Una mica de repòs

Antalya, 1 d'Agost (aprox. 180 km)

Tenia previst llevar-me d'hora, veure un parell de coses per les rodalies i marxar, pero al matí estava molt cansat i m'he quedat dormint fins les 9h. He decidit passar un dia més a Antalya amb més calma. He passat el matí a un cybercafè actualitzant el blog.

A la tarda he tirat cap a Çıralı. Volia visitar dos llocs: Phaselis i Quimera. Phaselis són les runes d'una ciutat lícia al costat del mar, sobre tres cal·les meravelloses, envoltades de pıns que creixen sobre les roques i amb una aigua de color turquesa que convida a banyar-se. Hi havia poca gent ja que és complicat arribar-hi. El que queda de la ciutat no és molt extens. Aquí la gràcia està en l'entorn. He donat un tomb entre les pedres i després he volgut pujar a un turonet on un cartell indicava que hi havia hagut l'acròpolis. Esperava trobar una bona vista sobre tot el lloc i poder fer unes fotos. Però aviat el bosc s'ha tancat en una muralla de malesa i arbustos amb punxes. El sol queia implacable i he començat a suar a raig, literalment. De cop no he pogut continuar i quan he volgut tirar enrere no podia trobar el camí. Perdut en mig de la malesa, el temps semblava aturat. M'he començat a imaginar com a protagonista de les típiques històries on algú es perd i mentre per ell han passat unes hores, a la resta del mon han transcorregut tres segles. Mentre estava amb aquestes elucubracions fantasioses el peu se m'ha enganxat en una arrel i de poc m'estimbo i en lloc de 300 anys hi passo tota la eternitat. Mort de calor, he corregut a banyar-me a la cal·la. Hi havia moltes families turques i algunes dones es banyaven completament vestides i amb mocador al cap. El fet que les runes estiguin a tocar del mar i la bellesa de les cal·les fan que el lloc tingui un encant molt especial ...

A mitja tarda he anat a Cıralı, on mentre feia temps per que es fes fosc, he aprofitat per sopar. Aquesta vegada s'ha trencat l'encant i el menjar era regular. Després, la Quimera. És un lloc on, en una àrea d'uns 50x100m, tot de flames surten del terra de forma natural. Sembla que són degudes a emanacions de gas metà, però prefereixo l'explicació clàssica: Aquí és on està sepultada la Quimera, un drac malèvol que, en els seus intents per escapar provoca les flamarades eternes. Mentre estava admirant el lloc he conegut la Natalie, una noia francesa de Marsella que viatja en direcció contrària a la meva i que ha arribat a peu des de Çıralı. És una caminada dura; sembla que algú l'ha enganyat amb la distància. Hem xerrat una estoneta, ja fosc, a la llum de les flames. M'he ofert per portar-la a Çıralı i li ha faltat temps per acceptar. He deixat la N. a Çıralı i he tornat a Antalya. Ja era fosc i no m'agrada viatjar de nit. Sempre que podia he viatjat darrere algun cotxe que em servís de guia. En un moment que anava sol m'he trobat dos bojos que viatjaven per l'autovia a 70 km/h en una moto sense cap llum. Era totalment fosc i els he vist de miracle.

Al final, entre les caminades a Phaselis i a Quimera, de repòs poc i he caigut com un plom al llit.