Artemovszk 38

Budapest, 19 d'Agost

Seguint la recomanació de la Marta i en Lajos, he anat als banys Széchenyi. S'hi arriba amb la línia 1 del metro, la més antiga d'Europa. Ja fora del metro, es passa per la plaça dels herois (Hősőc tere), un conjunt momumental per commemorar els 1000 anys de la conquesta del pais pels magiars. Sota la estátua de cada heroi, figuren els anys de neixement i de mort. Cap passa dels 40 i molts no arriben als 18 o 20 anys. Alguns ni dels 10. És dur ser heroi! Això si, les cares de pedra de les estàtues totes representen tios amb cara de mala llet, ben barbuts i de mitjana edat, fins i tot en els que van palmar als 10 anys. Tot un misteri.

He arribat als banys. Segons la meva guia, és el complex termal més gran d'Europa. Estan situats dins un impressionant palau de començament de secle. En la part de les termes, interior, la gent es relaxa en un conjunt de petites piscines amb l'aigua a diferents temperatures, des de 16° a 38°.També n'hi ha amb diferents continguts en sals minerals, això no ho entès molt, els cartells estaven en hongarés. Finalment, tot de sales de vapor i saunes, també de diferents tipus i mides. Es veu molt turista i molt jubilat, però el lloc és tan gran que no dona sensació d'atabalament.

Sortint per una porteta mig dissimulada, a l'exterior es troben unes piscines a l'aire lliure també dáigua calenta. Decoració amb estátues, parterres florits... Ho podeu veure a la foto. Una de les piscines té forma de corona circular, amb un fort corrent d'aigua, de forma que la gent va donant voltes sense esforç.

He sortit completement relaxat. Al metro, he aprofitat un moment i he anat a la línia 2, que travessa el Danubi per sota i que està a una profunditat prodigiosa. Les escales mecániques, amb un recorregut molt llarg i ràpid, no són pels que tenen vertigen.

Volia anar a Óbuda, la vella ciutat de Buda. Ho he fet travessant la illa Margarita (Margit sziget), un immens parc al mig del Danubi. A Óbuda, tot era tal i com ho recordava: un petit nucli de cases antigues ben preservat rodejat d'una catástrofe urbanística a la soviética. M'he assegut en una terrassa (està ple de restaurents i terrasses) a fer una cervesa i he anat a veure l'escultura dels passejants en paraigues.He trobat els mateixos restaurants on menjàvem plats hongaresos, amb violinistes que venien fins la taula, primer encantadors, després pesadets i a final francament plastes fins que rebien la propina.

A la tarda havia quedat amb l'Adam per anar a l'A38 (http://www.a38.hu). Com que he arribat al lloc on haviem quedat amb temps i era la zona correcta, he fet un nou intent de trobar les residències on estàvem allotjats. Mirant bé el mapa, he aconseguit trobar el Rosza Ferenc Kollegium, on s'estaven la Isabel i després l'Alicia. El gran supermercat de devant encara hi és, i amb el mateix nom: Skála. No he pogut trobar el lloc n estàvem el Luis i jo.

L'A38 és un barco ucrainès que trasnsportava pedres, varat al costat del pont gran (Petőfi híd) i que ara funciona com sala de concerts/terrassa musical/restaurant/disco. A la coberta, amb el corrent del Danubi fluint rápida sota els nostres peus, hem passat la tarda posan´t-nos tebis de cerveses (sobre tot jo). A les 20h hi havia jazz, dos grups hongaresos. El primer, un quartet saxo, contrabaix, bateria i veu (Tóth Viktor Quartet) m´ha encantat. El segon grup (Csepregi Hip-Bop) eren grans instrumentistes, però no tenien la vida dels primers i com que l'Adam havia quedat, hem marxat. M'ha extranyat que no hi havia molta gent. Un lloc fantàstic i molt agradable per prendre una cervesa amb bona música a la coberta i concert gratuit a l'interior. I erem quatre gats! M´hauré d'emportar el barco a Barcelona.