En pony!

Malealea

M'he llevat molt aviat (quin remei, vaig anar a dormir a les 10). No ha fet tant fred com m'esperava. La cabana es d'adob i te unes parets de mig metre d'amplada. Ailla bastant.

M'he apuntat a una excursio en pony per la vall propera. Erem tre persones, la Natasha, una noia escocesa, el guia i jo. Els ponys son bastant grans, mes aviat son caballs petits. La cosa s'ha comencat a posar interessant molt aviat: la baixada cap a la vall era per uns camins esfereidors, plens de pedres i amb una pendent impressionant. Al costat, una caiguda llaaaaaarga. No apte per gent amb vertigen. Els ponys rellisquen i rellisquen pero acaben per trobar el cami. Despres hem creuat un riu i hem comencat una pujada com abans la baixada. Hem passat per poblets perduts d'unes poques cases, plens de nens que ens saluden. Hi ha molts nens per tot arreu. El paisatge de muntanya escolpidor, amb unes roques immenses i el riu que ha cavat una vall fonda entre les muntanyes. Hem menjat al costat del riu i hem tornat. Ha estat fantastic. En total mes de sis hores i jo hauria seguit unes quantes mes.

Jo he aprofitat per donar un tomb pel poble. A la tarda havia arreglat un sopar basotho a una de les cases del poble, pero el tio que m'hi havia de portar no ha aparegut i m'he quedat amb les ganes. He sopat al restaurant i he anat a dormir mes aviat que el dia anterior.