A primera hora esmorzo a la terrassa de l'hotel, amb una bona vista sobre la vall. Deixo les coses a recepció i surto cap a les gorges del Dades. Es una vall d'un color vermell intens, de terra argilosa. Per un moment em sembla que he viatjat a Mart, el planeta vermell. Les cases son d'adob, també d'un roig intens i s'integren perfectament amb l'entorn. Hi ha unes formacions rocoses que em recorden Montserrat, però amb kasbahs enlloc de monestir i sense la Moreneta. En un moment la vall s'estreny i hi ha un pas d'uns pocs metres d'amplada envoltat de parets de pedra tallades a pic que s'enlairen a centenars de metres a banda i banda. La carretera es comença a enfilar de forma increïble. Es un paisatge salvatge. Paro aquí i allà a fer fotos i sempre m'envolten grups de nens que em fan preguntes, bromes i a vegades em demanen bolígrafs o diners. La carretera es bona els primers 60 km. Hi ha trossos revirats molt divertits. Després, la carretera s'acaba i nomes queda una pista. Jo dono la volta i torno per on he vingut.
M'ha encantat la vall. Em queden ganes de seguir per la pista que travessa l'alt Atlas, però aquesta vegada em controlo. Ja en vaig tenir prou i a mes ara vaig sol.
A la tornada paro en el taller d'un ferrer i els demano que em dobleguin un ferro, que amb una mica de filferro em serveix per arreglar el canvi de marxes. Ara aniré més còmode. Recullo les coses de l'hotel i tiro cap a Ouarzazate, a l'oest. S'ha aixecat molt vent, amb molta pols i cauen gotes. El vent es molt fort i em fa anar de banda a banda. Es un fàstic. I molt perillós. Cada vegada que passa un camió les passo putes per les ràfegues de vent. He de reduir molt la velocitat. Quan arribo a Ouarzazate busco un hotel cèntric i em faig un homenatge a Chez Dimitri, un dels millors restaurants, amb cervesa i vi, tot una novetat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada