Comencem bé!

Mar Mediterrani, Divendres 25 d'Abril (850 km)

Com sempre el temps se m'ha tirat a sobre i he sortit tard. El pla del dia era anar fins a Almeria (uns 850 km) per agafar el ferry cap a Melilla a les 12 de la nit. Volia fer el primer trajecte per autopista i després nacional per evitar els peatges aprofitant que anava amb temps. Com tots els meus plans ha durat ben poquet: fins a Cambrils, mes concretament, on he notat que la moto es tornava incontrolable de darrera. Poc tranquil·litzador a 130 km/h. la llarga fumera blanca que he vist al mirar enrere no m'ha alleujat molt. Bon començament! He parat ràpidament i he vist que sortia un raig de líquid marronós dels baixos de la moto. En un moment s'ha format un gran bassal. M'he quedat blanc! pensaments del moment: merda, merda, merda, aquí s'acaba el viatge, m'he quedat sense moto, com puc tenir tan mala sort, que collons passa!

He mirat sota la moto i he vist que faltava el tap de canviar l'oli. Els sapastres del taller me'l devien deixar fluix i ha caigut. S'ha buidat tot l'oli i ha empapat la roda del darrera (per això la moto feia extranys). Em podia haver matat. En fi. Després d'uns segons d'estupor, ràpidament he trucat el RAC que m'enviessin una grua, he demanat a la Rosa, la meva germana, que em localitzes un taller a Cambrils i els he trucat. M'han dit que em podien agafar la moto d'urgència però que estaven a punt de tancar (a la una) i que m'havia d'esperar a les 4. Auch! Molt just. Encara em faltaven uns 750 kms i suposant que tot anés bé, que tinguessin el tap que em falta i que la reparació estés a les 5, els havia de fer en sis hores i escaig. He pensat en trucat per ajornar el ferry a dissabte però al final he decidit jugar-me-la. He fet temps i he dinat i descansat. Tot ha anat be, han trobat un tap, m'han posat oli, m'han netejat la roda i a les 5 tornava a estar a la autopista. Res de nacional, ara. I res de velocitats legals, el temps era massa just. He sortit a tota llet. Espero haver vist tots els radars, sinó m'espera una bona al tornar.

Tota l'estona estava patint: qualsevol imprevist i em quedava a terra. Tot ha anat be i he arribat pels pels, però he arribat. Molt cansat però feliç i orgullós d'haver pres la decisió correcta. He trobat un munt de motos al barco, Marroc es el paradís de l'off-road. He conegut uns sevillans que fan un viatge de 10 dies per pistes. M'han convidat a anar amb ells els primers dies, diuen que les pistes son fàcils i que van molt tranquils; Els he dit que ho pensaria i he anat a dormir aviat per descansar be. Tinc un camarot compartit de quatre places pero vaig sol. Genial!