Al mati, al despertarme, estava tan gelat i incòmode que hagués cremat la tenda i el camping sencer, si no fos que tot esta tan humit que no cremaria ni amb gasolina. Pero, ... he esmortzat, ha sortit el sol, i ho he tornat a veure tot de color rosa. Els alemanys se'n van a Croacia i tornen divendres, a una festa motera que hi ha aqui a Postojna el cap de setmana. Potser em quedo, ja veurem.
La ruta d'avui m'ha portat cap als Alps Julians, en una ruta circular d'uns 350 km pelk nord-oest de Eslovenia que travessa uns paratges naturals molt diferents, pero tots preciosos. La primera parada, abans dels Alps, ha estat Idrija, ciutat famosa des de l'edat mitja per les seves mines de mercuri i per l'artesania de punta al coixi (encaje de bolillos). Com que la punta es una de les principals aficions de ma mare, he anat al museu i he fet unes fotos.
He seguit per una carretera poc transitada, molt verda i de corbes agradables que passa pel costat d'un riu (el Soča) color maragda. El paradís per anar en moto. Es clar, no he estat l'unic a descobrir-ho, i m'ha quedat el brač enrampat de saludar altres moteros. La carretera comenča a pujar de cop sense compassio, i es va recargolant en corba rera corba, cada vegada mes dretes i tancades. Els cotxes han d'anar a 10 per hora. Les motos, no, je , je. He estat seguint uns holandesos que portaven un ritme bastant fort, i he acabat rendit pero feliç. La culminacio de la carretera es el Pas de Vršič (es pronuncia bom Brrsitx), un coll de muntanya que travessa els Alps Julians (es diuen aixi en honor de Juli Cesar, que es va donar un volt per la zona).
La vista al coll es imponent. A banda i banda, unes moles de roca blanca, com de marbre en brut, atrauen l'atencio (i les càmeres) de tots els que estem a dalt. Moltes, moltes motos. La carretera es un plaer en moto i una tortura en cotxe. Tambe hi ha molts excursioistes a peu, que van a fer rutes per la zona i que paren a l'alberg que hi ha. Algun ciclista heroic acaba de conformar el paisatge humà de la zona. Fa realment fred, meys de 10 graus. La baixada es similar a la pujada, pero ara les corbes estan adoquinades. Un altre record de la epoca romana. Es veu que l'adoquinat es molt resistent, pero rellisca molt i es molt irregular. He quedat totalment sotraguejat. A pesar d'aquestes menudencies, es un lloc que cal visitar, en moto, en cotxe o a peu. Es una joia de paissatge.
Una vegada he deixat enrrere les muntanyes, he arribat a Bled, un petit poble amb un llac i un castell. Un altre lloc encantador, amb un passeig que circunda el llac, amb vistes al castell penjat a la muntanya i una illa al mig del llac amb una gran casa al mig. Com que no he pogut llogar cap canoa per passejar pel llac (estaven totes reservades fins l'any 3000), m'he despilotat, he tapat botes, pantalons, caçadora i motxila amb la tovallola i ... cap a l'aigua. He estat nedant entre els anecs, en un aigua transparent i d'una temperatura deliciosa. Despres, m'he posat a prendre el sol de mitja tarda sobre la gespa de la riba del llac. No tinc paraules! (La foto no es meva)He sopat molt aviat a Kraj i se m'ha tornat a fer fosc, aixi que he passat de l'ultima etapa prevista, Škofja Loka i he tirat d'autopista fins a Postojna. Aquesta vegada anava mes preparat i en lloc de congelar-me, nomes he passat molt fred.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada