Retrobada

Estambul

Aquest cap de setmana ha vingut en Sami a Estambul, a fer-me una visita. El vaig coneixer l'any passat a Capadocia. Va arribar ahir en avió i em va passar a recollir en un citxe que li ha 'mangat'a un amic seu. Des de l'any passat en Sami ha tingut problemes amb el soci de la seva empresa, ho ha deixat i ara treballa de cap de publicitat per una cadena de mobles. Va liat amb advocats i judicis i aixo el te molt cremat.

Vam estar donant volts per la ciutat: un monestir grec, una esglesia ortodoxa i la mesquita de Suleimaniye, una de les obres mestres de l'arquitecte Sinan, un dels genis de l'epoca d'esplendor de l'imperi otoma. A la nit vam recollir el seu amic i vam fer cap a un restaurant prop de Rumeli Kavahi, gairebé a l'extrem del Bosfor que toca el mar Negre. S'hi arriba per una carretera que voreja l'estret, a ran d'aigua, amb tot de cases de fusta al costat. Un lloc molt agradable.

Aquest matí en Sami m'ha recollit aviat i hem continuat la descoberta de l'Estambul no evident. Tot i que viu a kayseri, coneix la ciutat com si hi hagués viscut tota a vida. hem anat a esmorzar a un lloc al costat del Bosfor, un veritable festí> formatge fresc, formatge fregit, tomaquet, cogombre i olives, pans de diferents tipus, ous remenats amb bitxo, molt picants ... Salvatge. I jo amb l'estomac descomposat! Després hem creuat a la part asiatica, a donar un volt pel passaig que voreja el Bosfor.

Cap al mig dia hem anat a recollir la Rosa, en Philippe i en Max, que han arribat avui en avió, i els hem deixat a l'hotel a Sultanahmet. M'hagués agradat poder passar una estona tots junts per que coneguessin en Sami pero ell ha de marxar a Kayseri, així que ens hem acomiadat. Com sempre, els acomiadaments son odiosos.

A la tarda he agafat la moto i he passat a sopar amb els nouvinguts. Des de fa un parell de dies he solucionat el tema de l'aparcament i ja vaig en moto amunt i avall per la ciutat. No es tan caotica com em pensava. Es clar, només pels carrers principals. La resta és un laberint on s'entra i no se'n surt mai mes. El perill més gran son els conductors, com sempre.