Runes, grills i turistes

Didim, 29 de Juliol (aprox. 170 km)

Al matí, després d'esmortzar al balcó d'en Can, ens hem acomiadat d'en Bülent. En Can i jo hem anat cap a Efès, l'antiga ciutat romana i un dels llocs importants del principi del cristianisme (Sant Pau va viure un temps per la zona). No he vist gairebé rès d'İzmir, però sembla una ciutat amb poc ınterès turístic. En Can diu que s'hi viu molt bé.

Hem arribat a Efes cap al migdia, possiblement la pitjor hora. És una de les principals atraccions turístiques de la zona i estava a petar d'autocars de guiris vermells com a gambes (el sol és terrible!) En Can s'ha quedat al bar i jo he anat a fer la volta. Les runes són de l'època romana. Hi ha una façana molt ben conservada i un teatre molt gran. Tant de bo ho hagués pogut visitar amb menys gent i menys sol. Tot i la gorra, la protecció solar i el mocador pel coll ho he passat malament. El lloc és molt gran i pràcticament no hi ha ombra.

Els llocs més apartats del camí principal tenen banda sonora de grills i olor de figuera. A la part més concorreguda, l'olor predomınant és el de protecció solar i la banda sonora la posen els guies turístics amb la seva xserrameca que tothom oblidarà als 15'. Al fınal el sol ha pogut amb mi i he sortit. Hem anat a dinar a Şirince, un poblet prop d'Efes. Hi ha moltes bodegues ja que és una zona productora de vins. És un poble turístic, però tots eren turcs i amb poca gent.Hem dinat en un lloc excel.lent que coneix en Can, a l'ombra d'una parra. M'encanta la cuına turca! A més m'he enamorat perdudament de la camarera, guapíssıma amb la cara plena de pigues i una mirada d'ulls blaus molt interesant.

Després de descansar una estona hem tornat a la carretera, sota un sol inclement. A l'ombra no fa calor però la carretera sota el sol fa que l'ınfern sembli Sibèria a l'hivern. El destí era Priene, una ciutat grega. Rès a veure amb Efes. No hi havia ningú. He pogut passejar tot sol entre els pins que cobreixen les runes, espantant les sargantanes i només escoltant el soroll del vent entre les fulles. Amb el sol que començava a baixar i allargava les ombres, l'ambient era de tranquilitat i solitud. Potser les pedres no són tant espectaculars com a Efes, però el lloc m'ha agradat molt més. La sıtuació de la ciutat és fantàstica, a la falda d'una muntanya, amb una roca immensa que es penja per sobre i una vista àmplıa sobre una gran plana d'arbres fruiters.

Aquí, el soroll era l'esbufec del vent, l'olor la de la resina dels pins i el color un verd intens. Ha estat emocionant.

A la sortida he recuperat en Can, que ha fet una becaineta en un banc al costat de la guixeta de les entrades.


Per acabar el dia hem tirat cap a Didima per passar la nit. El lloc era un temple oracular molt famós. La gent venia a comprar prediccions per futur. Ara queden les runes del temple, amb unes columnes que semblen sequoies de tant gruixudes i altes. Tota la zona està plena de llocs arqueològics i cada 10km es veu algun cartell d'una ciutat grega, un temple romà o alguna cosa similar.

La ciutat de Didim és una espècie de Platja d'Aro, indistingible de qualsevol ciutat de costa del litoral català. Excepte en els preus, es clar. Hem trobat una pensió per uns 12€ per cap. Després d'una dutza i un canvi de roba m'he trobat a la glòria. El plaer de treure's la roba suada de moto i les botes després d'un dia com el d'avui és indescriptible.

Tot i que la majoria de llocs per menjar semblaven l'equivalent dels xiringuitos per guiris de Lloret, hem clavat el lloc on hem anat a parar. Cuina casolana molt bona, devant del mar. Ho ha trobat en Can, es clar. Toto un luxe tenir-lo viatjant amb mi. Com que ja no haviem de conduir ens hem posat tebis de cervesa, parlant de tot i de res.