Com que ahir a les 10 estava dormint m'he despertat aviat i m'he n'he anat a la Table Mountain, un muntanyot impressionant que domina la ciutat. Hi ha un telefèric que hi puja però quan he arribat al lloc, ha resultat que esta tancat per manteniment. La pujada a peu estava marcada amb una durada de dues hores i mitja. Com que sembla que val realment la pena he decidit anar cap a munt. Es una caminada bastant dureta, amb un camí ple de pedres que puja gairebé des del nivell del mar fins al cim a 1080 m en un no-res. Com que volia aprofitar el dia, he anat a tota castanya i ho he fet en una hora i quart en lloc de les dues i mitja. A dalt, hi ha una gran explanada des d'on es veu la península on hi ha el cap de Bona Esperança. Des d'un extrem es veuen l'oceà Atlàntic i l'Índic. El temps es assolellat però amb un vent terrorífic. He estat una estona donant tombs per dalt i fent fotos. M'he plantejat fer una mini-excursió per la zona (es un parc natural) però estava marcada amb un temps d'un parell d'hores per anar (i similar per tornar). Tot es molt solitari, no portava aigua i sembla que el temps pot canviar ràpidament així que he optat per la prudència i després d'una estona he tirat cap avall un altre cop. A la baixada he trobat una parella d'alemanys que ja havia saludat a la pujada i he estat xerrant amb ells tota la baixada. Se n'anaven a donar un tomb per la platja i m'hi he afegit. Tenen un cotxe llogat i ell les passa putes per conduir per l'esquerra. A mes, no sembla tenir massa traça en la conducció però hem arribat be. La platja es de sorra molt blanca i fina, amb gespa que arriba fins a la sorra, molt agradable. No feia tant vent com a dalt la muntanya. Hem posat els peus a l'aigua que estava glaçada. Algun pirat s'estava banyant i hem vist bastants surfistes (vestits de neoprè, això si). Hem estat una estona tirats, reposant de la caminada i xerrant.
Cap a mitja tarda m'han deixat a la ciutat i ens hem acomiadat. He menjat un 'fish & chips' per sopar i després he anat per Long Street, el carrer on està l'ambient a fer una cerveseta. Hi ha bastants llocs de musica en directe. He entrat a un lloc on tocava una banda de reagge i musica africana. Molt guai. Quan estava ballant una negreta joveneta s'ha posat a ballar al meu costat i em feia ullets. Jo soc de natural escèptic amb aquestes coses però he estat ballant una estona amb ella. Cada cop s'acostava mes. Jo vaig amb un polar barat del Decathlon i uns texans que ja comencen a tenir vida pròpia, així que segur que no era pel meu atractiu pel que estava interessada. Quan m'he cansat del joc, li he dit que me n'anava. Llavors ella volia que li pagues una copa. Li he dit que nanai i he canviat de bar. Al següent, un pub irlandès, una parella (guitarra i veu sobre fons pregravat) es dedicaven als hits del soul irlandes (Mustang Sally, etc) entre la indiferència general. Crec que jo era l'únic que els escoltava en tot el bar. Al cap d'una estona me n'he anat a dormir.
1 comentari :
hola viajero!!!!
en pocos días ya has probado el plato más exótico, te has paseado por el Up y por el Down de Johanesburg, te has hecho un monton de km para llegar a Cape Town y por ahora ya has hecho unas cuantas visitas interesantes.
No nos vas a defraudar, eres un gran narrador, asi que espero que esto no haya hecho más que empezar!
De Jessica no tengo noticias, conseguí una direccion a traves de su trabajo y le escribí pero no he tenido respuesta, no si está fuera o qué; creo que trabaja en Pretoria, que no sé si está en tu ruta. Si consigo algo te lo digo.
Bueno, buen viaje y hasta pronto
Pepa
Publica un comentari a l'entrada