Monestirs

Suceava

M'he tornat a despertar cansat, amb els braços i el pit molt pesats. Les carreteres fetes pols m'estan passant factura. Com sempre també, quan he esmorzat i pujat a la moto tot els mals m'han passat. He anat primer als monestirs d'Humor i Voronet. Son preciosos, amb frescos tant per dins com per fora. Tot el conjunt de monestirs de la zona és patrimoni de la Unesco.

A Humor, una part dels frescos, tota una paret, representa martiris de sants. Quina carnisseria! Sants decapitats, empalats, rostits a foc lent, a la flama, assajetejats, apedregats, fuetejats, travessats per espases i/o llances, esquarterats, bastonejats, descarnats, devorats pels lleons, dessagnats, recoberts de metall fos, posats en un forn de calç viva, penjats pel coll, clavats a la creu, penjats de cap per avall, escorxats, ... Tot un catàleg de la perversitat humana en una paret d'uns pocs metres quadrats. I al costat, angelets. Per compensar, suposo.

He anat també als monestirs de Moldovita i de Sucevita, ja que em venia de camí. La veritat és que s'assemblen bastant. Encara n'hi ha alguns més però he pensat que era millor tornar aviat. Demá tornaré (o millor dit, començaré a tornar) cap a Barcelona. Intentaré sortir aviat i dormir a Viena o a Belgrat, encara no he escollit la ruta.

He sopat un dels meus plats preferits, "Ciorba de Burta", una sopa de tripa amb crema agra, molt bona.