De concert

Marciac,

He sortit aviat a fer un tomb per la comarca del Gers. Es terra d'Armagnac i d'ànec (canard). La primera parada ha estat a Mirande. Te una gran església, simple però d'aspecte sobri i potent, amb contraforts massius. Les cases de pedra amb figueres al pati i la plaça amb porxos fan una ciutat agradable.

A Auch he vist la catedral, amb vitralls interessants i uns seients amb talles de fusta plens d'escenes bíbliques i dels terrors de l'infern. Impressionant el Donjon de Bassoues, una altíssima torre massissa de pedra.

He anat de poblet en poblet per carreteretes estretes i recargolades: Vic-Fezensac, Lupiac, Peyrusse-Grande, ... Tots amb el seu campanar punxegut i cases amb vigues de fusta. Pel camí, he deixat de costat el castell d'origen del més cel.lebre gascó, d'Artagnan. Entre poble i poble, el paisatge fa un patchwork preciós amb el groc dels girasols, el verd de la colza i les vinyes i el daurat dels camps de blat ja segat.

He tornat a mitja tarda al B&B per una dutxa i un canvi de roba. He parlat una bona estona amb la senyora que porta el B&B, molt xerraire ella, que m'ha posat al dia dels embolics dels veins en un francès del sud molt graciós, però que em resulta molt entenedor.

De nou a Marciac (amb la roba de pluja, per si de cas: m'han dit que ahir va caure la de Deu) he vist un parell d'actuacions al carrer: una Big-band de joves i un pianista a l'aire lliure, Pascal Neveu, una barreja de jazz, clàssic i sons orientals bastant interessant.

Però el plat fort del dia és sense dubte el concert del Wynton Marsalis. Primer ha tocat en Marcus Roberts, un pianista cec de la vella escola (Earl Hines, Fats Waller, ...). Un aperitiu de luxe. Porta un trio amb contrabaix i bateria, fantàstics. Son tan bons que podrien tocar a duo sense piano. Cap al final, en pla de col.laboració imprivisada, s'hi ha afegit en Wynton Marsalis en un parell de temes.

Fet i fet, ha estat el millor de la nit, ja que després, al Wynton Marsalis que venia amb un sextet (de fet, un octet, ja que ha arreplegat dos musics locals) li ha mancat intensitat i emoció. El tio és molt bo, boníssim i se'l veia molt còmode. Ha fet bromes i ha cantat un parell de temes i tot. Pero el punt de descontrol i bogeria, de creativitat màgica que fa que un bon concert sigui inoblidable, no s'ha vist.