Dia de platja

Postojna, 8 d'Agost

Com que al matí, tot i la rasca, feia sol, he anat al camping. Està a les afores, en mig d'un bosc, sobre el que, diuen, són les coves més grans d'Europa. Me les prometia molt felices ara que sóc un campingero experimentat. Una hora més tard, estava maleint el cabró que se li va ocorrrer posar un camping en un pedregar. Per sobre sembla correcte, pero al primer intent de clavar una pica, surt una pedra, I al segon, i al tercer. I el que no es pedra, es una terra tan humida que no aguanta rès. Total, he hagut de canviar la posicio de la tenda tres vegades.

Tot i que a Postojna hi ha les coves més grans, he fet cas de la 'Lonely Planet' i he decidit visitar les coves de Šcocjan. Tota aquesta regio es el paradis de l'espeleòleg, amb milers de coves. La regió es el Karst i ha donat nom a aquest tipus de paisatges (karstics) arreu del mon.

La visita a les coves realment val la pena. A mes d'estalagtites, estalagmites i altres formacions de totes mides i colors, hi ha un riu subterrani que corre per una immensa galeria de mes de 100m d'alçada i uns 40 d'amplada. Hi ha un caminet que travessa per una de les parets, a uns 50 m del fons, amb un pont penjant sobre el riu. El soroll que retrona dins la cova es eixordador. La sortida es una joia, una gran portalada per on es passa de la foscor de la cova a la verdor d'una dolina, un petit vall exterior (crec que es una part de la cova que ha col·lapsat). Aneu-hi!
(La foto no és meva, l'he piratejat)

I com que es Agost i enyoro el mar, he anat fins a Piran, a la costa Adriatica, un poblet preciós amb un casc antic de cases estil Venecià dels segles XV i XVI. Turístic pero molt agradable. Despres de passejar una estona, he deixat les coses a la maleta de la moto (la major part de l'equipatge és al càmping) i cap a l'aigua. M'he quedat a sopar en un restaurant. A la sortida s'havia fet fosc i he hagut de tornar per l'autopista, de nit, i amb una rasca impressionant. He arribat al càmping tremolant i amb les dents que em feien castanyoles. M'he trobat una parella d'alemanys tipus 'motero destroyer', tant ell com ella, pero molt simpàtics. Estaven fent-se un canutet abans d'anar a dormir. Jo he tret el rom i he fet un tè calent i hem estat xerrant i molestant els veins que volien dormir.

Quan he anat a dormir, feia tant fred que m'he posat dins el sac amb el polar i els mitjons. Tot i aixi, m'he pelat de fred tota la nit, una experiència fastigosa.