Dios de la lluvia apiádate ...

Mestre (Venècia), 23 d'Agost

Dios de la lluvia apiádate
de las bestias y de mí pobre mortal ...
(El Ultimo de la Fila)

Que no, que no s'apiada. Que algú m'expliqui que li he fet jo al déu aquest! Sembla que Sant Pere se n'hagi anat de vacances i s'hagi deixat les aixetes obertes. En fi!

Al matí no plovia i he decidit marxar cap a casa. La Verena voldria que em quedés uns dies més a Viena fins que millori el temps. Llàstima que no hem pogut anar als llacs al costat de Salzburg com haviem planejat. Una altra vegada serà. He preparat les coses i he fet una mica de plans per veure quina ruta faria. Hi ha moltes carreteres i part d'una autopista tancades per les inundacions, glups! He decidit no passar pel Tirol, és massa perillós. Com que el temps era més o menys decent, he optat per passar per Salzburg i allà desviar-me si el temps ho permetia per veure alguns dels llacs, ni que sigui una tarda. Deprés de carregar la moto i de la foto de rigor, he marxat. Ha estat un acomiadament emotiu.

Els temps m'ha respectat fins prop de Salzburg. A la que he sortit de l'autopista per anar als llacs, ha començat a ploure una altra vegada. Plovia ni molt ni poc, simplement plovia. Tot i això, he pogut tenir una idea del paisatge. He passat al costat de l'Attersee i del Mondsee. Amb la pluja suau el lloc era bastant impressionant. La zona ja és molt verda normalment, però la pluja satura els colors i els fa molt més intensos, i els mil matissos de verd i blau eren preciosos. A més, tot està com net i brillant. Una mica inhòspit, però preciós. La carretera passa molt al costat del llac, a ran de l'aigua i sembla que condueixis per sobre l'aigua. Un esquirol negre ha travessat la carretera devant meu. Tot molt malenconiós. Després ha començat a ploure més i més fort. No era un diluvi, però la carretera relliscava molt i jo ja no ho disfrutava gens, així que he decidit tornat a l'autopista i anar fent camí. A l'autopista, la pluja s'aguanta millor. Ara ja no em mullo i l'inconvenient més gran és la poca visibilitat. Però em poso darrere un cotxe que vagi a una velocitat convenient i vaig fent. Vaig una mica més lent, però vaig fent. Més avall de Salzburg venen les muntanyes i una sèrie de tunels enllaçats llarguissims. El peatge a la sortida és proporcional! Ara, és una de les poques autopistes on el paisatge val la pena. L'autopista en si és una patata, l'asfalt és molt irregular i es fa pesat pel tracatracatraca constant, però la vista és excel·lent. De cop, a la sortida d'un tunel, prop de la frontera italiana, ha parat la pluja. Tot un descans.

He anat tirant per l'autopista. Volia fer com més trajecte millor, a veure si demà arribo a BCN. Els plans eren parar prop de Verona o Brescia i buscar algun allotjament. Però s'ha fet molt tard i estava cansat. Ja protava més de 700 km i, prop de Venècia (Quarto d'Altino) he sortit de l'autopista i he buscat un hotel. Tots els que trobava eren caríssims (130 €!). Lavors, he tornat a l'autopista, he fet una mica més de camí i he sortit a Mestre. Després de buscar bastant i de donar moltes voltes per la ciutat, he aconseguit una habitació molt cutre a 45€. Ja eren les 2h de la matinada i en alguns moments ja em veia dormint sota un pont! Però la ciutat tenia molt mala pinta i no m'he atrevit. Com que la tarja de crèdit no funciona i porto poc efectiu, la situació era una mica dramàtica.

En total, he fet uns 800 km, molts d'ells sota la pluja. Estic cansat.