Bulgaria

Maliko Tarnovo


Al mati he preparat les coses per carregar-les a la moto, m'he acomiadat de la Rosa, en Philippe i en Max, que se'n van en avio a Barna, i he quedat per dinar amb en Jordi (un dels col.legues de la UPC) que esta de vacances amb la novia, i van a fer mes o menys el mateix recorregut que hem fet nosaltres. Ell m'ha informat de com va acabar el workshop i jo de les possibilitats de la costa turca.

Despres he carregat la moto i he agafat l'autopista cap a Edirne. Com a curiositat "divertida", m'he trobat una taula de jardi en mig del carril esquerra de l'autopista quan anava a 120 kmh. Sort que es veia de lluny.

A mig cami m'he desviat cap a la frontera Bulgara. Hi ha arribat cap a les 7:30 pm, amb prou temps, creia jo, per creuar i buscar un hotel abans de que es fes fosc. Pero un munt de problemes entre els meus papers i l'ordinador m'han retingut un parell d'hores a l'aduana. Mentre, s'anava fent fosc i el cel s'ha tapat de mala manera. Quan finalment m'han dit que tot ok, ha comencat a diluviar de mala manera. I ja era fosc i negre. M'ha donat temps just de descarregar la moto i de resguardar-me a la caseta dels guardies de la frontera, que m'han acollit amablement quan m'han vist desesperat. La situacio era incomoda, quatre persones en una caseta minuscula. Quan ja comencava a pensar que hauria de fer nit alla, ha parat una mica i m'he decidit. M'he posat la roba de moto i he sortit a l'aventura de buscar un hotel en un lloc despoblat, sense moneda bulgara, de nit i cansat.

Per sort no plovia gaire, pero la carretera era fosca, estreta i plena de forats. He passat per un bosc fosc i negre, sense ningu, i una mica els portava per corbata. Pero despres de 10 km he trobat un poble i preguntant un parell de vegades, un hotel on fins i tot m'han donat sopar. Aleluia!