Les cascades d'Ouzud

Cascades d'Ouzoud

Les vacances s'estan acabant. Encara em queden tres dies però estic molt lluny i he d'anar tornant cap a Melilla. Hauré de donar una gran volta per rodejar aquesta part de l'Atlas, ja que no hi ha carretera que el travessi, només pistes, i difícils. Per aprofitar el dia d'avui he decidit aturar-me a les cascades de Ouzud, les més altes i impressionants del Marroc i passar allà la nit. Però la primera etapa la faig a Aït Benhaddou, a pocs km de Ouarzazate, una de les kasbahs millor preservades de la zona. Aquí s'han rodat moltes superproduccions, com 'Gladiator', 'Jesús de Natzaret' o 'Lawrence d'Arabia'. Deixo l'equipatge en un bar i faig la caminadeta fins la kasbah. Hi ha un bon nombre de turistes i de tots els portals apareixen venedors d'objectes típics i de pintures de beduïns al desert, d'un gust dubtós. Això trenca una mica l'atmosfera però el lloc és tan impactant que la visita mereix la pena.




La terra de la vall torna a ser del color vermell intens de l'argila, però amb bastant vegetació molt verda. La combinació, sota el sol intens, és visualment impactant. Passo a través d'un seguit de pobles amb mala pinta, que no conviden a aturar-s'hi. Les vores de la carretera estan infestades de venedors de fòssils i minerals, que semblen més fasos que Judes. M'enfilo muntanya amunt, cap al pas de Tizi'n'Tichka, per una carretera plena de revolts. Seria molt més divertida si no hi hagués tants bonys, forats ni tants quilos de grava escampada. Per sort, amb la moto, puc anar avançant els camions sense problema, tot i que no hi ha gairebé trams rectes.

Deixo Marrakesh a l'esquerra i agafo la N8, cap a l'est. El paisatge canvia molt, semblant a un paisatge rural català. Quan deixo la nacional es fa molt més interessant, turonets suaus com gepes de camell. Les oliveres semblen rengleres de formigues sobre els camps de blat. Podria estar tranquil.lament a qualsevol indret de la meva comarca, La Noguera.

M'està agradant molt el trajecte i sento intensament el delit d'anar sobre la moto. Conforme m'apropo a Ouzud començo a veure els primers boscos en bastants dies. Es nota que per aquí hi ha molta aigua.

A Ouzud em desfaig com puc del típic paio que em vol recomanar un hotel (on te comissió), i m'espavilo jo mateix. El primer hotel que veig és per deprimir-se. Ni jo em quedo aquí. Segueixo a un grup de quatre holandesos en bicicleta que també estan buscant i anem a parar a un que sembla més digne. Però malhauradament ells demanen primer i es queden un petit apartament, l'últim que quedava. Per sort s'apiaden de mi i m'ofereixen compartir l'apartament amb ells. No ho dubto, em ve de gust tenir algú amb qui xerrar.

Fem un te a la menta mentre esperem que el sol baixi i ens encaminem cap a les famoses Cascades d'Ouzud. Baixem per un camí ple de terracetes i restaurants, enmig de la vegetació. Hi ha molt turisme marroquí. Pel camí, veiem unes famílies de monos salvatges que viuen en aquests boscos. Hi ha un cartell que avisa de no donar-los menjar ni destorbar-los, però deu ser de broma ja que tothom els dona coses. Quan arribem a les cascades em quedo impressionat. Tenen una alçada de 110 m. Cauen des d'una muntanya de fang vermell, que sembla que s'hagi de dissoldre a la primera pluja. Son precioses, no m'esperava una cosa així.


Els holandesos han travessat l'Atlas amb les bicis, per les Gorgues del Dades. Potser algun any canviaré la moto per la bici, és una forma de viatjar que també m'atreu molt.

Sopem la enèsima 'tagine' i anem a dormir aviat.