Barcelona, 25 d'Agost (10 km)
Hem agafat unes tumbones i hem passat el matí dormisquejant a coberta. El mar està una mica mogut i caminar recte és una proesa. Això del mar ja es fa pesat. Tenim ganes d'arribar. Finalment, cap a quarts de tres hem vist terra catalana. La impaciència per descansar a casa es barreja amb la tristesa pel viatge que s'acaba. Ens hem fet les últimes fotos plegats (semblem els Dalton), hem canviat adreces i cap a les motos falta gent. Ja està. Sembla mentida. Després d'un mes amb un lloc nou cada dia, amb una cosa diferent per veure, torno a casa. També estic impacient per veure la família, els amics. En Max deu estar immens. Ja té tres mesos.
Pel record, un viatge difícil de superar. Per la gent que he conegut, pels llocs que he vist... Apassionant. Han estat 8.000 km d'autèntica aventura per un país molt diferent i encisador.
Increïblement, gairebé tot m'ha sortit bé, sense problemes greus. Una vegada més, dono les gràcies al meu àngel de la guarda. Crec que li dec una estada en un balneari.
I gràcies també als que heu llegit aquest rotllo i heu deixat comentaris. Explicar les coses que vaig vivint augmenta el plaer que proporcionen i saber que algú ho llegeix anima a escriure i a buscar cafès-internet en les ocasions en que el principal desig que un té és trobar un llit i deixar-s'hi caure.
Per suposat, ja només penso en la propera.
Hem agafat unes tumbones i hem passat el matí dormisquejant a coberta. El mar està una mica mogut i caminar recte és una proesa. Això del mar ja es fa pesat. Tenim ganes d'arribar. Finalment, cap a quarts de tres hem vist terra catalana. La impaciència per descansar a casa es barreja amb la tristesa pel viatge que s'acaba. Ens hem fet les últimes fotos plegats (semblem els Dalton), hem canviat adreces i cap a les motos falta gent. Ja està. Sembla mentida. Després d'un mes amb un lloc nou cada dia, amb una cosa diferent per veure, torno a casa. També estic impacient per veure la família, els amics. En Max deu estar immens. Ja té tres mesos.Pel record, un viatge difícil de superar. Per la gent que he conegut, pels llocs que he vist... Apassionant. Han estat 8.000 km d'autèntica aventura per un país molt diferent i encisador.
Increïblement, gairebé tot m'ha sortit bé, sense problemes greus. Una vegada més, dono les gràcies al meu àngel de la guarda. Crec que li dec una estada en un balneari.
I gràcies també als que heu llegit aquest rotllo i heu deixat comentaris. Explicar les coses que vaig vivint augmenta el plaer que proporcionen i saber que algú ho llegeix anima a escriure i a buscar cafès-internet en les ocasions en que el principal desig que un té és trobar un llit i deixar-s'hi caure.
Per suposat, ja només penso en la propera.
4 comentaris :
Llegir les teves aventures gairebé ha estat com viure-les. Els que ens hem quedat a casa hem gaudit de les teves apassionants històries. Només esperem veure les imatges i parlar en primera persona amb el viatger... Bona tornada, i disfruta del balneari, o convidar al teu angel de la guarda...
Doncs ara toca tornar a escalfar motors... els del projector per a fer un passe de fotos! :)
Per fer una mica de gust de boca, he posat algunes fotos de la digital. Potser en poso alguna més aviat.
Les fotos fan la lectura encara més maca.... Quina passada i només són "quatre" fotos ....
Publica un comentari a l'entrada