Terre Sante
M'he llevat d'hora, he embalat tot i m'he acomiadat de l'Andy. Llavors he tirat cap a l'oest, a la zona de Bordeus. A uns 30 km de la ciutat, he pres una desviació i he trobat un camping al costat del riu amb bona pinta. He muntat la tenda i he fet una capbussada al riu (Dordogne). He menjat una amanida al costat del camping. Be, li diuen amanida perque porta una mica d'enciam sota una muntanya de 'lardons' (troços de cansalada fumada), gésiers (pedrers o mollejas d'ànec) i magret d'ànec fumat.
He descansat una mica i he anat cap a Arcachon, a la costa atlàntica, amb l'objectiu declarat de provar les famoses ostres. Pel camí, vinyes i més vinyes, un paisatge preciós. He tardat una bona estona ja que he trobat molt trànsit. A punt d'arribar, m'han parat uns gendarmes ja que segons ells m'he saltat un stop. Bé, potser tècnicament si, no he parat del tot, però tenia bona visibilitat i no hi havia ningú. M'han acollonit una estona i al final m'han deixat anar amb una advertència.
He tirat cap a la zona de Cap Ferret, a l'altre costat de la badia. És un lloc xulo, amb platges de sorra blanca on creix una mica de vegetació. He donat un tomb fins trobar un lloc on venien ostres i feien degustacions. He demanat una dotzeneta amb una copa de vi blanc. El lloc te una terrassa sobre la badia, amb taules i cadires de fusta. Feia un airet fresc deliciós. Les ostres estaven tan bones i el lloc era tan meravellós que no he tingut més remei que demanar una altra dotzena.
A la tornada l'embús de cotxes era encara més espantós i he tardat una eternitat a sortir. A sobre, m'he liat a Bordeus i m'he perdut dins la ciutat. He tardat molta estona a trobar el camí. Amb tot això, he arribat al camping ja de nit. Per sort, el bar del costat encara és obert i m'estic bevent una cerveseta a la fresca, al costat del riu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada