Viena, 13 d'Agost
Dia tranquil. Primer un esmortzar llaaaaaaaarg i abundant. Excel.lent per recuperar forces. Després he agafat la bici, i he donat un volt pel castell de Schönbrun, una enorme extensió de palau, jardins, laberints, glorietes, fonts monumentals, hivernacles amb plantes exòtiques i demés mandangues que servien per impressionar els subdits i els visitants. Uff! tot es molt gran i sumptuos. Es clar, atreu els turistes com la mel a les mosques. Pero el recinte es tant enorme que pot digerir el que calgui. Arreu, les àguiles mutants (bicèfales) dels Habsburg dominen la situació amb la seva indiferència de pedra.
A la tarda hem agafat el cotxe i hem sortit de Viena, a un poblet proper al costat d'un llac. Llàstima que el dia ha estat fresquet i sense gaire sol ja que era un lloc ideal per un bany, amb tot d'herba a les vores i una aigua molt tentadora. M'encanten aquests llocs. Extranyament, no hi havia molta gent i això que estem a només 25 km de Viena. Deu ser que tothom és de vacances.
Més tard, hem estat fent cafè i pastissos (això és el paradis dels gormants) a un lloc molt especial, una mica boig en un país d'ordre. Es un barco varat a la vora del Danubi i reconvertit en cafeteria. Un lloro campa lliure per l'interior, imitant gossos i gats. Sobre la coberta superior, amb el riu fluint sota els nostres peus, la tarda ha anat passant tranquil.la.
A la nit, la Verena i el Jens tenien un sopar i jo he estat donat tombs per la ciutat i fent fotos. La darera vegada que vaig estar a Viena, hi havia una onada de fred polar i la temperatura estava per sota dels 10 sota zero. Amb més calor, les coses es veuen molt diferents. El centre de Viena és molt dramàtic, amb els grans palaus i monuments. Tot molt imperial. Això si, s'ha d'anar amb molt de compte a esquivar la merda de cavall que deixen les carrosses que passejen els turistes. No sempre ho he aconseguit, em temo.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada