Al cim del mon

Nemrut Dağı, 9 d'Agost (aprox. 550 km)

En Sami m'ha acompanyat a un taller de motos ja que necessitava una mica d'oli. De passada, ha fet venir un amic seu mecànic i ha donat un cop d'ull a la moto. M'han tensat la cadena, afegit aigua ... Perfecte.

Ens hem acomiadat i jo he agafat la carretera. La destinació d'avui és el Nemrut Dağı, un monument funerari que un rei oblidat va fer construir sobre el cim d'una muntanya. Tothom m'ha recomanat anar-hi i mirar de veure la posta o la sortida del sol.

He parat a dinar segons les indicacions que portava d'en Sami, i més tard a fer un gelat a Kahramanmaraş, on són l'especialitat local. Els gelats són molt consistents i s'han de tallar amb ganivet però després es fonen a la boca i no fan mal a les dents. Una altra vegada he despertat l'atenció i he estat xerrant, amb el cambrer i amb una noia que parlava anglès, sobre el meu viatge.


No tenia molt clar on passar la nit, si a Kahta, la ciutat més propera al Nemrut Dağı, o al mateix jaciment, on segons la guia hi ha un hotel. El problema és que desde Kahta hi ha uns 70 km i es tarden dues hores. La guia ho pinta bastant negre: mala carretera, sense gasolineres, risc per als frens i embragament ... Pujar i no trobar lloc suposa tornar a fer el camí de tornada a les fosques. Glups.

He arribat a Kahta cap a les 7h i he decidit arriscar-me. Segur que la guia exagera, he pensat. De primer, la carretera era bona, després es fa més estreta i amb giravolts, però encara amb bon asfalt. El paisatge consisteix en unes muntanyes pelades, recobertes d'una herba d'un vert grogós, que sota el sol de finals de la tarda tenen un aspecte majestuós. Me les prometia molt felices quan de cop l'asfalt s'ha acabat i m'he trobat navegant més que conduint sobre uns adoquins trencats i de vores afilades on no podia anar ni a 20 per hora. Realment horrible amb la moto. M'he començat a aterroritzar amb la possibilitat de punxar, de no trobar hotel, ... la conducció era una tortura i patia per la moto. A més, el sol anava baixant i la carretera s'allargava i temia perdre'm l'espectacle per una poca estona. Finalment, després d'uns 6 km de patiment he arribat a dalt, amb el sol molt baix sobre l'horitzó. He deixat les coses a la cafeteria i encara amb tota la roba de moto, motxila , botes de pell incloses, he començat a pujar a la carrera cap al cim. Un camí en forta pendent que aviat m'ha deixat rebentat. El cor em sortia per la boca i encara em faltava un bon tros. El sol semblava riure's de mi tot accelerant el seu camí descendent. Uns metres abans d'arribar al cim m'he aturat i he decidit que ja estava en un bon lloc. M'he assegut a gaudir de l'espectacle. La carrera ha valgut la pena. Una posta de sol magnífica en un lloc realment únic.

He donat un volt pel lloc. El rei en questió va fer-se construir un monument funerari en un lloc que talla la respiració (i no només per la pujada). És el cim d'una muntanya que domina totes les altres de la regió. Com que al rei encara no li devia semblar prou alta o no li agradava que fos plana en la part de dalt hi va fer posar una piràmide feta de pedres trencades que la enlaira encara uns bons metres més. A banda i banda de la piràmide, a les cares est i oest, uns caps de pedra formidables són testimonis cada dia, des de fa milers d'anys, de la sortida i la posta de sol respectivament. L'aparició de la lluna també ha estat un moment fantàstic.

A la baixada he preguntat per l'allotjament. No és realment un hotel sinó una cafeteria on lloguen algunes habitacions de condicions espartanes. M'han ensenyat la que els quedava, un forat pelat i minúscul amb unes mantes al terra i un catre d'uns 40 cm d'ample. M'hi he quedat per veure la sortida del sol i per no haver de fer la baixada a les fosques.

He sopat a la cafeteria i he conegut dues senyores alemanyes que viatgen en un cotxe llogat. Hem parlat una estona sobre les respectives experiències viatgeres. Elles tenen una habitació amb 4 lliteres i m'ha ofert dormir amb elles. Això ha despertat immediatament l'interès del amo de la cafeteria que s'ha començat a imaginar una nit de disbauxa entre els tres. Les senyores em porten una pila d'anys però això no ha aturat les suspicàcies. Ens hem posat a dormir, cadascú a la seva llitera, per llevar-nos a les 4h per la sortida del sol.