Egeu

Izmir

Avui hem deixat Estambul. He passat uns dies a un hotel a Sultanahmet, despres de deixar la feina. La sensació es en Maxime, el meu nebot. Viatjar amb un nen tan petit a Turquia es tota una experiència. Als turcs els encanten els nens d'una forma increïble. Arreu que anem l'agafen, li fan petons, juguen amb ell, ... Es la figura vagi on vagi. Te totalment enamorat el recepcionista de l'hotel.

Al mati hem agafat un ferry cap a Bursa, travesant el mar de Marmara. Anem un botxe i dues motos, la meva i la d'en Bulent. Despres anirem per carretera fins a Izmir, on ens trobarem amb en Can i l'Elif i donarem una volta per la costa de l'Egeu.

Al passar per Bursa, en Bulent, que n'es originari, ens ha portat a un restaurant a menjar Iskender kebab (amb iogurt), molt famós aquí. Hem seguit el viatge per una carretera horrible, en obres i plena de cotxes. Hem anat molt lents i ens ha costat una eternitat arribar. Cap a la nit i fets pols hem trobar en Can i l'Elif. Ha estat emocionant. Ens hem quedat tots a dormir a casa seva i hem estat xerrant fins bastant tard.