Explorant la vall

Graskop

Al final me decidit per fer una sortida a peu d'un dia ja que la de dos o tres dies presenta problemes logístics importants. M'he plantat a l'ofocina de permisos (cal pagar un permís per entrar a la zona) i la senyora no em volia donar el permís per que vaig sol, i si em passa alguna cosa, i blablabla. Després d'una bona discussió, l'he convençut. Primer he estat als Bourke's Luck Potholes, un lloc on els remolins del riu han anat excavant uns forats més o menys cilíndrics a la roca. És sorprenent.

Després he anat tirant per un cami estret cap a les gorges del Blyde. M'han comentat que hi ha unes cinc hores de camí entre l'anada i la tornada. Hi ha una part durilla ja que hi ha molta pendent i el camí és rocós. De primer el camí ma decebut una mica, ja que passa lluny de les gorges. Però quan m'he apropat al riu, la cosa ha començat a canviar: la vall es fa més estreta i el riu s'escola per una sèrie de salts d'aigua que acaben en un pas molt estret i fondo entre dues parets de roca. Es la part on acaba el camí. Hi ha les restes d'una antiga central hidroelèctrica, construida per alimentar les mines d'or de Pilgrim's Rest. El lloc és preciós, sembla impossible que l'aigua hagi pogut excavar la roca d'aquesta manera.

He tornat, ara de pujada, suant la cansalada entre pedrots i arbres amb espines com a punyals. A la sortida me parat a menjar una miqueta. He tret una mica de fruita però en un moment que me girat una mica, de cop la fruita ja no hi era. He trobat la resposta sobre la branca d'un arbre, on un petit mono se l'estava cruspint tranquil·lament.

He agafat el cotxe i he seguit fent turisme per la vall. Hi ha molts salts d'aigua bastant alts, més formacions rocoses, ... Es un lloc preciós.

La nit no ha variat molt respecte l'anterior.