A la fi del mon en dues rodes

Cape Town

He decidit canviar-me a un Hostel. El B&B es massa tranquil i car. Ahir vaig veure'n un que em va semblar be, tot i que esta una mica apartat. Aixi que de bon mati he fet la bossa aviat i he pres un decisio: M'he plantat al lloc on lloguen motos i m'he agenciat una Kawasaki KLR. Ei!! Per fi torno a estar motoritzat! El dia no es l'ideal, han anunciat pluges per demà i demà passat i hi ha risc per avui tambe. Pero es igual. He lligat la bossa (a BCN vaig compar una bossa immensa totalment impermeable) al portaequipatges i m'he plantat al hostel. He deixat la bossa i he sortit cap al cap de Bona Esperança, a la peninsula que hi ha al sud de Cape Town.

Aviat ha començat a ploure. No molt fort pero la pluja sempre emprenya. M'he adaptat de seguida a conduir per l'esquerra, pensava que em costaria mes. La moto va bastant be. Les carreteres son bones i els conductors bastant respectuosos. He anat fent via sota la pluja, amb l'oceà al costat, viatjant cap al sud. Tot i el mal temps, m'he sentit pletoric. He anat pasant poblets de costa, amb cases de fusta. El mar esta molt gris i el cel tambe. Tot plegat provoca una sensacio extranya de malenconia, de tristesa vaga que te un punt molt romantic (en el sentit literari de la paraula).

Al final de la peninsula del Cap hi ha un parc natural. El paisatge de vegetacio baixa i roques blanques te un aire una mica desolat sota la pluja. Se suposa que per aqui hi ha babuins en llibertat, pero suposo que la pluja i el vent fred no els mola i deuen estar mirant la tele calentonets a casa seva. No n'hi ha cap a la vista.

Al final arribo al Cape Point, el lloc on se suposa que s'uneixen els oceans Atlantic i Indic. Hi ha un far i un funicular. He fet unes fotos i he agafat un altre cop la moto per anar al Cap de Bona Esperança, el que se suposa que es el punt mes al sud del continent africà (en alguns llocs he vist que el punt mes al sud es Cape Agulhas, una mica mes a l'est). Feia un temps de merda, amb pluja i un vent molt fort que, mentre jo feia fotos tranquil.lament, m'ha tirat la moto que tenia aparcada. No ha passat res, pero. Bastant moll, he continuat el viatge, ara cap al nord (per collons, no es pot anar mes al sud ;-) ). A la sortida he vist dos estruços a un metre de la meva moto i una mica mes enlla un babui. Ja fora del parc, m'he parat en una platja on hi ha una colonia de pinguins, la unica del continent africà. El temps ha anat millorant una mica i m'he pogut relaxar al viatge de tornada.

Un cop a Cape Town, he anat al Waterfront, un complex ludic-comercial al costat del mar. He aprofitat per sopar un entrecot i unes gambes. Tot i que hi ha mar per tot arreu, el marisc d'aquesta zona no es especialment famos i he comprovat perque: les gambes no tenien massa gust. L'entrecot, pero, era excel.lent i la cervesa molt bona.