Em desperto aviat per veure la sortida del sol. Hi ha gent però el desert es gran. Començo a pujar una gran duna i aviat me n'adono que la cosa no es tan fàcil. El pendent es cada vegada mes gran, la sorra se m'escola sota els peus i vaig mes avall que amunt. Al final aconsegueixo arribar a dalt però quedo bastant cansat. La vista es colpidora. D'un moment a l'altre espero veure sortir un cuc gegant de sota la sorra. Si heu llegit Dune (o heu vist la peli) ja sabeu de que us parlo. He de tornar a aquest lloc, te una força que em marca com un ferro roent. Però la propera vegada vindre sense guia ni camell, nomes amb una tenda i un sac.
Tornem aviat per esmorzar a l'hotel. Pel camí parlo amb en Manel i la Gema, una parella de Màlaga que viatgen en furgoneta. Fem aproximadament la mateixa ruta, així que es probable que ens tornem a veure.
Esmorzo, em dutxo i apa, un altre cop sobre la moto. El viatge en camell m'ha deixat el cul fet pols i em fa mal. Desfaig part del camí de l'anada, cap a Rissani i Erfoud, i després tiro per una altra carretera cap a Tinejdad i Tinerhir, a les gorges del Todra. Pel camí trobo la Gema i en Manel. Els conec per la furgoneta, ja que sense els turbants beduïns que portaven abans sobre, semblen uns altres. Seguim el camí. A les gorges ens tornem a trobar. Aprofito per deixar l'equipatge a la seva furgo i anem a passejar junts per les gorges. El riu fa un tall brutal entre les roques que s'enlairen a banda i banda. Hi ha molts escaladors. Seguim mes enllà i trobem un lloc on el riu fa una petita bassa. Aprofitem per treure'ns la calor amb una remullada. Em sap greu acomiadar-me d'ells, son realment simpàtics.
Segueixo fins Boumalne Dades, on faig nit. Un dia tranquil i relaxat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada