Postojna, 7 d'agost
Ciao Italia, Dober dan, Slovenja.
Dia de marxa. M'he acomiadat del llac, del propietari del camping, del camping i de la bici. El camping ha resultat un lloc ben agradable, tot i que la via del tren passava a menys de 5 m de la meva tenda, i la primera vegada que em va despertar a les 6 del mati, vaig pensar que havia arribat el dia del judici final. El proces de desmuntar/empaquetar/carregar va millorant. El dia estava molt tapat i, previsorament, he embolicat tot l'equipatge amb plastic. Ja estic escaldat!
Poca cosa a dir del viatge. Autopista, autopista, gasolinera, autopista. M'he fet un fart de parlar amb altrs moteros a les arees de servei. Molts italians (logic), alemanys (els reis del turisme en moto) i uns 'manyicos' en Harleys que m'han donat un cop de ma quan, en una parada, he posat malament la pota de cabra i de cop, me trobat intentant sostenir a pols moto mes equipatge, uns 250 kgde res. Per un moment, semblava que ho conseguiria, pero no. La llei de la gravetat no perdona. L'unic que he aconseguit es que la moto no caigues a plom, i le pogut baixar de forma controlada, aixi que no ha passat res (a part de la vergonya). Per tornar-la a aixecar, entre tres persones hem suat la gota grossa.
A l'entrar a Eslovenia per Gorica, m'he quedat en reserva. Tot mirant el paisatge embadalit, m'he passat totes les benzineres del mon sense pensar-hi. Catastrofe!Quan hi he tornat a pensar, estava en una carretera petita, plena de corbes i sense gasolineres. En un moment donat, el que em temia: puf, puf, puf i la moto que no tira. Com he pogut, he arribat a l'entrada de l'autopistaque havia d'agafar i al peatge he preguntat per la propera benzinera: 10 km. Ja em veia empenyent un tros de ferro carregat tot aqust trajecte. He tingut la immensa 'potra' que els 10 km eren tots en baixada, i puf, puf, puf, pel lateral de l'autopista a 30km/h he arribat a la benzinera. Gairebe li faig un peto al surtidor.
El temps era horrible, El vent em feia anar d'una banda a l'altra, no podia controlar la moto. I un fred de ple hivern. Estem a uns 10 graus. I el polar, a la maleta, inaccessible. Feia tant fred que he passat de camping i he anat a un hotel.
Ara soc al bar del poble fent una cerveseta ben guanyada i despres, cap al llit, que estic rendit.
2 comentaris :
Una curiositat: transcrius al blog tot el que escrius a la llibreteta, o sols les parts més "politicament correcte"? (es que m'imagino dues pàgines i mitja de renecs (referint-se a la pluja, al contakm, i als meravellosos i honrats mecànics que has trobat pel camí!). Nosaltres ja hem tornat del nostre periple per Portugal i Galicia i també tenim moltes coses a explicar... però ja ho farem en persona! Ara uns dies de relax per Catalunya, i dilluns jo torno a la feina, així que Ramon, escriu sovint per ajudar-me a passar el temps al despatx!! Petons i abraçades a tots!
Marta i Jaume
La veritat es que m'ho estic agafant tot amb bastanta calma. Ja preveia que em passarien coses d'aquest tipus, es normal en un viatge com aquest, i be, son coses que putejen, pero no son greus. Tinc tantes ganes de passar-ho be, m'estan passant tantes coses, i tot es tan intens, que de seguida passo dels inconveneients. Ara mateix, del rotllo del comptakm ni me'n recordava.
Publica un comentari a l'entrada