Finalment, Budapest

Budapest, 17 d'Agost


Al matí seguia la pluja, però he decidit que d'avui no passava. Se m´ha fet tard per marxar, entre que m'he llevat tard, he revisat la moto, he fet plans, ... He sortit cap a les 14h, amb només part de l'equipatge. La Verena m'ha aconseguit allotjament a casa d'uns amics seus.

Quan he sortit, no plovia, però jo sóc un mestre en provocar la pluja. Només cal que no em posi el 'mono' de pluja i no falla: al cap de 20' ja estava parat al lateral de l'autopista per posar-me'l. La veritat és que ha plogut poc, només xispejava, però quatre gotes a 130 km/h mullen bastant. Cap a mig camí, una gran alegria: entre xàfec i xàfec, ha sortit el sol. Estava tant content que he rebentat el casc amb un crit salvatge!

El trajecte és curt, uns 240 km. Quan he arribat a Budapest he sentit una emoció molt, molt forta. Setze anys després torno a estar en un lloc que em va marcar molt. Aquí vaig conèixer l'Alicia, la Isabel i en Luis. No tinc paraules. En el Rosza Férenc Kollegium vaig rebre, en una nit memorable i no sense raó, el títol de 'rei de les truites de patates'. Vaig aprendre a lluitar contra taxistes macarres, canviadors de divises xorissos i vigilantes de col.legis majors femenins amb mala baba. Als banys de l'hotel Géllertz els vapors de la sauna se'm van emportar les poques preocupacions que tenia. Vaig treballar (o pseudo-treballar) en un institut de recerca. I a més vaig estar present en un moment històric increible: aquell any, el 1989, la decisió del govern hongarés d'eliminar el control a les fronteres, va permetre que milers d'alemanys del est emigressin a l'oest, i va ser una de les xispes que, a la fi, va fer caure tot el bloc de l'est. Tot un estiu!
Preocupat pel transit, he agut d'ajornar els records fins demà.

He trobat molt ràpidament el pis de la Martha i en Lajos, els amics de la Verena. Viuen a Pest, en un carrer molt proper al centre. M'han aconsellat deixar la moto en un parking vigilat. Hem sopat a casa d'ells. En Lajos ha preparat un plat típic hongarés, 'paprikás csirke', un estofat de pollastre amb diferents tipus de pebrot i patates. Ho hem fet baixar amb bastantes ampolles de vi. També hi havia els germans de la Marta i en Lazlo (li diuen Fülci), un vell amic d'en Lajos, molt entussiasmat per la llengua i cultura espanyoles. Parla molt bé l'espanyol, i molts altres idiomes (anglès, francès, italià, ...). Ells són grans bevedors de vi, jo no he desentonat, i hem anat a dormir contents.