El grupet d'ahir, la Helena, en Marcos, la Lorena i la Aitziber van (i tornen) avui a Doğubayazit, a veure el palau de Işak Paşa i l'Ararat. Jo ho faré demà, però seguiré el camí.
He sortit a provar un dels famosos esmortzars de Van. Pel camí he troba una noia francesa, la Valerie, que va cap a Iran tota soleta. Hem anat plegats a un Kavaltı Salonu (Restaurant d'emorzars). No estava mal però tampoc era per tant. Molt similar als altres esmorzars turcs que m'he pres: olives, tomaquet, cogombre, formatge, ou, pa, mantega i melmelada, mel ... La principal novetat és un formatge típic de Van amb herbes a dins.
Després jo he canviat d'hotel per estar amb el grupet i per tenir dutxa i roba de llit neta. He tornat a recollir a la Valerie i hem anat cap al llac, esperant trobar una platja. Després d'una llarga caminada hem arribat al castell, que està prop del llac, però de platja rès, i això que a l'oficina de turisme ens han dit que si n'hi havia. Com que era ja tard hem anat a dinar a sota el castell. Allà la Valerie ha conegut un noiet que s'ha ofert a fer-nos de guia pel castell. Hem pujat cap al turó on està situat. La vista sobre el llac és impresionant.El castell i la ciutat en runes que hi ha a sota pertanyen a la civilització hurrita. Hi ha pedres amb textos gravats en escriptura cuneiforme, molt ben conservats. Hem estat una bona estona donant tombs. Després hem baixat a veure la ciutat i una altra pedra amb escriptures. Hem tardat una bona estona en trobar-ho i mentre, el sol s'ha post i ens ho hem perdut. Snif. Em van dir que és un espectacle comparable al del Nemrud. En fi, tot no es pot tenir.
Hem tornat a l'hotel. Al nou hotel, per tenir la moto segura, me l'han fet entrar al hall. Quina passada! He entrat amb la moto en marxa per sobre la catifa, amb tothom mirant-me, esquivant sofàs i butaques. Jo havia quedat amb el grupet de Mardin per sopar. Ha resultat que ells havien quedat amb un noi turc que van conèixer a l'autocar. La Valerie estava cansada i s'ha rajat. Hem anat a casa del noi. Ens han rebut els seus pares, molt simpàtics tot i que no ens enteniem de rès. Són curds, gens religiosos i molt d'esquerres. Hem estat parlant de música curda, de política, idiomes i altres temes per l'estil. La mare ens ha preparat sopar, molt bo. Hem fet fotos, intercanviat adreces i a dormir.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada