sopar, el cant del muetzí que provenia de la mesquita més propera es barrejava amb el xumba-xumba que surt dels cotxes dels accelerats de torn. Uns metres més enllà del remansament de pau on era, l'olor d'embragament cremat i les accelerades salvatges i gratuites de tres o quatre psicòpates m'han tornat per un moment al mon real. Però per poc temps. La màgia del lloc és tan gran que pot amb qualsevol agressió. Després d'un dia amb tantes emocions m'he posat molt trist pensant en l'Alicia, que no va tenir la possibilitat de veure un lloc com aquest.
De tornada a l'hotel m'he trobat uns italians que van a Armènia i Georgia en moto. Són tres, una parella i un que va sol. La noia, en el seu primer viatge en moto, està desesperada: porta tres dies sobre la moto, cansada a més no poder i li fa mal tot. Crec que preferiria molt mès estar tranquil·lament a la platja prenent el sol. Per clar, fan unes tirades massa llargues i sense parar per arribar a Armènia i això és mortal, sobretot la primera vegada.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada