02 d’agost, 2006

Revolts per la costa

Anamur, 2 d'Agost (aprox. 330 km)

El suposat dia de descans em va deixar tan cansat com abans. Però en fi, 'sarna con gusto no pica' diuen. Sense matinar molt he deixat l'hotel després de la conversa habitual sobre quan val la moto, quan gasta, etc. Sembla que Antalya té un centre històric interessant però he passat bastant. Massa follón i massa gent.

A uns 35 km d'Antalya en direcció nord hi ha el jaciment de Termessos. Són les runes d'una ciutat penjada en una muntanya, en un lloc tan inaccessible que fins i tot Alexandre Magne no ho va poder conquerir. El conjunt ımpressiona per la seva austeritat i pel magnífic entorn. Com sempre, he deixat l'equipatge al vigilant i cap amunt. Hi ha una bona caminada. A dalt, el lloc és fantàstic. Poca gent, com a tots els llocs de difícil accés. Entre la malesa, es van trobant columnes, lloses amb inscripccions i sarcòfags gegants, amb unes tapes de pedra que han de pesar tones i tones. El lloc es conserva bastant verge i la sensació d'anar descobrint capitells o restes d'edificis entre els arbres és emocionant. A la part superior hi ha un teatre construit sobre la vall amb una vista que devia distreure els espectadors de les obres que s'hi representaven. Tot i estar aprop d'Antalia, que està a nivell del mar, l'alçada és d'uns 1.000 m i la temperatura, agradable, no molt calurosa però amb un sol terrible.

Despés he tornat cap a Antalya per agafar la carretera de la costa. La primera part, fins a Alanya o Gazipaşa, és lletja a matar. Després, el paisatge millora molt, mentre que l'estat de la carretera empitjora. He anat seguint la costa, passant sobre tot de cal·les precioses. Molts i molts revolts. Seria una bona experiència en moto si no fos perquè la carretera és pèssima. Els revolts, molt tancats, estàn plenes de bonys i forats. L'esforç per dominar la moto és considerable. El manillar salta incontrolat i he de fer molta força per mantenir-lo en la posició correcta. Pel camí he trobat un parell de cotxes que han anat a parar a la cuneta. Amb tot això, el ritme era lent. Pensava arribar fins Silifke, però a Anamur, uns 120 km abans, he decidit que ja n'hi havia prou. He tirat de 'Guia del Trotamundos' tant per l'hotel com per sopar i m'ha anat molt bé.

La carretera me l'havien recomanat molt, peró tot i que la darrera part té un bon paisatge, no és tant meravellosa com m'havien dit. Espero que la part de demà millori, si no, hauré fet un munt de quilòmetres extra sense massa sentit.

1 comentari :

Anònim ha dit...

Parece que la cosa se complica...el paisaje cambia y para hacértelo más llevadero, ahí van las palabras que otros dijeron antes y mejor.
Besos,
P.
Notas de un viajero
Siempre es igual aquí el verano:
sofocante y violento.
Pero hace muchos años este paisaje no era así.
Era más limpio y apacible- me cuentan-, más claro, más sereno.
le aire huele a arena y a humo.
Un calor seco asciende de la tierra,
y el viento se ha parado.
En la ilusoria paz del desierto
ceniza y púrpura, juegan perezosos habitantes invisibles.
A.G.