Barcelona
El darrer dia volia aprofitar per visitar el museu de l'apartheid a Johannesburg i després tornar el cotxe i esperar a l'aeroport amb temps. Però quan he mirat la guia he vist que tanquen els dilluns i me quedat sense pla. He passat el matí xerrant amb la Soo i un israelià jubilat que també volta pel mon. A la tarda he anat a l'aeroport amb força temps per evitar problemes. El viatge ha estat llarg i avorrit, l'etern anticlimax al final de les vacances.
Pretoria
Sembla que a Pretoria no hi ha massa res a fer. Les ciutats a SA no son massa atractives. De totes maneres he agafat el cotxe i em sortit a donar una volta amb la Soo. Hem estat una estona a un parc al centre de la ciutat i després hem anat a Cullinan, a uns km de Pretoria, on hi ha una mina de diamants famosa per que aquí es va trobar el diamant més gran del mon, anomenat en un prodigi de la imaginació, Cullinan. El diamant va ser tallat en diferents parts i regalat al rei d'Anglaterra. Nosaltres volíem veure la mina, però quan hem arribat, ja havia passat l'hora de la última visita (és diumenge i la gent s'ho agafa amb calma). Així que hem donat un volt per veure la mina per fora i hem anat a dinar.
A la tarda hem tornat a Pretoria. Més tele, més cerveses. A la nit ha arribat un irlandès que ve en moto des d'Irlanda per tot Àfrica occidental. Vol una habitació pero en tot el dia no hem vist cap dels encarregats. Li hem dit que passi i que agafi una habitació ell mateix.
Pretoria
Estava dubtant entre quedar-me un dia més o anar cap a Pretoria. Graskop ha estat un lloc molt agradable, sobretot per l'entorn i per la gent al backpackers. Al final me decidit per Pretoria. He arribat cap a les 3pm. Al backpackers no hi havia cap responsable, però un client m'ha obert i m'he assegut davant la tele a veure les olimpiades amb un ianqui i una coreana. Veure la tele després de tants dies ha estat un canvi. Una estona més tard ha arribat la propietària i he formalitzat la meva estada. Hem sortit a comprar unes cerveses i he seguit veient els jocs. Hi ha un bon ambient. El tio americà té una empresa de submarinisme a Mozambique i està a Pretoria esperant per algun negoci. La Soo, la noia coreana, porta dos anys viatjant ella soleta. Més d'un any per tot l'est d'Àfrica. Ha estat a tot arreu: Egipte, Iemen, Somaliland ( la part nord de Somàlia, ara independent de fet), Etiopia, Kenia, Republica Democràtica del Congo, ... Un munt de països on la gent s'ho pensa dues vegades abans d'anar-hi. Sempre en transport públic i sola. M'ha impressionat. Ha pescat dues vegades la malaria i l'han robat varies vegades.
Entre les cerveses i la tele hem passat la tarda i la nit de forma bastant tranquil·la.
Graskop
Al final me decidit per fer una sortida a peu d'un dia ja que la de dos o tres dies presenta problemes logístics importants. M'he plantat a l'ofocina de permisos (cal pagar un permís per entrar a la zona) i la senyora no em volia donar el permís per que vaig sol, i si em passa alguna cosa, i blablabla. Després d'una bona discussió, l'he convençut. Primer he estat als Bourke's Luck Potholes, un lloc on els remolins del riu han anat excavant uns forats més o menys cilíndrics a la roca. És sorprenent.
Després he anat tirant per un cami estret cap a les gorges del Blyde. M'han comentat que hi ha unes cinc hores de camí entre l'anada i la tornada. Hi ha una part durilla ja que hi ha molta pendent i el camí és rocós. De primer el camí ma decebut una mica, ja que passa lluny de les gorges. Però quan m'he apropat al riu, la cosa ha començat a canviar: la vall es fa més estreta i el riu s'escola per una sèrie de salts d'aigua que acaben en un pas molt estret i fondo entre dues parets de roca. Es la part on acaba el camí. Hi ha les restes d'una antiga central hidroelèctrica, construida per alimentar les mines d'or de Pilgrim's Rest. El lloc és preciós, sembla impossible que l'aigua hagi pogut excavar la roca d'aquesta manera.
He tornat, ara de pujada, suant la cansalada entre pedrots i arbres amb espines com a punyals. A la sortida me parat a menjar una miqueta. He tret una mica de fruita però en un moment que me girat una mica, de cop la fruita ja no hi era. He trobat la resposta sobre la branca d'un arbre, on un petit mono se l'estava cruspint tranquil·lament.
He agafat el cotxe i he seguit fent turisme per la vall. Hi ha molts salts d'aigua bastant alts, més formacions rocoses, ... Es un lloc preciós.
La nit no ha variat molt respecte l'anterior.
Graskop
Pels dies que em queden he decidit anar al Blyde River Canyon, una mica més al sud. Sembla que és un dels llocs més impressionants de Sudàfrica. Veurem.
Amb calma, he fet un bon esmorzar i he tirat cap a Graskop. Pel camí, he començat a veure el perquè de la fama de la vall del Blyde: He travessat un pas de muntanya amb unes vistes de parar-s'hi i fer fotos. Després, en trencants de la carretera, hi ha tot de punts amb miradors en els llocs més interessants, amb formacions de pedres i vistes sobre la vall.
A Graskop he trobat un lloc per dormir que està bastant bé. He tornat a trobar els francesos d'ahir a la nit, i una parella d'holandesos.
Per demà m'agradaria fer una excursió a peu per la vall. Hi ha diferents possibilitats, alguna amb una durada d'una o dues nits. He fet una visita a l'oficina d'informació però la senyora tenia tantes ganes d'informar-me com de seure en un formiguer sense els pantalons, aixi que he sortit com he entrat.
Per aprofitar la tarda me apropat a Pilgrim's Rest, un antic poble miner. Es petitet, amb algunes cases interessants però sense res especial.
A la nit he estat sopant amb els holandesos, que fa poc han arribat.
Phalaborwa
En total he estat quatre dies al parc. Tots els dies son molt similars: em llevo aviat (5:30!), agafo el cotxe, i vinga, a donar volts. Al final no vam poder quedar amb els de l'Arboç: ells van sortir tard i jo ja estava donant voltes. Ens vam enviar uns sms però a moltes zones no hi ha cobertura de mòbil.
En els quatre dies he vist un munt d'animals. Es meravellós. A vegades n'hi ha un munt i altres vegades passen hores sense veure gairebé res. Es com una cacera, però sense matar animals. M'ha encantat. No he aconseguit veure cap lleopard. N'hi ha pocs, son nocturns i s'amaguen.
Com que el parc es gran, hi ha varies zones diferenciades, amb vegetació diferent. Cap al sud es on hi ha mes animals, ja que hi ha mes vegetació. Al centre-oest hi ha L'Olifant River, que com el seu nom indica, esta ple d'elefants. Mai em canso de veure'ls, i això que n'he vist un munt.
Cap al nort hi ha baobabs, alguns d'ells immensos com esglesies. A diferència del petit príncep al seu asteroide, no n´he arrencat els brots. El perill que facin explotar el planeta amb les seves arrels és baix en el nostre cas. A mi em semblen arbres fascinants. Hi ha una llegenda que diu que el dimoni el va plantar a l'ínrevés i creix amb les arrels per fora.
Per la nit, un parell de dies he sentit els brams dels lleons, aquests en llibertat.
Al quart dia ja estava molt cansat. Passar-se deu hores al dia amb el cul al cotxe, concentrat mirant a banda i banda es esgotador. Com que ja no podia mantenir la concentració, he decidit sortir una hora abans de tancar el parc. He sortit per Phalaworba, cansat però feliç.
Al backpackers he trobat una parella de francesos que també venien del Kruger. Hem fet intercanvi d'experiències i hem retirat aviat.
Berg-en-dal camp, parc Kruger
Per la nit algu tenia una alarma posada que no ha parat de sonar. No hem pogut esbrinar de qui era i ens ha donat la nit. Ens hemm levat molt d'hora per entrar el mes aviat possible al parc. El parc es molt gran i dins hi ha diferents camps on es pot passar la nit. Ells quatre tenen reserva per dema a la nit, pero no per la d'avui. Han mirat de fer una reserva per la nit d'avui pero no ha estat possible. El camp esta a petar, tot i que es temporada baixa. Aixo vol dir que hauran de sortir a la tarda i tornar a entrar dema. Jo he aconseguit lloc amb la tenda de campanya, pero tot i aixi m'ha costat. Els treballadors de la recepcio no son el que es pot dir col.laboratius ni simpatics i he hagut de lluitar una estona per aconseguir l'acomodacio. Un cop resolt tot aixo, hem entrat al camp. Hi ha carreteres i pistes. la cosa consisteix en anar passejant poc a poc amb el cotxe mirant a banda i banda fins localitzar algun animal. Llavors es para i es fan fotos. I endavant.
Al poc d'entrar hem vist impales i de cop, a uns poc metres de la pistas, un rinoceront immens. Impressionant! L'hem tingur a plaer, de fet massa aprop i tot per la meva tranquil.litat. Despres hem anat veient de tot: girafes, zebres, nyus, bufals, una hiena, un lleo, moooolt llunyà ... Es molt emocionant. Al mig dia ens hem separat i hem quedat per trobar-nos dema al mati ja que jo he d'anar al meu camp i ells cap a la sortida. S'ha d'anar amb compte i planificar be la ruta ja que cal ser al camp o a la sortida a les 6pm i el limit de velocitat es de 50 kmh.
A la tarda, ja anant sol, m'he trobat un elefant al costat de la carretera. M'he parat a mirar-lo, ell m'ha mirat tambe. Per mi ha estat una cosa molt especial, estar a pocs metres d'un animal tan potent, sols ell i jo.
He aconseguit ser al camp a les 6 menys un minut, apurant al maxim. M'he endarrerit ja que he trobat un grup de lleons que sopaven tranqui.lament el que quedava d'algun animal gran.
He desempaquetat la tenda i quan estava mirant les instruccions se m'han apropat els habitants de la caravana del costat oferint-me ajuda. L'he acceptat gustosament i hem muntat la tenda en poc temps. Despres m'ha convidat a sopar: borewors i farinetes dee blat de moro, el menjar oficial de sudafrica. El borewors es una botifarra feta amb carn de bou. Els Africaners solen ser molt acollidors. Hem estat xerrant una bona estona. Al poc temps s'ha acostat una hiena a la tanca, a veure si pescava alguna cosa de les restes del sopar.
I a les 9, a dormir.
Nelspruit
Per la nit he pogut sentir els brams dels lleons que tenen en un tancat aqui a la vora. Impressionant. I pel costat de les nostres cabanetes corren els antilops.
A Swazilandia hi ha basicament un parell de coses a fer: anar a alguna reserva d'animals o anar a la vall de Ezulwini. Com que ja anire al Kruger a veure animals, i ja vaig estar al Addo Elefant Park, crec que seria massa visitar tambe aqui alguna reserva. Aixi que he decidit anar a Ezulwini i passar alli una nit o dues.
Els altres estan a Swazilandia nomes de pas i van cap al Kruger. M'he ofert a portar-los amb cotxe fins Manzini o Mbabane on podran llogar un cotxe. Primer hem mirat si podiem carregar tot dins el corsa. Porten un munt d'equipatge, quatre motxiles grosses i bosses de ma. Jo porto la meva, que tambe es gran per culpa de l'equipament de moto. Al final, ho hem aconseguit. Els de darrera anaven com a sardines de llauna i el cotxe no tirava a les pujades pero hem anat fent via. Quan hemm arribat a Ezulwini, no m'ha convençut massa. No m'ha semblat res de l'altre mon i he decidit anar al parc Kruger directament, aixi em queden mes dies i despres podre estar uns dies al Blyde River Canyon.
Ens hem plantat a Nelspruit cap a les 4. Primer hem fet cap a l'aeroport on ells han llogat un cotxe i despres hem trobat un backpackers. A la nit hem anat a donar un volt buscant un restaurant.Ens hem fet un fart de donar tombs i tot semblava tancat. Al final, gracies a les indicacions i el mapa de la guia, hem trobat un restaurant portugues que estava be.
Nsoka, Swazilandia
Ben aviat he anat a donar un volt per un bosc amb vegetacio autoctona. Dins el bosc hi ha algunes pistes per caminar i una plataforma elevada que permet veure el bosc a nivel de les copes dels arbres. Molt interessant. La vegetacio es espessa. Tot i que fa un bon sol, dins el bosc es molt fosc. Els sorolls dels ocells son una passada.
Despres he anat a veure un parell de poblats zulus reconstruits. Son algunes capitals dels reis zulus. Hi ha tanques de fusta fetes amb trocs i construccions de palla semiesferiques. He vist com en reconstruien una i m'ha semblat un sistema molt enginyos.
He seguit cami cap a Swazilandia, una de les poques monarquies absolutes (pero absoluta de veritat) de les que queden al mon. He tirat uns kms mes fins a un backpakers que recomanava la Lonely Planet. Alla he coincidit amb dues parelles de l'Arboç i rodalies, que han arribat en bus, carregats de moxiles.
Ens han instal.lat en une scasetes de palla com les que he vist al mati. Son per dues persones i la porta es minuscula, d'uns 50 com d'alçada.
Hem fet unes cerveses al bar, al costat d'una bassa amb un cocodril i hem xerrat una bona estona.
Eshowe
Abans de deixar Harrismith he buscat una botiga d'esports (cosa dificil) i he comprat una tenda de campanya. No tinc reserva pel park Kruger i m'han dit que esta molt ple. Sembla que places de camping n'hi sol haver sempre, aixi asseguri el tret.
Nomes agafar l'autopista, en una pujada, he sentit una olor de goma cremada molt forta i de cop he vist una cosa que venia cap a mi a tota pastilla: a un camio li ha saltat tota la banda de rodadura d'una roda i ha sortit rodant. No m'ha tocat per poc. Glups!
He anat tirant cap a la regio on vieuen els zulus. Per la carretera, esta ple d'indicacions per anar als llocs de les famoses batalles entre zulus i anglesos al segle XIX. Segur que heu vist alguna peli sobre el tema.
La gent es veu diferent, sobretot les dones: els vestits son de colors mes vius i algunes porten la cara pintada de blanc o de vermell. Les cases son similars a les dels Xhosa o les de Lesoto: planta circular, sostre conic de palla, pero aquestes son mes grans i estan pintades de blanc.
La vegetacio torna a ser d'aloes i uns cactus verds en forma d'arbre, molt grans. M'encanten.
He agafat una altra senyora que feia autostop. Aquesta no parlava angles i s'ha assegut molt quieta amb el boset a la falda. Com que no s'ha posat el cinturo de seguretat, gairebe s'estampa contra el parabrises quan un capullo ha sortit sense mirar d'una cruilla i he hagut de frenar en sec.
He tirat bastants km per una pista de terra en estat lamentable. Val la pena ja que els pobles mes xulos estan al costat de les pistes de terra. Tothom em mira quan passo i els nens em saluden o es foten de mi.
Abans d'arribar he començat a veure unes grans extensions d'un cultio verd, unes canyes d'un metre i mig d'alçada. Els camions que les transporten no lliguen gairebe la carrega i la carretera n'es plena. M'he aturat a agafar-ne una per confirmar les meves sospites: canya de sucre.
Al final he arribat a Eshowe. He trobat un backpackers on , per variar, no estic sol. Hi ha dues noies americanes i una parella. De totes maneres, estan en altres habitacions i gairebe no els he vist.
Avui es el meu anniversari. Per celebrar-ho me n'he anat a un lloc proper a veure un espectacle de dances zulus. Es un hotel amb una reconstruccio bastant hollywoodiana d'un poblat zulu dels d'abans. Els tios van amb 'taparrabos' i plomes per tot arreu. L'espectacle esta be, musica de tambors i dances guerreres.
Despres m'he quedat a sopar, pensant que serien plats autoctons, pero m'he trobat amb un buffet lliure molt internacional. Bo, pero no era el que esperava.
He tornat a l'hotel, on volia fer unes cerveses al bar i xerrar una mica amb algu. Te bona pinta per que tenen una petita fabrica de cervesa propia. Pero no quedava gairebe ningu. Nomes el propitari, un tio simpatic al que no li deu agradar tirar res i es dedica a beure's els excedents de la produccio de cervesa. Sembla que en sobra molta per que les pinplava una darrera l'altra. Despres ha passat als conyacs. He vist una mica d'un partit de rugby i he considerat acabat el dia.
Harrismith
A primera hora he agafat un guia local i he anat a veure unes pintures rupestres dels bosquimans que hi ha prop d'aqui. Mentre caminavem hem estat xerrant molt. M'ha fet un munt de preguntes. Ell te 28 anys i mai ha sortit d'aquesta zona. Hem fet un intercanvi cultural bastant interessant. El cami es facil pero com que hem anat a tota llet, ha estat cansadet.
Les pintures son molt interessant. Representen cacadors i elands. En una d'elles apareixen peixos. Hi ha tres llocs amb pintures. He fet un unt de fotos.
Cap a les deu hem tornat, he pagat i he marxat. Pel cami he agafat una autoestopista, una senyora molt ben arreglada en mig d'un cami polsos a tope. No parlava gaire angles aixi que m'ha fet alguns comentaris i la resta ha estat callada.
He fet una primera parada a la Maseru, la capital. Es petiteta. He anat a parar a la zona del mercat, pero quan he entrat a un super i he vist dins un tio fent guardia amb un fusell i a fora un altre amb una escopeta, se m'han passat les ganes d'anar fent fotos per alli.
He seguit cap al nord per Lesoto pero el paisatge havia canviat i ja no era tan xulo. Les muntanyes de veritat son cap a l'est, pero molts camins son per 4x4 i no hi ha sortida cap a Sudafrica. Aixi que he decidit deixar el pais i anar tirant cap a KwaZulu-Natal, la regio dels zulus.
He trucat a un backpackers a Harrismit i he confirmat l'habitacio. M'ha costat: era una senyora gran, amb un algles amb accent molt Afrikaans i totalment tartamuda. Uf!
Quan he arribat a Harrismit m'ha costat una mica trobar el lloc. ha resultat ser una casa on tenen una habitacio acondicionada com a hostel. Harrismit es un poble de pages i a les sis ja era tot tancat. L'internet cafe ha tancat a les 7 i m'he hagut de retirar cap a l'habitacio, on per suposat, estava sol. He estat llegint per matar el temps i, cam gairebe cada nit, a dormir aviat.
Malealea
M'he llevat molt aviat (quin remei, vaig anar a dormir a les 10). No ha fet tant fred com m'esperava. La cabana es d'adob i te unes parets de mig metre d'amplada. Ailla bastant.
M'he apuntat a una excursio en pony per la vall propera. Erem tre persones, la Natasha, una noia escocesa, el guia i jo. Els ponys son bastant grans, mes aviat son caballs petits. La cosa s'ha comencat a posar interessant molt aviat: la baixada cap a la vall era per uns camins esfereidors, plens de pedres i amb una pendent impressionant. Al costat, una caiguda llaaaaaarga. No apte per gent amb vertigen. Els ponys rellisquen i rellisquen pero acaben per trobar el cami. Despres hem creuat un riu i hem comencat una pujada com abans la baixada. Hem passat per poblets perduts d'unes poques cases, plens de nens que ens saluden. Hi ha molts nens per tot arreu. El paisatge de muntanya escolpidor, amb unes roques immenses i el riu que ha cavat una vall fonda entre les muntanyes. Hem menjat al costat del riu i hem tornat. Ha estat fantastic. En total mes de sis hores i jo hauria seguit unes quantes mes.
Jo he aprofitat per donar un tomb pel poble. A la tarda havia arreglat un sopar basotho a una de les cases del poble, pero el tio que m'hi havia de portar no ha aparegut i m'he quedat amb les ganes. He sopat al restaurant i he anat a dormir mes aviat que el dia anterior.
Malealea (Lesoto)
Sort de les mantes per que el fred ha estat terrible. El lloc on estic es curios. Abans era una escola, i al costat hi havia una esglesia. Quan es van deixar d'utilitzar, l'actual propietari ho va comprar tot i va muntar un 'Backpackers' a l'escola i ell viu al que abans era l'esglesia. Es un tio simpatic i he estat xerrant una bons estona amb ell, al sol del seu jardi. Va neixer a Kenia, ha viscut en diferents paisos de sud africa i ara esta jubilat i ha muntat aquest xiringuito. Diu que se sent un colonialista angles (te nacionalitat britanica) desposseit. Parlar amb els blancs aqui es curios, quan rasques una mica tots anyoren els vells temps. Aquest pais esta molt dividit entre blancs, 'colored' (mulatos) i negres. Els tres grups no es barregen gaire entre ells. Vuien en llocs diferents, van a escoles diferents, tot segueix separat. Crec que trigara molt a normalitzar-se.
Cap a les 11h he marxat cap a Lesoto. He passat la frontera sense cap problema. Un dels policies que havia acabat la feina m'ha demanat que el portes uns km i he carregat el meu primer autoestopista. L'he apropat fins el seu poble. El paisatge es tot de muntanyes altes. Els pobles son de cabanes rodones amb sostres conics de palla. Despres jo he tirat cap a Malealea Lodge, on una peralla concienciada ha muntat un lloc de turisme rural en cooperacio amb la comunitat local. Financien l'escola, munten activitats amb la gent d'alla, planten arbres i munten excursions amb ponys amb els nois del poble de guies. M'ha donat una cabaneta rodona amb el sostre de palla molt xula. Dos llits i res mes. Com que l'electricitat prove d'un generador, nomes va de 5pm a 10pm. La resta, amb espelmes o llanternes. Aixo vol dir a dormir aviat. Abans he vist una actuacio d'un grup de xavals del poble amb instruments que s'han fabricat ells i he fet unes cerveses al bar.
Lady Gray
He decidit anar a Lesotho, un teit pais que queda envoltat completament per Sud Africa. Com que els dies passen i encara queden coses per fer, m'he proposat fer una bona tirada en cotxe per avançar cami. He donat una bona volta per l'interior de la Wild Coast, on esperaba veure poblats Xhosas. N'he vist un munt: casetes de colors bastant escampades per les muntanyes. Gairebe totes son de totxo, pero pintades de colors tenen bona pinta. Algunes tenen teulades de palla. la zona es molt pobra, les cases son molt basiques i els pobles estan bastant atrotinats. M'he passejat per un parell, on tothom em mira i els nens em saluden. A l'hora de sortir del cole es veuen un munt de nens caminant per la carretera, sembla que els coles estan bastant apartats. Gairebe tots van amb uniforme escolar.
Cap a les 6 he arrinat a Queenstown, pero com que el carrer principal no m'ha fet el pes he decidit seguir. He trucat a un backpackers a Lady Gray, bastant mes al nord, i he confirmat que tenien lloc. He arribat cap a les 8:30, ja negra nit des de feia temps. El propietari, un vellet molt simpatic, m'ha obert el lloc. No hi ha ningu mes, soc l'uinic client. El lloc es basic pero esta be. M'ha donat dues mantes perque fa un fred impressionant (sota zero) i el meu sac es d'estiu.
Com que no hi ha res mes a fer, he sopat i he anat a dormir.
Addo
M'he trobat de bon mati a la porta del parc amb els vascos. Son dues parelles i un tio de Mostoles (aquest no es vasc, obviament). Ens hem repartit i dos han vingur al meu cotxe. Dins el parc, la cosa consisteix en anar circulant poc a poc (20-30 kmh) i mirant a veure si es veu algun animal. Llavors es para i es fan fotos. Hem començat be: bastants porcs senglars (diferents dels nostres), bufals, i molts tipus d'antilops: elands, springbok, ... Fins i tot hem vist un caracal, una especie de linx que sembla que es molt dificil de veure. He fet bastantes fotos. Despres, durant molta estona, no veiem cap bitxo. Per tot arreu cagades d'elefant, unes boles d'uns 15 com de diametre, pero cap elefant en persona. N'hi han 450, aixi que estavem bastant mosquejats. El problema es que la vegetacio es alta i espessa i si estan a 5 m de la carretera ja no es veuen.
Aprofitant la sequera animal hem aprofitat per anar a dinar. Nomes es pot baixar del cotse en zones especials, a les entrades del parc, aixi que fins i tot anar a pixar es una epopeia. A la tarda ens hi hem tornat a posar i cap a les 4, quan ja estavem desesperats i en pensavem que els 450 elefants s'estaven caxondejant de nosaltres, hem vist un lloc amb un grup de cotxes aturats: aixo es senyal de bitxo gros. Efectivament, un grup d'elefants estava prenent la fresca en una bassa. Els hem pescat que marxaven, en fila india, amb un de gros vigilant quan passaven els petits. Impressionant. Un d'ells s'ha quedat i ens ha ofert un xou impressionant. De cop s'ha apropat al cotxe, a un parell de metres. Acollona bastant. Hem fet el que cal fer, es a dir, absolutament res. Quiets i callats mentre era aprop. Quan hem vist que no tenia males intencions i s'ha apartat una mica l'hem fregit a fotos. Despres hem seguit i hem vist bastants mes elefants pel cami i en altres basses.
Per desgracia el parc tanca a les 5:30pm. Hem sortit per una altra porta i ens hem acomiadat. Com que ahir vaig aprofitar per fer bugada i tinc la roba penjada, he agut de tornar a Addo quedar-me una altra nit. Al cami de tornada, les carreteres estaven tallades per obres i he hagut de donar una volta impressionant. Ja era fosc. Per sort he pogut tallar per una pista de terra que travessa el parc. He anat rapidet. La pista es bona pero de tant en quant hi ha uns bonys que deu n'hi do. Continuo torturant el cotxe.
He sopat una pizza infame al bar del backpackers, he llegit una estona al costat del foc i a dormir.
Addo
De bon mati he donat un volt per Knisna en cotxe i com que a primera vista no m'ha semblat res de l'altre mon (tot i que tothom diu que es molt xulo) he seguit el meu cami. He tirat fins a Addo, on hi ha l'Addo Elefant Park, que com el seu nom indica es un parc amb animals, entre ells elefants. Pel cami, el paisatge ha anat cambiant. Ara comença a semblar una mica mes Africa. Extensions d'herba amb alguna acacia de tant en quant i tambe arbustos amb molts aloes, que per fert, estan florits. En conjunt un paisatge diferent i molt xulo. Com es natural, no he agafat el cami directe sino que m'he posat per un port de muntanya amb pistes de terra. No te nom el que li estic fent al cotxe aquest.
Quan he arribat a Addo (el poble) m'he quedat de pedra. El poble es un super, una gasolinera i una botiga de licors. Res mes. Pero he trobat un lloc per dormir. Un altre cop he demanat una habitacio compartida. L'encarregat em volia convencer d'agafar una cabaneta per mi sol (pagant bastant mes) pero li he dit que amb la compartida estaba be. La intucicio no m'ha fallat. Al dormitori compartit nomes hi era jo i en realitat era la cabaneta que em volia encolomar per bastant mes. He estat parlant amb el xaval que se n'ocupa, que es de Zimbawe, sobre la situacio al seu pais. Despres he anat al bar a fer una cerveseta i parlar amb algu. He mirat una estona la cerimonia d'inauguracio dels Jocs Olimpics. Una estona despres, he sentit un idioma familiar. Un grupet de cinc vascos ha arribat al bar. Van pel seu compte i fan aproximadament la meva ruta pero a l'inreves. Hem xerrat una bona estona i hem quedat per anar dema al mati al parc junts. Ells tenen experiencia ja que han estat al Kruger.
Mes tard han arribat un grup que van en camio. Son uns camions bastant grans acondicionats per portar persones a la part de darrera. Fan uns tours de tres mesos per diferents paisos del sud d'Africa. Sembla interessant.
Ha estat un dia tranquilet.
Knysna
He anat al super i he fet carregada de xorradetes: galetes, muesli, etc. Ja que vaig en cotxe ho aprofito. L'espai extra i no haver de patir tant per l'equipatge son el millor. Lo pitjor es que viatjar es molt mes avorrit que amb la moto. A pesar de la comoditat, per mi no hi ha color. Cada cop que veig un motorista se'm posen les dents llargues ... 
He fet una bona tirada fins a Oudtshoom. Està ple de granges d'estruços, pero jo he vingut a veure les coves Cango. Es poden visitar en dos modalitats: normal i 'adventurous'. En la darrera opcio es va fins mes al fons i cal arrossegar-se en un parell d'ocasions per escletxes molt estretes. Hi ha un punt on es puja per una xemeneia d'uns 5 metres de llarg i molt, molt estreta. L'altre punt 'calent' es una escletxa de nomes 25 cm. De totes maneres esta ben iluminat i el guia va indicant com passar, aixi que no es massa dificil. Aixo si, no esta indicat per a claustrofobics. Tampoc ho recomanen pels que pesen mes de 85 kg. Com que a mi aquestes coses m'encanten, ha estat una bona experiencia.
Al sortir he anat a un restaurant a menjar un filet d'estruç, molt bo, i despres he tirat cap a Knysna, un altre cop a la costa.
He trobat un 'backpackers' i m'hi he quedat. M'he passat una estona xerrant amb la penya i despres llegint al costat del foc. A la nit fa una rasca considerable
Swellendam
A primera hora he tornat la moto i he llogat un cotxe. He sortit cap a les 12 entre sotragades ja que m'ha costat trobar el punt a l'accelerador. El peu em toca amb la paret de la dreta del cotxe i els genolls em toquen al volant. Soc massa alt per aquest Corsa. Al poc temps m'he acostumat. He anat fins a Hermanus, al oest de CT. Hi ha una badia on es poden veure balenes. Tranquil·lament, des d'un mirador he estat fent fotos. Fins i tot se sentia el soroll que fan al saltar i caure un altre cop a l'aigua!
Després he anat cap a Cape Agulhas, que definitivament es el punt mes al sud del continent africà. Quan hi he arribat estava sol. Es un lloc desolat, molt rocós i inhòspit. La mar estava molt moguda amb fortes onades i el sol amagat entre els núvols donava una llum una mica fantasmagòrica. El lloc tenia una força especial. M'he posat mirant cap al nord i per un moment m'he imaginat que podia veure tot Africa davant meu. He tingut una visió dels centenars de milions d'homes i dones que hi viuen, treballant, menjant, dormint, fent l'amor, de cadascuna de les besties salvatges i domestiques, de cada insecte, de tots i cadascun dels arbres i les plantes, de les ciutats, els pobles i les cases, ... Ha estat un moment molt especial. Llavors ha arribat una familia de xinesos i amb el soroll he perdut la visió i la màgia s'ha esfumat.
He anat cap a Swellendam, he trobat un lloc per dormir, he sopat i per avui, s'ha acabat.
Cape Town
M'he acomiadat d'en Gerrit i la seva dona (gairebe no he parlat amb ella, ha estat a la cuina la major part del temps). Estic totalment petat, amb agulletes, llagues als peus, a la ma ... Uff!
Em quedaria mes temps, aixo es fantastic. Ara, tot comença a florir i l'explanada s'omple de flors de colors molt vius. En una setmana serà impressionant. Pero hi ha mes coses per veure.
Com que ara ja tinc molta confiança amb la moto he fet els 47 km de tornada per la pista de terra a tota llet. He tirat cap a la costa, fins a Pater Noster, un poblet que la Lonely Planet recomanava com un lloc precios. He vist que un no es pot fiar sempre de les guies. No tenia res d'especial. Com que estava cansat he decidit tornar a Cape Town. Dema he de tornar la moto a primera hora.
He buscat un lloc per dormir a Long Street, el carrer principal. Una mica llardos pero molt barat. Ja fa dies que dormo en habitacions compartides, pero com es temporada baixa moltes vegades estic sol. Avui ha estat aixi. He sopat en un restaurant mexica ja que tenien una amanida 'de veritat'. Fa dies que nomes menjo entrecots monumentals i ous amb bacon.
Cederberg Oasis
Avui el pla era fer una altra excursio pel Cederberg i despres marxar cap a la costa oest. En Gerrit m'ha dibuixat un altre mapa detallat. He agafat la moto fins a l'oficina de permisos. Com que vaig sol he de tornar quan acabi la caminada (entre sis i vuit hores) a dir que estic be. Aixo ja es africa de veritat i cal anar amb compte.
He començat a pujar muntanya amunt a bastant bon ritme. Volia anar rapid per tornar ben de dia i poder anar fins a la costa a la tarda. He agafat el cami dificil. Primer obstacle: un desnivell de 2m a 90 graus. Cal escalar una miqueta. Amb la bossa de la càmera es complicat. Per sort he estat previsor i m'he portat les corretges de lligar l'equipatge a la moto. Aixo m'ha permes primer pujar jo i despres estirar la bossa amb la camera que havia lligat a l'extrem de la corretja. Llavors he caminat per una cornisa estreta i a l'hora de entrar a la muntanya m'he perdut. He agafat el cami que no era, un passatge molt estret (~ 1m) entre dues parets de pedra altissimes. Al sortir no sabia cap on tirar. he reculat i he provat per un altre cami. He pujat una altra roca bastant alta i m'he tornat a trobar clavat. Quan volia tirar enrera, m'he adonat que baixar no era tan fàcil com pujar. De fet, no era gens fàcil i m'ha trobat que no podia tirar ni endavant ni endarrera. Glups! Estava en una pedra alta i havia d'anar a una pedra un metre i mig mes avall pero separada un metre i poc de la meva pedra. Enmig, un esvoranc d'uns quants metres de fondaria. Despres d'una bona estona de pensar-m'ho, he vist que la unica opcio era saltar. He fet baixar la camera balancejant-la amb la corretja i m'he preparat per saltar. Es un salt mes o menys fàcil en condicions normals pero amb l'esboranc del mig feia realment molta por. A mes l'area de caiguda era estreta i en baixada. Pero amb confiança tot s'aconsegueix i he saltat sense problemes.
He tornat a agafar l'escletxa i he seguit avall per l'altre costat de la muntanya. Ja no reconeixia res del mapa pero he seguit tirant ja que veia les marques d'un cami. Quan he vist que estava totalment perdut he decidit seguir endavant a veure si trovaba la sortida fàcil. He caminat una bona estona en una zona molt dura, continuament havia d'estar escalant roques amunt o avall. Ha anat passant el temps i no reconeixia res. He trobat mes marques del cami (muntets de pedres) pero les perdia un cop i l'altre. Al final he decidit pujar al lloc mes alt per veure si m'orientava des de dalt. El lloc es precios pero caminar per alla es molt dur. He vist que estava bastant desplaçat cap a un costat pero per anar en la direccio correcta he hagut de baixar uns kms cap a la vall ja que hi havia un esvoranc enmig del meu cami. He seguit caminant i m'he tornat a perdre. S'anava fent tard. La noia de l'oficina de permisos m'ha dit de tornar sobretot abans de les 5. A mes aqui es hivern i a les 6:30 ja es fa fosc. He seguit sense parar i quan he arribat al lloc on jo pensava que hi havia la sortida, he vist que estava bloquejada per unes pedres enormes i molt muntanya amunt. He decidit provar de totes formes. La pujada era ara durissima, sense cap mena de cami i continuament havia d'escalar pedres d'alguns metres de diametre. Començava a estar extenuat i sense aigua. La putada era que ja era tard i si m'equivocava potser no seria a temps de buscar un altre pas abans de fer-se fosc. He pujat i pujat. Al final, quan ja gairebe desesperava, he trobat unes marques del cami i he vist que estava al bon lloc. He respirat tranquil. No em feia cap gracia passar la nit aqui. Fa molt de fred i hi ha lleopards. No es que suposin cap perill, mai s'aproparien a un humà, pero de totes maneres ... A mes vaig deixant un rastre de sang ja que m'he ferit a la ma i cada vegada que m'enfilo a una pedra deixo una taca.
La baixada 'coneguda' se m'ha fet molt dura. Ja passaven bastant de les 5 i m'esperava una bona bronca de la tia de l'oficina de permisos. Al final he arribat a la moto, he tirat enrrere i he fet cap a l'oficina cap a les 6:30h. No m'han posat cap problema i he tornat ja de nit cap al B&B. Al passar un riuet quasi me la foto ja que amb la foscor no he vist un banc de sorra immens i la moto se n'ha anat a can Pistraus. Per sort, aquesta moto es domina facil i m'he quedat nomes amb l'ensurt.
He sopat i he decidit quedar-me una altra nit ja que estava massa cansat per fer res. Encara he estat una estona amb en Gerrit ajudant-lo amb la seva plana web. He anat a dormir totalment adolorit, pero content d'estar en un llit i no dalt de la muntanya amb els lleopards.
Cederberg Oasis
Hem esmorzat ous amb bacon i torrades i amb el grupillo d'ahirhem anat a veure unes pintures rupestres dels San, els primitius pobladors d'aquesta zona. El Gerrit, l'amo del B&B, ens ha dibuixat un mapa detalladissim, amb cada pedra i cada caminet. Les pintures tenen entre 1000 i 2000 anys i representen elefants i persones. El lloc es espectacular amb unes roques ocres i vermelles que m'han encantat. Hem estat una estona voltant per les roques. Despres hem anat cap a un altre lloc on l'erosio ha anat buidant les roques de forma que s'han format unes coves amb pilars de pedra. Realment el paisatge m'ha fascinat. Hem estat escalant roques una bona estona.
Quan hem tornat jo he agafat la moto i he sortit a donar un tomb sense l'equipatge per una ruta de 4x4 que m'ha indicat en Gerrit. El cami es durillo, amb zones de sorra, una mica de fang i algun riu per creuar. En alguns moments se m'han posat per corbata, pero aquesta moto es perfecta per aquestes pistes i es porta de meravella. En qualsevol situacio compromesa, un bon cop de gas i surt de tots els problemes. Ha estat un dia de diversio i emocio del començament fins al final. Genial!
Quan he tornat tots els clients havien marxat i he sopat sol. He anat a dormir molt aviat, com les gallines.
Cederberg Oasis
Al mati, en contra de les previsions meteorologiques, feia bon temps. Les botes i els guants estaven gairebé secs, aixi que he embalat tot i he sortit ràpidament. Volia parar a dormir a Tulbah o a Ceres dos pobles que a la guia tenien bona pinta, pero quan he estat allà, m'han semblat poc interessants i he seguit cap al nord. He trucat un parell de hotels pero estaven plens i al final m'he decidit per un B&B que està al mig del Cederberg, un parc natural. Em feia una mica de por ja que per arribar-hi cal fer 47 km per una pista de terra ('gravel road') i com ha estat plovent em temia trobar-me clavat al mig del fang. El propietri m'ha assegurat que la pista estava be i m'he decidit. Tenia rao. La pista es de terra dura amb una mica de grava. La KLR es porta de meravella en aquest terreny i no he tingut cap problema. El paisatge, meravellos, bastant sec amb vegetacio de matolls pero amb unes formacions rocoses fantastiques. Amb la llum vermellosa de la caiguda de la tarda ha estat un gran plaer.
He arribat al lloc. Es una especie de granja reconvertida en B&B i camping. Tot molt tranquil. No hi ha ni internet ni cobertura de mobil. L'amo es un tio d'uns cinquanta bastants molt simpatic. He trobat un grupillo de dues parelles i un holandes que va pel seu compte. He estat xerrant amb l'holandes i aviat m'he retirat a dormir.
Stellenbosch
M'he llevat i les botes i els guants seguien xops, tot i que ahir em vaig matar per assecar-los. Com que el temps escara està 'de cachondeo' he decidit quedar-me un dia més. Amb tota la calma he estat donant un tom per la ciutat, esperant una clariana. Es veu un lloc de molta pasta, amb cases impressionants, cotxes de luxe, restaurants cars i botigues pijes. Hi ha també una universitat bastant gran. Quan m'ha semblat que el temps es comportava, he agafat la moto per anar a mes bodegues. M'ha costat bastant arrencar-la, sembla que no li prova la pluja. He tingut sort i no m'ha plogut. Fins i tot en algun moment ha sortit una mica el sol, timidament entre els nuvols. 
Primer he estat a Neethlingshof i despres a Blaauwklippen. La veritat és que la zona és bastant impressionant i ho tenen ben muntat. Aquest rotllo d'anar de bodega en bodega tastant vins, com a 'Entre copas' m'agrada bastant. A cada bodega se'n poden tastat cinc o sis diferents, per un preu d'entre 0 i 3 euros en total. Es un xollo! A Blaauwklippen m'he assegut en un sofà i m'han ences la xemeneia. Llavors m'anaven portant vins. Uff, que malament ho estic passant! ;-)
Per si fos poc, a la tarda he vist que aquests dies feien la fira del vi de Stellenbosch i com que no hi ha gaires coses mes a fer, m'hi he plantat. Centenars de vins per tastar! Calculo que en els dos dies he tastat uns 40 o 50 vins! Aixo si, un parell de glops de cada, que si no no hi ha qui ho aguanti. De totes maneres he acabat fins i tot saturat de tants vins diferents. Per sort a la fira tambe hi han paradetes de menjar. Mentre estava a la fira ha començat a diluviar. Per sort que m'ha enganxat a cobert i sembla que estic a punt d'acabar el dia sense mullar-me.
Quan he tornat al hostel hi havia un bon ambientillo. He trobat un xaval frances que tambe ha estat a la fira del vi, pero sembla que l'ha aprofitat mes que jo. Portava una taja monumental. Primer ha començat abraçant-se a tothom i al cap d'una estona ha caigut a terra totalment out. No s'ha fet res de miracle.
He estat parlant una estona amb la Beth, una noia americana que viatja sola. Al final no he aconseguit esbrinar si ho esta passant be o malament en el seu viatge. Ella diu que be, pero fa una pinta de perduda i morta d'avorriment que espanta. En fi.
Stellenbosch
Al mati continuava plovent una mica. Crec que seguirà fins demà. He fet la bossa i he marxat cap a les Winelands, una regio prop de Cape Town on hi ha un munt de bodegues que es poden visitar. La meva idea era primer anar a Stellenbosch, visitar algunes bodegues i despres tirar cap al nord i fer nit a Ceres o a Tulbagh. Amb la pluja l'orientacio es mes complicada ja que parar per veure el mapa es complicat. De totes maneres no he tingut massa problemes per arribar a Stellenbosch. A la oficina d'informacio m'han donat un mapa de la zona. Està molt ben organitzat, amb rutes que van de bodega en bodega. A cada una d'elles es poden fers tasts dels seus vins. He sortit del poble cap a la primera bodega, Vriesenhof. El paisatge es de campinya anglesa, prats verds amb tanques de fusta, casetes escampades aqui i allà, pluja. Soc realment a Africa??
Envoltat de vinyes, he parat a una petita granja i he començat els tasts. He provat unes cinc varietats de vins negres. M'han sorpres agradablement. Algun d'ells era molt bo. Despres he agafat la moto i cap a la propera, Rustenberg. El lloc es impressionant, al final d'una carretera estreta i amb mes prats verds, un conjunt d'edificis de pedra pintats de blanc, tot molt bucolic. He provat uns cinc o sis vins mes. En aquest moment ha començat a ploure mes fort. He decidit seguir abans que fos pitjor, pero amb la pluja m'he equivocat de direccio i m'he perdut. Llavors ha començat a caure tota l'aigua del mon. Aviat estava xop. Porto els guans d'estiu (en teoria a SA a l'hivern no plou, pero casualment a la regio de Cape Town si) que no son impermeables, i com que no porto botes altes, l'aigua se m'escola per sobre i se'm mullen els peus. Aviat estava fet una pena. A mes a la moto no li agrada l'aigua i se m'ha parat en marxa al mig de la carretera. He decidit parar una estona fins que escampés una mica. Quan ha parat, he seguit cami, ara en la direccio correcta, pero aviat ha tornat a ploure encara mes fort que abans. A mes fa molt de vent i la conducció es feia molt estressant. Al final he arribat a Stellenbosch un altre cop i he decidit quedar-m'hi a fer nit. He trobat un llit en una habitacio compartida en un alberg. Llavors ha parat de ploure i fins i tot ha sortit el sol.
He sopat en un dels pubs mes antics de Sudafrica, fish & chips i una cervesa. Stellenbosch es la segona ciutat que van fundar els europeus a Sudàfrica. Es nota en que el percentatge de blancs es molt alt. Fins i tot n'hi ha que treballen de cambrers!
Cape Town
He decidit canviar-me a un Hostel. El B&B es massa tranquil i car. Ahir vaig veure'n un que em va semblar be, tot i que esta una mica apartat. Aixi que de bon mati he fet la bossa aviat i he pres un decisio: M'he plantat al lloc on lloguen motos i m'he agenciat una Kawasaki KLR. Ei!! Per fi torno a estar motoritzat! El dia no es l'ideal, han anunciat pluges per demà i demà passat i hi ha risc per avui tambe. Pero es igual. He lligat la bossa (a BCN vaig compar una bossa immensa totalment impermeable) al portaequipatges i m'he plantat al hostel. He deixat la bossa i he sortit cap al cap de Bona Esperança, a la peninsula que hi ha al sud de Cape Town.
Aviat ha començat a ploure. No molt fort pero la pluja sempre emprenya. M'he adaptat de seguida a conduir per l'esquerra, pensava que em costaria mes. La moto va bastant be. Les carreteres son bones i els conductors bastant respectuosos. He anat fent via sota la pluja, amb l'oceà al costat, viatjant cap al sud. Tot i el mal temps, m'he sentit pletoric. He anat pasant poblets de costa, amb cases de fusta. El mar esta molt gris i el cel tambe. Tot plegat provoca una sensacio extranya de malenconia, de tristesa vaga que te un punt molt romantic (en el sentit literari de la paraula).
Al final de la peninsula del Cap hi ha un parc natural. El paisatge de vegetacio baixa i roques blanques te un aire una mica desolat sota la pluja. Se suposa que per aqui hi ha babuins en llibertat, pero suposo que la pluja i el vent fred no els mola i deuen estar mirant la tele calentonets a casa seva. No n'hi ha cap a la vista.
Al final arribo al Cape Point, el lloc on se suposa que s'uneixen els oceans Atlantic i Indic. Hi ha un far i un funicular. He fet unes fotos i he agafat un altre cop la moto per anar al Cap de Bona Esperança, el que se suposa que es el punt mes al sud del continent africà (en alguns llocs he vist que el punt mes al sud es Cape Agulhas, una mica mes a l'est). Feia un temps de merda, amb pluja i un vent molt fort que, mentre jo feia fotos tranquil.lament, m'ha tirat la moto que tenia aparcada. No ha passat res, pero. Bastant moll, he continuat el viatge, ara cap al nord (per collons, no es pot anar mes al sud ;-) ). A la sortida he vist dos estruços a un metre de la meva moto i una mica mes enlla un babui. Ja fora del parc, m'he parat en una platja on hi ha una colonia de pinguins, la unica del continent africà. El temps ha anat millorant una mica i m'he pogut relaxar al viatge de tornada.
Un cop a Cape Town, he anat al Waterfront, un complex ludic-comercial al costat del mar. He aprofitat per sopar un entrecot i unes gambes. Tot i que hi ha mar per tot arreu, el marisc d'aquesta zona no es especialment famos i he comprovat perque: les gambes no tenien massa gust. L'entrecot, pero, era excel.lent i la cervesa molt bona.
Cape Town
Com que ahir a les 10 estava dormint m'he despertat aviat i m'he n'he anat a la Table Mountain, un muntanyot impressionant que domina la ciutat. Hi ha un telefèric que hi puja però quan he arribat al lloc, ha resultat que esta tancat per manteniment. La pujada a peu estava marcada amb una durada de dues hores i mitja. Com que sembla que val realment la pena he decidit anar cap a munt. Es una caminada bastant dureta, amb un camí ple de pedres que puja gairebé des del nivell del mar fins al cim a 1080 m en un no-res. Com que volia aprofitar el dia, he anat a tota castanya i ho he fet en una hora i quart en lloc de les dues i mitja. A dalt, hi ha una gran explanada des d'on es veu la península on hi ha el cap de Bona Esperança. Des d'un extrem es veuen l'oceà Atlàntic i l'Índic. El temps es assolellat però amb un vent terrorífic. He estat una estona donant tombs per dalt i fent fotos. M'he plantejat fer una mini-excursió per la zona (es un parc natural) però estava marcada amb un temps d'un parell d'hores per anar (i similar per tornar). Tot es molt solitari, no portava aigua i sembla que el temps pot canviar ràpidament així que he optat per la prudència i després d'una estona he tirat cap avall un altre cop. A la baixada he trobat una parella d'alemanys que ja havia saludat a la pujada i he estat xerrant amb ells tota la baixada. Se n'anaven a donar un tomb per la platja i m'hi he afegit. Tenen un cotxe llogat i ell les passa putes per conduir per l'esquerra. A mes, no sembla tenir massa traça en la conducció però hem arribat be. La platja es de sorra molt blanca i fina, amb gespa que arriba fins a la sorra, molt agradable. No feia tant vent com a dalt la muntanya. Hem posat els peus a l'aigua que estava glaçada. Algun pirat s'estava banyant i hem vist bastants surfistes (vestits de neoprè, això si). Hem estat una estona tirats, reposant de la caminada i xerrant. 
Cap a mitja tarda m'han deixat a la ciutat i ens hem acomiadat. He menjat un 'fish & chips' per sopar i després he anat per Long Street, el carrer on està l'ambient a fer una cerveseta. Hi ha bastants llocs de musica en directe. He entrat a un lloc on tocava una banda de reagge i musica africana. Molt guai. Quan estava ballant una negreta joveneta s'ha posat a ballar al meu costat i em feia ullets. Jo soc de natural escèptic amb aquestes coses però he estat ballant una estona amb ella. Cada cop s'acostava mes. Jo vaig amb un polar barat del Decathlon i uns texans que ja comencen a tenir vida pròpia, així que segur que no era pel meu atractiu pel que estava interessada. Quan m'he cansat del joc, li he dit que me n'anava. Llavors ella volia que li pagues una copa. Li he dit que nanai i he canviat de bar. Al següent, un pub irlandès, una parella (guitarra i veu sobre fons pregravat) es dedicaven als hits del soul irlandes (Mustang Sally, etc) entre la indiferència general. Crec que jo era l'únic que els escoltava en tot el bar. Al cap d'una estona me n'he anat a dormir.
Cape Town
Al matí he anat cap a l'aeroport per volar a Cape Town, a l'altra punta del país. M'han comentat que es una ciutat molt agradable, caminable i sense la paranoia de Johannesburg. He reservat un B&B ja que després de tres nits en un dormitori compartit amb la banda de friquis mes gran que he vist en bastant temps tinc ganes d'una mica de comoditat i intimitat. El lloc esta be, potser massa tranquil i tot. M'han donat una habitació immensa. El temps es agradable i a estones puc anar en màniga curta i a estones amb el polar.
He donat un volt per la ciutat. Te una pinta completament diferent, amb un aire molt mes relaxat. La ciutat esta al costat del mar, a pocs quilometres del cap de Bona Esperança, el lloc mes al sud-oest del continent africà. Quan llogui la moto m'hi aproparé.
He trobat un dels llocs on lloguen motos i he estat parlant una estona amb l'encarregat. Poca cosa mes he pogut fer. Aquí tot tanca molt aviat. Museus i similars tanquen entre 4 i 5. Les botigues aguanten fins a les 6, i no totes. Com que no he dinat, m'he buscat un restaurant per sopar ben aviat. Tirant de guia n'he vist un que semblava interessant, Africa Cafe. No m'ha defraudat. Tenen un menú degustació amb 15 plats de tot el continent. M'han rentat les mans amb aigua de roses i m'han portat un combinat de papaia i rom negre. A mes, m'he demanat una ampolla de vi per mi solet. M'han portat tanta quantitat de menjar que hauria sobrat per tres persones. M'ho he pres com una carrera de resistència i he atacat el sopar amb esperit esportiu. Cap a la meitat del sopar semblava que podria amb tot però els darrers plats eren els mes consistents i al final m'he hagut de rendir quan ja començava a tenir al·lucinacions per excés de menjar.
M'he retirat a l'habitació per descansar una estona i sortir a fer una cervesa a la nit pero m'he quedat fregit al llit
Johannesburg
A primera hora del mati he agafat una excursio organitzada a Soweto, el 'township' (suburbi pels negres) on van començar la major part de rebelions contra l'Apartheid. Aqui vivien (i encara viuen) en Nelson Mandela, la Winnie Mandela i en Desmond Tutu. Dos premis Nobel de la pau en uns pocs quilometres. Hem anat en una furgoneta i el xofer ens anava explicant la historia del lloc. Hem parat en un parell de barris, un dels millors, carrers asfaltats, casetes amb jardi i families amb un bon nivell de vida i en algun dels mes degradats, amb cases fetes amb llaunes (matchbox houses), sense aigua corrent ni electricitat, i una pobresa aclaparant. Hem estat tambe a les cases per extrangers, on fa poc hi van haver els disturbis contra immigrants d'altres paisos, amb molta violencia. Realment es una visita molt interessant.
Al mig dia hem parat a dinar en un 'mall' a barri residencial del nord. Era el revers de la situacio: tots els clients eren blancs, els unics negres eren els camarers i empleats. L'amo del restaurant ha estat parlant amb nosaltres, racista fins a la medula i paternalista a parts iguals. Segons ell, tots els mals actuals del pais venen des de que manen els negres, que no tenen capacitat de lideratge. Dins el mall, mes del mateix. No hem vist cap blanc treballant. Increible! Veig amb l'Evan Wu, un californià d'origen xines que esta per aqui mig de vacances mig per feina. Està una mica acollonit, diu que li sembla que tothom el veu com un caixer automatic amb potes. La veritat es que la gent es indiferent o amable, no he notat cap rebuig, ni tant sols a Soweto a la part mes pobra. Hem passat la tarda al mall (no hi ha gaire res mes a fer) i cap a les 7pm hem tornat al hostel. A la nit hem sortit a la gasolinera de davant del Hostel a comprar alguna cosa per sopar. Estem al cul del mon i no hi ha res mes. Els propietaris del hostel ens han recomanat deixar les motxiles i anar ràpid i aixo que nomes hi ha 200m. La veritat es que el tema de la inseguretat es una mica molest. El hostel tambe està murallat i rodejat amb filferro d'espines tot al voltant. Fa pensar una mica. 
Johannesburg
M'he plantejat el dia amb tranquil.litat i visita de la ciutat. Estic a un barri al nord de la ciutat, en una zona residencial feta de cases aillades amb jardins, murs exteriors amb filferro d'espines i cameres de vigilancia. JHB te fama de ciutat molt perillosa així que abans de sortir m'he informat a la recepció del Hostel. M'han marcat les zones on no he d'anar, m'han dit que compte amb la càmera i ja està. Després d'esmorzar he agafat un taxi col.lectiu i m'he plantat al centre.
El centre era la zona de negocis fa temps pero la criminalitat va pujar molt i les empreses van anar marxant cap als barris residencials del nord. Ara es una zona molt
degradada. Arreu es veuen edificis immensos, hotels de centenars d'habitacions i seus d'empreses tancats i abandonats. Fa una impressio trista tot i que hi havia mecat i els carrers estaven plens de gent. La zona on he estat no sembla tan perillosa però de totes maneres tampoc es per anar relaxat fent fotos com si res. Fet i fet, tot Joburg com a ciutat per veure és més aviat lletja i decepcionant.
M'he buscat un bon lloc per dinar, un restaurant de la Lonely Planet. Tenia bona pinta, tot i que el fil musical no anava amb el lloc: he passat de l'Adagio d'Albinoni a Pat Metheny, a traves de Beethoven i Debussy. Quan m'han portat la carta no m'he pogut resistir al plat més exòtic que hi havia: Mopani worms (masonja). El cambrer ha rigut quan li he demanat, aixi que em temia el pitjor. Quan ha arribat el plat no m'ha defraudat: unes orugues grogues i negres d'uns 4 cm de llarg i mig d'ample, amb una pinta realment verinosa. La vista no prometia pero el gust era bo, aixi que me les he menjat. Un cop passada la primera impressio, estaven prou bé. De totes maneres hi havia alguna cosa perversa en estar menjant orugues a Africa mentre sonava Debussy. He tingut una sensacio d'irrealitat molt forta. El segon plat ha esta mes normalet pero igualment bo: uns pintxos de carn adobada i una especia de pastis de carn picada amb arros i blat bullit.
He donat un volt i a mitja tarda m'he retirat cap al hostel.
Johannesburg
Aquest any m'ha donat pel rotllo Africà. Primer vaig fer plans per anar a Escocia amb la moto, després m'estava decantant per fer una volta a França, també en moto però en un dels meus rampells vaig comprar un bitllet d'avió a Johannesburg i aquí estic.
Amb les presses no he preparat gaire el viatge. Vaig estar mirant una mica per internet abans de comprar el bitllet, vaig veure bastants llocs interessants i ja està.
He agafat un avió ben aviat aquest matí. Tenia una escala a París i després nou hores i mitja d'avorriment aèri. He estat llegint i mirant el paisatge. Primer hi ha una part de desert al passar sobre Argèlia. Una immensitat impressionant de sorra. Despres hem sobrevolat la selva a la part central d'Africa, sobre el riu Congo. Una massa d'arbres compacta que des del cel es veu com una catifa verda inacabable. Fa por imaginar-se al mig d'aquesta monstruositat verda. Quan s'ha començat a fer fosc la impressió de desolació, d'implacabilitat de la natura era terrible. He entès per què en Joseph Conrad va titular "El cor de les tenebres" el viatge pel riu Congo.
A Joh'burg m'esperaven els del Sleek Backpackers, el lloc que havia reservat per passar les primeres nits. M'han portat en furgoneta fins al Hostel, a un barri al Nord de la ciutat. El centre està molt degradat i no és recomanable. El hostel no és res de l'altre mon. Tinc un llit en una habitació compartida ja que no quedaven individuals. Fa una mica de rasca, sobre els 10-12 graus.
Autopista A7, Diumenge 4 de Maig
Travesso la frontera amb bastant rapidesa. Em temia que hi hagués cua però no. Dono un volt amb la moto per veure el centre de Melilla. No és lleig. Te un aire colonial molt interessant. Definitivament em vaig equivocar quedant-me a Nador.
Omplo el dipòsit de gasolina barata i a les dues pujo al ferry on els gossos de la policia m'ensumen la moto buscant haixix. El ferry és com tots els ferrys. Per passar l'estona miro les motos a la tele, després Spiderman II i faig una dormideta.
Arribem a Almeria cap a les 20:30h i tiro cap a Barcelona. Aquest cop faig el trajecte per autovia/nacional, de forma relaxada, respectant escrupolosament els límits de velocitat. Ha refrescat una mica. De nit, les carreteres estan gairebé buides, la moto va fina i gaudeixo del camí. la cosa va molt bé fins a les sis del matí, abans d'arribar a Tarragona, quan m'agafa una son terrible. M'he de parar varies vegades per fer estiraments i prendre cafè. M'estimo més no jugar-me-la, encara que tardi una mica més. Com que estic cansat, els darrers 70 km els faig per l'autopista. Arribo ja de dia a Barcelona. En total he fet 4650 km en 10 dies. Estic rebentat però molt feliç. La sensació és la que es té en assolir alguna fita difícil que requereix esforç i voluntat. M'he enfrontat als problemes, als perills i a les meves pors i he seguit endavant. Em sento exultant, un déu daurat, un màster de l'univers. Ara és el moment on les experiències viscudes, fins i tot aquelles que m'han fet sentir més miserable, es transformen en aventura i perduren en el record, ja que afortunadament,
"La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda y cómo la recuerda para contarla"
(G. García Márquez)
