Monte Isola

Iseo, 6 d'Agost

El primer que he fet al mati es trucar el mecanic a veure si obren en dissabte. Si, obren, fins les 12h. Doncs, moto i cap a Peschiera d.G. 80km de res d'andada (i els corresponents de tornada). He arribat i el toi m'ha dit que s'ha de canviar una altra peça, que evidentment no tenia en stock, i que si li deixava la moto fins dijous (es dissabte) me l'arreglaria, i si no, a fotrem. He intentat que em tornes els calers de la reparació, pero rès. Al final m'he fotut. Ja passo d'això.
En fi, algun dia ho explicaré i em farà gràcia. Avui, no.

Quan he arribat a Iseo era tard i he passatde marxar cap a Eslovènia. He aprofitat per rentar roba, per cuinar una mica (tinc un camping-gas mini que es una meravella) i per oblidar les penes al costat del llac amb un carajillet.

Ei, semblo un professional del camping! He penjat la roba amb una corda lligada entre el manillar de la moto i la tenda. Els meus veins alucinen. Tots son holandesos, com a tots els campings del mon. Mai he entès com Holanda, un país tan petit, pot produir turistes suficients per omplir els campings d'Europa.

A la tarda he agafat una barqueta que porta d'Iseo a la illa que hi ha al mig del llac, Monte Isola. Quin encert! He arribat a un poblet de pescadors, Pesquiera Maraglio, molt coquetó, i he anat a donar un volt a peu per la illa. En realitat, més que illa, es una muntanya que surt de l'aigua. He pujat fins el "Santuario della Cerola", a la part superior de l'illa, a uns 450 m sobre el nivell del llac. Es un caminet estret, que puja de forma vertiginosa primer entre oliveres (un paissatge que m'encanta), despres entre roures per acabar envoltat de castanyers.

De cop, els arbres desapareixen i em trobo penjat sobre el llac, amb una vista que treu l'ale. Sembla que pugui arribar al llac (uns 150 m mes avall) amb un petit salt. Des de dalt, es veu gran part del llac i una de les dues altres petites illes que hi ha. Una mansio impressionant que ocupa gairebe tota l'illa.






Pel cami de tornada una súbita urgència al passar pel mirador sobre el llac, m'ha permès recordar aquells versos d'en Josep Maria de Sagarra:

Pixo a l'abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava.

A la baixada, sopo en una trattoria: pasta (com no!) i peix del llac. A la tornada la nit és fresca i després d'una estona a la coberta, he d'anar cap dins la barca.

Tot un gran dia. Dema sortire cap a Eslovenia.