Al matí m'he acomiadat de l'Aitzi, amb una llagrimeta. Espero que puguin venir aviat a Barcelona, i que s'apuntin també l'Elena i en Marcos.
Plovisquejava, res seriós. He sortit de Bilbao sobre les 10h, amb temps de sobres per ser a Pamplona a les 12:30, on havia quedat amb la Pepa, que està fent visites forçades a l'hospital. He agafat la nacional que estava bastant plena. Amb l'aigua relliscava molt i he fet una bona relliscada quan una furgoneta ha frenat de cop davant meu. Després el trànsit ha baixat i anava pràcticament sol. Però de cop, la moto m'ha començat a patinar de davant i de darrera. No la podia controlar, se me n'anava a cada corba. Espantat, he parat a veure què passava. Al mirar la roda he vist que estava plena d'oli. Al fixar-me millor en la carretera he vist una ratlla d'oli d'un pam i mig d'ampla que seguia tot el recorregut. Amb l'aigua del plugim que queia la carretera semblava una pista de patinatge. Uff, no sabia que fer! He estat de molta sort de no caure. he trucat al 112 per avisar i he seguit el camí mirant de passar per la vora i evitar l'oli. De totes maneres havia d'anar molt lent i fins i tot els camions pesats m'avançaven. Però he arribat d'una peça al final de la pujada i l'oli s'ha acabat. En total, uns 5 km. Algun camió ha degut perdre tot el que portava.
He dinat a Pamplona amb la Pepa i cap a les 3h he tirat cap a Barcelona. M'he fet un embolic a la sortida de Pamplona i se m'ha fet una mica tard. 
He passat pels "Mallos de Riglos", unes formacions rocoses impressionants abans d'arribar a Huesca. El sol ponent els donava un color vermell tan intens que he parat a fer una foto però en uns instants, un núvol s'ha posat davant del sol i ja no era el mateix.
Després de Huesca se m'ha fet fosc i això ha complicat el viatge. No m'agrada conduir de nit amb la moto per carreteres petites. A més, començava a estar cansat. A l'hivern els viatges són més durs.
Per acabar-ho d'adobar, mentre creuava Monzón, he passat per sobre una llauna de cocacola i se m'ha quedat encallada entre la roda del davant i el parafang. Una situació ridícula, no la podia treure. Després de molts esforços i de demanar ajuda a un xaval que passava he pogut seguir.
He arribat a Barcelona molt cansat, però content. Ha estat una gran sortida.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada