M'he plantejat el dia amb tranquil.litat i visita de la ciutat. Estic a un barri al nord de la ciutat, en una zona residencial feta de cases aillades amb jardins, murs exteriors amb filferro d'espines i cameres de vigilancia. JHB te fama de ciutat molt perillosa així que abans de sortir m'he informat a la recepció del Hostel. M'han marcat les zones on no he d'anar, m'han dit que compte amb la càmera i ja està. Després d'esmorzar he agafat un taxi col.lectiu i m'he plantat al centre.
El centre era la zona de negocis fa temps pero la criminalitat va pujar molt i les empreses van anar marxant cap als barris residencials del nord. Ara es una zona molt
degradada. Arreu es veuen edificis immensos, hotels de centenars d'habitacions i seus d'empreses tancats i abandonats. Fa una impressio trista tot i que hi havia mecat i els carrers estaven plens de gent. La zona on he estat no sembla tan perillosa però de totes maneres tampoc es per anar relaxat fent fotos com si res. Fet i fet, tot Joburg com a ciutat per veure és més aviat lletja i decepcionant.
M'he buscat un bon lloc per dinar, un restaurant de la Lonely Planet. Tenia bona pinta, tot i que el fil musical no anava amb el lloc: he passat de l'Adagio d'Albinoni a Pat Metheny, a traves de Beethoven i Debussy. Quan m'han portat la carta no m'he pogut resistir al plat més exòtic que hi havia: Mopani worms (masonja). El cambrer ha rigut quan li he demanat, aixi que em temia el pitjor. Quan ha arribat el plat no m'ha defraudat: unes orugues grogues i negres d'uns 4 cm de llarg i mig d'ample, amb una pinta realment verinosa. La vista no prometia pero el gust era bo, aixi que me les he menjat. Un cop passada la primera impressio, estaven prou bé. De totes maneres hi havia alguna cosa perversa en estar menjant orugues a Africa mentre sonava Debussy. He tingut una sensacio d'irrealitat molt forta. El segon plat ha esta mes normalet pero igualment bo: uns pintxos de carn adobada i una especia de pastis de carn picada amb arros i blat bullit.
He donat un volt i a mitja tarda m'he retirat cap al hostel.
1 comentari :
hola ramón, que guai que ara m´entero una mica d´un país on també havía pensat algún día, fins que en un congrés a Londres fa dos anys m´havien contat més o menys el que dius sobre JHB. apa, cap als parcs naturals!!
una abracada, verena
Publica un comentari a l'entrada