Perdut!

Cederberg Oasis

Avui el pla era fer una altra excursio pel Cederberg i despres marxar cap a la costa oest. En Gerrit m'ha dibuixat un altre mapa detallat. He agafat la moto fins a l'oficina de permisos. Com que vaig sol he de tornar quan acabi la caminada (entre sis i vuit hores) a dir que estic be. Aixo ja es africa de veritat i cal anar amb compte.

He començat a pujar muntanya amunt a bastant bon ritme. Volia anar rapid per tornar ben de dia i poder anar fins a la costa a la tarda. He agafat el cami dificil. Primer obstacle: un desnivell de 2m a 90 graus. Cal escalar una miqueta. Amb la bossa de la càmera es complicat. Per sort he estat previsor i m'he portat les corretges de lligar l'equipatge a la moto. Aixo m'ha permes primer pujar jo i despres estirar la bossa amb la camera que havia lligat a l'extrem de la corretja. Llavors he caminat per una cornisa estreta i a l'hora de entrar a la muntanya m'he perdut. He agafat el cami que no era, un passatge molt estret (~ 1m) entre dues parets de pedra altissimes. Al sortir no sabia cap on tirar. he reculat i he provat per un altre cami. He pujat una altra roca bastant alta i m'he tornat a trobar clavat. Quan volia tirar enrera, m'he adonat que baixar no era tan fàcil com pujar. De fet, no era gens fàcil i m'ha trobat que no podia tirar ni endavant ni endarrera. Glups! Estava en una pedra alta i havia d'anar a una pedra un metre i mig mes avall pero separada un metre i poc de la meva pedra. Enmig, un esvoranc d'uns quants metres de fondaria. Despres d'una bona estona de pensar-m'ho, he vist que la unica opcio era saltar. He fet baixar la camera balancejant-la amb la corretja i m'he preparat per saltar. Es un salt mes o menys fàcil en condicions normals pero amb l'esboranc del mig feia realment molta por. A mes l'area de caiguda era estreta i en baixada. Pero amb confiança tot s'aconsegueix i he saltat sense problemes.

He tornat a agafar l'escletxa i he seguit avall per l'altre costat de la muntanya. Ja no reconeixia res del mapa pero he seguit tirant ja que veia les marques d'un cami. Quan he vist que estava totalment perdut he decidit seguir endavant a veure si trovaba la sortida fàcil. He caminat una bona estona en una zona molt dura, continuament havia d'estar escalant roques amunt o avall. Ha anat passant el temps i no reconeixia res. He trobat mes marques del cami (muntets de pedres) pero les perdia un cop i l'altre. Al final he decidit pujar al lloc mes alt per veure si m'orientava des de dalt. El lloc es precios pero caminar per alla es molt dur. He vist que estava bastant desplaçat cap a un costat pero per anar en la direccio correcta he hagut de baixar uns kms cap a la vall ja que hi havia un esvoranc enmig del meu cami. He seguit caminant i m'he tornat a perdre. S'anava fent tard. La noia de l'oficina de permisos m'ha dit de tornar sobretot abans de les 5. A mes aqui es hivern i a les 6:30 ja es fa fosc. He seguit sense parar i quan he arribat al lloc on jo pensava que hi havia la sortida, he vist que estava bloquejada per unes pedres enormes i molt muntanya amunt. He decidit provar de totes formes. La pujada era ara durissima, sense cap mena de cami i continuament havia d'escalar pedres d'alguns metres de diametre. Començava a estar extenuat i sense aigua. La putada era que ja era tard i si m'equivocava potser no seria a temps de buscar un altre pas abans de fer-se fosc. He pujat i pujat. Al final, quan ja gairebe desesperava, he trobat unes marques del cami i he vist que estava al bon lloc. He respirat tranquil. No em feia cap gracia passar la nit aqui. Fa molt de fred i hi ha lleopards. No es que suposin cap perill, mai s'aproparien a un humà, pero de totes maneres ... A mes vaig deixant un rastre de sang ja que m'he ferit a la ma i cada vegada que m'enfilo a una pedra deixo una taca.

La baixada 'coneguda' se m'ha fet molt dura. Ja passaven bastant de les 5 i m'esperava una bona bronca de la tia de l'oficina de permisos. Al final he arribat a la moto, he tirat enrrere i he fet cap a l'oficina cap a les 6:30h. No m'han posat cap problema i he tornat ja de nit cap al B&B. Al passar un riuet quasi me la foto ja que amb la foscor no he vist un banc de sorra immens i la moto se n'ha anat a can Pistraus. Per sort, aquesta moto es domina facil i m'he quedat nomes amb l'ensurt.

He sopat i he decidit quedar-me una altra nit ja que estava massa cansat per fer res. Encara he estat una estona amb en Gerrit ajudant-lo amb la seva plana web. He anat a dormir totalment adolorit, pero content d'estar en un llit i no dalt de la muntanya amb els lleopards.