El cansament m'ha passat factura i no m'he pogut llevar fins les 8:30h. Però com que avui hi ha pocs quilòmetres a fer no és problema. He passat per Edirne i he agafat l'autopista a Istambul. A la carretera, sol i poc trànsit (al principi).
L'entrada a Istambul era una de les meves pors en aquest viatge. La ciutat és immensa i te fama de tenir un trànsit caòtic. Totes les guies recomanen evitar conduir dins la ciutat. Però l'alberg on m'estaré està relativament prop de l'autopista. Evidentment, no els he fet cas.
Primera dificultat: un peatge amb cues quilomètriques (literalment) sota un sol de justícia. M'he tornat a colar per tota la cua. Si no, em moro, amb la caçadora de cuir, el casc, les botes i tot plegat.
Les indicacions no eren dolentes, però tot i així he trigat una hora en trobar el lloc. Carrers petits i liats. Preguntant es va a Roma, diuen, però jo vaig més lluny. Al final he trobat el lloc, he deixat la moto a l'aparcament de la residència i m'he instal·lat. La dutxa ha estat apoteòsica.
A l'habitació d'enfront meu hi ha un grup de Valladolid, que també estan a l'eNTERFACE. Els meus companys d'habitació han anat arribant al llarg de la tarda.
Aquí podeu veure el recorregut, gràcies a Google Earth i al meu GPS Logger, un aparell que recull la informació dels llocs pels que vaig passant. En total, uns 3.000 km
1 comentari :
Hola viajero!!!
vaya viajecitos te montas! Que entretenidos nos vas a tener este verano.
Seguiré con interés tus crónicas y olë tus güevos hacerte 3000km de un tirón!!!
Besos y buen viaje
pepa
Publica un comentari a l'entrada