Intensitat

Carretera de Sopron a Györ, 20 d'Agost

Avui és la festa nacional hongaresa. Tota la ciutat fa dies que está engalanada amb banderes hongareses a gairebé totes les cases, algunes zones de Budapest estan tancades (els voltants del Danubi i el pont de les cadenes) pels focs artificials i l'exibició aérea. Suposo que serà una gran festa molt interessant, però he decidit marxar avui.
M´he acomiadat de la Marta i d'en Lajos. Ha estat molt interessant conèixer-los i també als seus amics. Espero tornar-los a veure algun dia, potser a Barcelona.















A l'ultim moment he rebut una petició inesperada. Resulta que la Marta está aprenent a fer malabars. Un dia, jo vaig veure les seves boles (de malabars) i no vaig poder resistir la tentació. tot i que fa temps que no practico van quedar sorpresos. Ella no coneix ningú que ho faci i aprendre sol és més complicat. Així que han agafat la cámera de video i m´ha tocat fer una petita demostració. M´ha fet gràcia.

Abans de deixar Budapest, he fet un últim intent de trobar la residència on vaig estar fa anys. Recordo la zona peró no ´l'adreça ni el nom. he estat una estona donant tombs. Res. He trucat al Luis que ho recorda tot, però tampoc ho tenia clar. Al final he anar a un Youth Hostel per la vora i els he demanat si em podien indicar altres residències d'estudiants per la vora. Me n'han marcat algunes al mapa, i alehop! a la primera. Una xorrada sentimental, ho sé, però hi vaig passar sis setmanes molt bones i em feia grácia tornar-la a veure.
Està clar que he tornat a Budapest principalment perquè hi vaig conèixer l'Alicia, tot i que només de passada. Jo m'hi estava un temps, ella anava d'inter-rail i es va quedar uns dies. No tinc molts records amb ella a Budapest, no va estar junts fins bastant després, a BCN. Potser per això, aquests dies a Budapest no han estat gens tristos. Sentimentals si, molt, però no tristos. He pogut conèixer gent nova, veure coses noves i percebre el canvi, bastant caòtic, de la ciutat. I com que volia que la tornada a Budapest fos una cosa especial, ha estat molt important venir en moto. La primera vegada ho vaig fer en tren. Tant amb tren com amb moto, la sensació de viatjar és forta. Amb l'avió es perd una mica la idea d'aproximació al destí, del pas dels dies. Amb la moto, la sensació de viatjar és molt intensa i a mi m'agrada la intensitat, tot i alguns petits inconvenients. Ara tinc una sensació de satisfacció, d'haver complert el que m'havia proposat.

I com que ja n'hi havia prou de records i volia viure el present, he deixat Budapest sense més històries, cap a Györ, al nord-oest del pais.
M´he aturat a Györ, una ciutat gran i industrial però amb un casc antic interesant i agradable.


Llavors he fet cap a Sopron, un petit poble al costat d'un llac, a la frontera amb Austria. Ja era tard i he començat a buscar un lloc per dormir. Al cap d'una hora, després de preguntar en 15 llocs sense èxit, m´he desesperat i he fotut el camp. És un lloc molt turistic i molts austriacs i alemanys hi van al dentista ja que és molt més econòmic. A la carretera, finalment he trobat una pensió assequible i m'hi he quedat. L´habitació és nova i neta, però el llit és un dels pitjors que he vist mai. Puc notar totes i cadascuna de les molles del matalàs clavades a la meva esquena.





Györ