Aniversari dins el llac

Van, 14 d'Agost (0 km)

El pla d'avui és anar a l'illa de Akdamar, a uns quants km de Van, a veure una església armènia i a fer 'panxing' al llac. A l'esmorzar, la Lorena i l'Aitziber m'han cantat 'Moltes felicitats' en euskera. Felicitació en euskera a Van. Si això no és exotisme, ja em direu què és. Elles dues agafen un avió avui cap a la costa Oest per passar uns dies allà. Més acomiadaments. Hem promés intentar quedar tots cinc quan tornem de vacances.

Amb en Marcos i la Helena hem agafat un dolmuş i després una petita barca i ens hem plantat a l'illa. És petiteta, gairebé un roc, però des del llac té molt bona pinta. L'eglésia és preciosa, petita i amb relleus d'escenes bíbliques i mitològiques. Adam i Eva, el profeta Daniel i els lleóns, Sant Jordi i el drac, Samsó matant un lleó ... No hem pogut entrar ja que estava en restauració.

Ens hem posat els banyadors i cap a l'aigua. És molt peculiar. Hi ha molts minerals disolts i no és ni dolça ni salada. Té un gust amarg i segons com, té un tacte com sabonós. Diuen que s'hi pot rentar la roba sense sabó. En Marcos ha dit que segur que té propietats d'algun tipus per la pell i que quan ho descobreixi alguna multinacional, assequen el llac per vendre l'aigua a 50 euros l'ampolla. El bany ha estat molt relaxant, després de tants dies de calor. Segons com, el paisatge sembla d'illa grega sobre el Mediterrani, però al mirar enrere, les muntanyes pelades recorden que estem en plè Kurdistà. Quina barreja!

Hem menjat una síndria que hem comprat a Van. Això és el país de les síndries. N'hi ha a milions i molt bones. Després, passejant, hem anat fins al cim de la roca, des d'on la vista sobre el llac gairebé ha compensat la carnisseria que ens han fet els mosquits.

El llac és increible! Té uns colors canviants, en algun lloc es veuen franges de fins a quatre colors: blau clar, blau fosc, gris i blanc de llet. İ gairebé no hi ha ningú. Una mica de turisme turc, però els extrangers es poden comptar amb els dits d'una orella.

El pla era tornar aviat i així jo podia anar a Doğubayazit, a unes dues hores de camí, però com molts plans, se n'ha anat enlaire pel retard dels dolmuş. Hem arribat a les 6h a Van i ja era tard per sortir. A les 8h ja és fosc. Ells van fer el camí ahir i hi ha tres control de la policia. No estic per fer el ruc i he tornat a agafar una habitació a l'hotel.

En Marcos i l'Helena agafen demà un avió cap a la costa Oest, per uns dies de relax i visites vàries. Ens hem acomiadat i a dormir. Trobaré a faltar als quatre.