A primera hora del mati he agafat una excursio organitzada a Soweto, el 'township' (suburbi pels negres) on van començar la major part de rebelions contra l'Apartheid. Aqui vivien (i encara viuen) en Nelson Mandela, la Winnie Mandela i en Desmond Tutu. Dos premis Nobel de la pau en uns pocs quilometres. Hem anat en una furgoneta i el xofer ens anava explicant la historia del lloc. Hem parat en un parell de barris, un dels millors, carrers asfaltats, casetes amb jardi i families amb un bon nivell de vida i en algun dels mes degradats, amb cases fetes amb llaunes (matchbox houses), sense aigua corrent ni electricitat, i una pobresa aclaparant. Hem estat tambe a les cases per extrangers, on fa poc hi van haver els disturbis contra immigrants d'altres paisos, amb molta violencia. Realment es una visita molt interessant.
Al mig dia hem parat a dinar en un 'mall' a barri residencial del nord. Era el revers de la situacio: tots els clients eren blancs, els unics negres eren els camarers i empleats. L'amo del restaurant ha estat parlant amb nosaltres, racista fins a la medula i paternalista a parts iguals. Segons ell, tots els mals actuals del pais venen des de que manen els negres, que no tenen capacitat de lideratge. Dins el mall, mes del mateix. No hem vist cap blanc treballant. Increible! Veig amb l'Evan Wu, un californià d'origen xines que esta per aqui mig de vacances mig per feina. Està una mica acollonit, diu que li sembla que tothom el veu com un caixer automatic amb potes. La veritat es que la gent es indiferent o amable, no he notat cap rebuig, ni tant sols a Soweto a la part mes pobra. Hem passat la tarda al mall (no hi ha gaire res mes a fer) i cap a les 7pm hem tornat al hostel. A la nit hem sortit a la gasolinera de davant del Hostel a comprar alguna cosa per sopar. Estem al cul del mon i no hi ha res mes. Els propietaris del hostel ens han recomanat deixar les motxiles i anar ràpid i aixo que nomes hi ha 200m. La veritat es que el tema de la inseguretat es una mica molest. El hostel tambe està murallat i rodejat amb filferro d'espines tot al voltant. Fa pensar una mica.
2 comentaris :
Ostres, una cosa és agafar el cotxe per anar a comprar a un centre comercial als afores... però tu fins i tot agafes un avió per anar-hi! :) :)
Espero que puguis fer més fotos de les que hem vist fins ara.
Que gaudeixis del viatge!
Ja veig les esquisiteses que menges. Jo no sé si ho hauria fet el primer dia!
En Maxime pregunta com està el tema dels canards i els tancant portes. I sobretot "amb vermell no passar!"
Petons
Publica un comentari a l'entrada