Diluvi universal!

Lesa (Lago Maggiore), 2 d'Agost

he dubtat bastant al posar el titol del dia d'avui. Els altres candidats eren: "Hei nen, tinc una moto acuàtica i jo sense saber-ho" (en positiu), "Em cago en el puto dia que se'm va ocorrer comprar la moto" (no tan positiu), "Ala merda tot, jo plego" (negatiu), "Glugluglu" (sense paraules). En un moment donat, "Titanic" tambe tenia molts numeros.
Pero be, comencem pel principi: El dia no ha començat precisament be. Ca a la 1:00 de la matinada m'ha despertat la pluja repicant al sostre de la tenda. Mal rotllo. Quan ha sonat el despertador a les 6:00, encara plovia i, com que no em feia massa gracia la perspectiva d'empacar sota la pluja, he decidit esperar que escampés. A les 9:30 seguia plovent, sense pinta de parar. M'he armat de valor i he sortit. No plovia tant, i he pogut empaquetar tot. Es clar, he trigat un ou, amb la pluja, les bosses de plastic, etc. Nomes sortir, segona putada: el contakm i l'indicador de velocitat de la moto, kapput. Merda!

He començat a pujar el port de muntanya, una carretera que semblava una pista de patinatge, amb corbes de 180° en pendent exagerada, boira i pluja. No podia ni empassar saliva ja que m'ho impedien les meves boles. He vist uns moteros austriacs i he parat a parlar amb ells en un mirador panoramic des del que es veia ... un magnific nubol blanc.

M'agradaria dir que la baixada ha estat millor, pero no. A mes de les dificultats anteriors, obres i gravilla a sac.Ara domino totalment l'art de la derrapada controlada amb pluja, gravilla i moto carregada a tope. es un art que espero que em sigui totalment inutil, ja que espero no haver de tornar a posar en practica la resta de la meva vida o la palmare d'un atac de cor. Les pilotes, seguien al seu lloc, al costat de les cordes vocals. El paissatge semblava precios els pocs milisegons que m'he atrevit a treure els ulls de la carretera. He anat fins a Torino. Allà he provat de trobar un concessionari Honda que m'arregles la moto. Resultat: tres hores d'atabalament dins Torino, i cap exit. Al final he decidit tirar cap a Milano. M'he tret el mono de pluja ja que havia parat i m'estava rostint. Cinc minuts despres a l'autopista, comença a plaure a sac. Parada sota un pont a posar-me una altra vegada el mono. L'autopista era un malson. Plena d'augua, en obres, sense calçada lateral, una por tremenda. En algunes zones hi havia bassals de 10 cm. Quan estava plovent molt i ja no veia res de res, he parat en una gasolinera. Estave ple de moteros renegant del temps. He conegut una parella (Rafa i Dhalia) que van en una Suzuki. Ell es espanyol i ella anglesa. He decidit seguir junts quan ha parat i buscar un camping al costat del Lago Maggiore. En teoria eren 20 km de cami. N'hem fet com 60. A ll'arribar al camping, putada: esta complert. Ja eren les 20:00 i estava molt tapat de la tempesta que ens seguia d'aprop, aixi que hem decidit buscar un hotel a Lesa. Ha començat a ploure. I senyores i senyors, aqui comença una de les pitjors situacions en les que l'heroi d'aquesta historia, es a dir, jo, ha patit mai. hem començat a seguir les indicacions de l'hotel. Plovia mes. No trobem l'hotel. Plo mes. Parem sota un pont a discutir la situacio. Plo mes i mes. Seguim buscant. Plou a sac. Seguim buscant. Tornem sota el pont. Ara hi ha 10 cm d'aigua. Seguim buscant. Els carrers estan inundats. Tornem sota el pont. 20 cm d'aigua. Seguim. Jo ja no veig res. Fa estona que la visera esta totalment empanyada i l'he aixecat. Es clar, se m'han mullat les ulleres i tampoc veig res. Em trec les ullers. Tornem al pont. 30 cm d'aigua! Seguim buscant. Estem desesperats. En molte zones he d'aixecar els peus dels estereps per no mullar-me'ls. En un moment, veig que la moto del devant es posa en un carrer i de cop, l'aigua li arriva gairebe al genoll. Freno. Ell aconsegueix sortir com pot de la piscina on s'ha posat i tornem enrere. Trobem un hotel. Uffffff!
Evidentment gairbe tot l'equipatge xop. Cap desgracia pero. He passat moooooolta por. Increiblement, estic bastant sec per dins. Les botes i el mono han resistit. Estic molt content que no ha passat res.