Cap problema sense solució

He sortit aviat camí de Viena. Tenia previst creuar Romania en unes 6 hores i n'he tardat 12. I no he arribat a Viena, m'he quedat a uns 100 km abans de Budapest, després d'una de les jornades més esgotadores i frustrants.

Les coses s'han començat a posar interessaants una hora després de sortir. He parat a Marginea a posar gasolina i volia engrasar la cadena, que fa dies que fa soroll. Movent la moto per la gasolinera m'ha caigut, amb tan mala sort que s'ha trencat l'intermitent i la maneta del fre de davant. Un desastre! He aconseguit arreglar l'intermitent amb una mica de cinta americana pero, per suposat, no porto cap de recanvi de la maneta, i trobar-ne una en aquesta zona sembla cosa impossible. No m'he estressat molt, però. Ja sé per experiència que sempre que passa alguna desastre, també passa alguna cosa que el soluciona. Així que m'he posat a pensar què podia fer i només en cinc minuts ha aparegut un tio que m'ha dit (en italià) que ell sabia soldar alumini i que si volia ho podiem provar. L'alternativa eren esperar un o dos dies que me n'enviïn una d'algun lloc a un preu desorbitat, així que he decidit seguir-lo. Sense fre i amb l'accelerador que s'encallava i no desaccelerava, hem anat fins casa seva, on té un taller de soldadura. He vist que es dedicava a fer portes metàl·liques per jardins. Ha viscut un temps a Itàlia, per això parlava italià. Ha tornat fa un temps a Romania i ha muntat el seu propi negoci.

Ha tret les eines i s'ha posat a la feina. Ha tardat una bona estona pero al final ha fet una obra d'art. Soldar alumini és una feina complicada i poca gent ho sap fer. Es pot dir que he tornat a tenir una sort increïble. Després hem desmuntat el mecanisme de l'accelerador i hem aconseguit desencallar-lo. Tornava a tenir una moto en estat de marxa! Li volia pagar la feina pero no ha volgut. M'ha dir que estava content de poder ajudar algú que ho necessitava. Doncs bé, jo ho necessitava molt. Li he agrait mil vegades. I ara hi torno: Gràcies Vasile! En total, he perdut menys d'una hora.

He anat seguint el camí. Sobre el mapa la carretera era bastant principal. A la realitat, era estreta, en molt mal estat i en obres tota l'estona. Cada un parell de quilòmetres hi havia un carril tallat per les obres i el transit era alternat. M'he passat molta estona aturat als semàfors, sota el sol. El ritme era exasperantment lent. a idea d'aribar a Viena avui s'esvaïa per moments. A tranques i barranques he anat travessant el país d'est a oest, en el doble del temps que havia calculat. He arribat a la frontera amb Hongria cap a les 9h. Com que de Romania a Hongria hi ha una hora de diferencia he guanyat una hora i he seguit fent camí. Però el sol no sap de fusos horaris i aviat s'ha fet fosc. He anat tirant per la carretera esperant arribar com a mínim a Budapest. Cap a les 12h de la nit, després de 15 hores seguides sobre la moto, he dit que ja n'hi havia prou i he parat en un hotel a uns 100 km de Budapest. M'he posat a dormir sense sopar.