Anniversari Zulu!

Eshowe

Abans de deixar Harrismith he buscat una botiga d'esports (cosa dificil) i he comprat una tenda de campanya. No tinc reserva pel park Kruger i m'han dit que esta molt ple. Sembla que places de camping n'hi sol haver sempre, aixi asseguri el tret.

Nomes agafar l'autopista, en una pujada, he sentit una olor de goma cremada molt forta i de cop he vist una cosa que venia cap a mi a tota pastilla: a un camio li ha saltat tota la banda de rodadura d'una roda i ha sortit rodant. No m'ha tocat per poc. Glups!

He anat tirant cap a la regio on vieuen els zulus. Per la carretera, esta ple d'indicacions per anar als llocs de les famoses batalles entre zulus i anglesos al segle XIX. Segur que heu vist alguna peli sobre el tema.

La gent es veu diferent, sobretot les dones: els vestits son de colors mes vius i algunes porten la cara pintada de blanc o de vermell. Les cases son similars a les dels Xhosa o les de Lesoto: planta circular, sostre conic de palla, pero aquestes son mes grans i estan pintades de blanc.

La vegetacio torna a ser d'aloes i uns cactus verds en forma d'arbre, molt grans. M'encanten.

He agafat una altra senyora que feia autostop. Aquesta no parlava angles i s'ha assegut molt quieta amb el boset a la falda. Com que no s'ha posat el cinturo de seguretat, gairebe s'estampa contra el parabrises quan un capullo ha sortit sense mirar d'una cruilla i he hagut de frenar en sec.

He tirat bastants km per una pista de terra en estat lamentable. Val la pena ja que els pobles mes xulos estan al costat de les pistes de terra. Tothom em mira quan passo i els nens em saluden o es foten de mi.

Abans d'arribar he començat a veure unes grans extensions d'un cultio verd, unes canyes d'un metre i mig d'alçada. Els camions que les transporten no lliguen gairebe la carrega i la carretera n'es plena. M'he aturat a agafar-ne una per confirmar les meves sospites: canya de sucre.

Al final he arribat a Eshowe. He trobat un backpackers on , per variar, no estic sol. Hi ha dues noies americanes i una parella. De totes maneres, estan en altres habitacions i gairebe no els he vist.

Avui es el meu anniversari. Per celebrar-ho me n'he anat a un lloc proper a veure un espectacle de dances zulus. Es un hotel amb una reconstruccio bastant hollywoodiana d'un poblat zulu dels d'abans. Els tios van amb 'taparrabos' i plomes per tot arreu. L'espectacle esta be, musica de tambors i dances guerreres.

Despres m'he quedat a sopar, pensant que serien plats autoctons, pero m'he trobat amb un buffet lliure molt internacional. Bo, pero no era el que esperava.

He tornat a l'hotel, on volia fer unes cerveses al bar i xerrar una mica amb algu. Te bona pinta per que tenen una petita fabrica de cervesa propia. Pero no quedava gairebe ningu. Nomes el propitari, un tio simpatic al que no li deu agradar tirar res i es dedica a beure's els excedents de la produccio de cervesa. Sembla que en sobra molta per que les pinplava una darrera l'altra. Despres ha passat als conyacs. He vist una mica d'un partit de rugby i he considerat acabat el dia.