Embús de transit a Bucarest

Saçele

M'he llevat amb ressaca havent dormit molt poc. Em volia acomiadar dels cordobesos que se se n'anaven aviat. Ahir, entre cançons, guitarres i escàndol alcohòlic vam muntar la jarana fins les tantes. Quina paciència tenen els altres hostes del hostel!
Entre esmorzar, fer l'equipatge i tot plegat he deixat l'hostel a l migdia. He estat molt bé aquí, el lloc és agradable i la gent que ho porta hi donen un aire acollidor.

He tirat cap al nord i creuat la frontera amb Romania a Ruse. Ruse tenia bona pinta tot i que hi he estat poc, però l'entrada a Romania és una mica sinistra. Només creuar la frontera he vist un cartell que deia "Perill, tanqueu les finestretes des cotxes". Glups, jo no tinc finestreta! Acte seguit, al canviar diners, m'han enredat amb el canvi. Sort que ja no me´n fiava molt i he canviat només 50€.

El primer tram ha estat agradable, amb una carretera senzilla pero passable i amb poca gent. El paisatge es veu molt rural, amb carretes estirades per cavalls a la carretera. Anava passant poblets de quatre cases al voltant de la carretera, plens de tios prenent la fresca sense samarreta. I poques noies. Tot un canvi després de Bulgària.

A l'arribar a la circumvalació de Bucarest m'he trobat en un embús espantós. Tots els camions del mon( i mai hagués imaginat que ni poden haver tants!) estaven allà parats, fumejant i obstruint la carretera en els dos sentits. Amb només un carril per banda, molt estreta i en un estat lamentable per les roderes que han anat marcant els camions, a vegades de fins a 15 cm de fondo, la cosa s'ha convertit molt aviat en una tortura. Engegant i parant cada 10m, am caçadora de pell, preotaccions, botes i pantalons de motos, suant a raig per la calor de mitjans d'agost i els fums tòxics dels camions, ha estat una autèntica prova de resistència física. Gairebé un parell d'hores hi he estat. A la nit, mirant la tele, m'he assabentat que ha estat un embús històric iq ue molta gent ha perdut els avions ja que no han aconseguit arribar a l'aeroport. He cremat 1/2 litre d'oli per les accelerades en primera peravançar els camions i un altre mig litre d'adrenalina per la desigualtat de la lluita.

Després la cosa s'ha normalitzat. Ha desaparegut l'embús i la carretera ha millorat molt. He arribat a les muntanyes que separen Valàquia de Transilvània i el paisatge de muntanya m'ha tornat a aixecar la moral. S'nanava fent tard i em feia mandra seguir el viatge, tot i que estava prop de Brasov, el meu destí. Així que a Saçele he vist un hotel amb bona pinta i m'he decidit. Després d'un sopar pantagruèlic he caigut rendit al llit, mig vestit i tot. A més del viatge porto dues nits de festa dormint menys de 5 hores per nit.