Aquest any hem decidit passar el cap d'any a una casa de turisme rural al País Vasc. La (molt bona) idea va ser de l'Albert i la Mamen i a resta ens hem apuntat. Ells ja hi són des de fa uns dies, l'Angélica, l'Ana María i l'Enric van anar-hi ahir i la resta sortim avui de Barcelona.
La Rosa, en Philippe i en Max van en cotxe i jo en moto. Abans de sortir, he mirat bé la previsió del temps. L'Enric em va dir que l'autopista des de Lleida a Logroño estava plena de boira i gebra i que feia un fred horrible (-3º tota l'estona). Així que he decidit passar per Huesca i Pamplona on el temps sembla millor, la carretera és més maca i no hi ha peatge.
He sortit aviat, amb bon temps. Cap a Tàrrega, la cosa ha canviat. Ha aparegut la boira i el fred. Vaig molt abrigat i porto les manoples que m'ha deixat l'Enric, una meravella. No passo fred però la boira se'm glaça a la visera i no veig res. He passat una mala estona fins a l'entrada de la província de Huesca, preocupat per la visibilitat. Per sort la carretera no estava glaçada. Però llavors el temps ha canviat i el viatge ha estat plàcid fins Aramaio, la vall on estarem. La veritat és que el paisatge és preciós, tot vert. Estem en un 'caserio' a Untzilla, a la vall d'Aramaio.
El temps és assolellat i dona gust anar en moto. És el meu primer viatge llarg a l'hivern i ha estat millor del que em pensava.
Encara m'ha donat temps de donar una volta per les rodalies de la casa i fer unes fotos. A la nit hem sopat tots junts i la mestressa, la Gotzone ens ha tret una ampolla de patxaran del qual he abusat sense control, mentre xerrava amb la seva filla fins les dues de la matinada.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada