Si sóc a Itàlia, m'he perdut a la carretera

Civitavecchia, 23 d'Agost (aprox. 700 km)

M'he llevat molt aviat per veure la sortida del sol. Hi havia uns quants núvols i ha resultat molt xula. He fet un munt de fotos. En aquest viatge he batut el meu rècord de veure sortides i postes de sol.

Haviem d'arribar a les 6:30h, però al final hem tocat terra a les 9:45h. Ja estava fins a allò que no sona del barco i del mar. M'he canviat en una gasolinera, he esmortzat i endevant. Tinc l'altre ferry demà a les 19h, però com que en surt un cada dia, volia provar d'arribar a Civitavecchia avui amb temps i mirar de canviar el bitllet. Però he comés el meu error habitual: m'he volgut saltar l'autopista i anar per una autovia, he trobat una part en obres amb la carretera tallada, per suposat sense senyalitzar i he acabat completament perdut en una muntanya, per una carretera pèssima on no podia passar de 30 per hora. Quin desastre d'indicacions a Itàlia! A Turquia, les carreteres són horribles però al menys estan ben indicades. En 7000 km no m'he perdut ni una vegada. A Itàlia, en menys de 200 km ja m'he perdut. A més, quan ja estava feliç pensant que havia tornat a la civilització i que els conductors em respectarien una mica, he comprovat que els italians condueixen gairebé igual que els turcs.

Amb tot això, he arribat a Civitavecchia a les 7h, quan el ferry ja sortia. He buscat un hotel assequible, una tasca difícil a Itàlia. La ciutat m'ha sorprès. M'esperava una ciutat portuaria, cutre i bruta i és tot el contrari, un lloc agradable, tranquil i net. He trobat un bon restaurant de peix i m'he fet un homenatge a base de gambes i escamarlants, amb una ampolla de vi per mi solet.