Romeo sense Julieta

Iseo, 5 d'Agost

Si, aquest soc jo. Com podeu veure pel titol, avui he anat a Verona, ciutat Shakespeariana on les hagi. Una altra de les recomanancions de la Raffaela, pero no ha tingut l'encant de Bergamo. Verona es una ciutat que cal veure, pero potser no a l'Agost, quan esta a sac de turistes de vistge organitzat. Molt borrego seguint una senyora amb una bandereta i que anava dient "Questo é ...", o "Here you can see ...", o "Este palacio fue ..." i totes les variants en els diferents idiomes del mon. Per la meva vergonya, he de dir que he sucumbit a l'ambient i he acabat fent el turista com el que mes. Per dir-vos que fins i tot he anat a veure la casa de Julietta!!

Anem pas a pas. pel mati he sortit aviat hi he trobat un mecanic a Peschiera d. G. La peça que em van cambiar torna a estar trencada. Resulta que hi ha una altra peça que no gira be i que ha trencat la peça que em van canviar. El mecanic l'ha netejar, engreixat i ara sembla que funciona.

A Verona, nomes arribar, quan aparcava la moto, una noia russa molt maca m'ha demanat de pujar al seient de darrere per fer-se una foto. He anat a parlar amb ella, a veure si queia alguna cosa, pero ella no parlava angles no jo rus, i la Piazza Bra, plena de turistes no era el lloc mes adient per iniciar una comunicacio no verbal. I ens hem mirat als ulls, tots dos amb una llagrimeta, i hem maleit l'exces d'orgull que va portar els habitants de Babel a construir la famosa torre, la qual cosa, com tots sabeu, es la causa que les noies russes no parlin catala (l'idioma originari de la humanitat). Uff, em sembla que l'exces de calentura m'ha afectat les neurones!

Seguint els consells de la meva guia 'routard', he comprat la Verona Card, una targeta que nomes per 8 € permet veure un conjunt de esglesies, monuments i similars que, en realitat, no volia veure. No es que no siguin interessants, el problema es que als 10' de veure el Duomo, o San Zeno Maggiore o el Castel Vecchio, ja se'm confonen amb els 10 mil milions de catedrals, Sans i Castels que he vist en altres ciutats. El que mes m'ha agradat ha estat, com gairebé sempre, donar tombs pels carrers i carrerets. Despres de ls 15h ha baixat el volum de gent i es podia passejar. Cap a les 18h he tirat cap al camping, a fer la cerveseta de cada tarda devant del llac, un plaer sensacional.

Per la carretera, un contratemps. El de sempre: el comptakm!! Jodeeeeerr! I a les 19:15 d'un divendres (aqui tot tanca a les 19h). Veurem si dema es obert al taller on m'ho han arreglat. Si no, ja passo d'arreglar-ho. M'estic arruinant amb aquesta xorrada.

He arribat al camping i li he demanat la 'superbici' (no te marxes ni frens) que em deixa el propietari del camping per donar un volt per Iseo. Sempre em fa la mateixa broma: "no passis de 60 km/h per que vibra". Joder, si ja vibra parada! El passeig al costat del llac, amb el sol que es ponia i els anecs dibuixant linies platejades sobre la superficie daurada de l'aigua, m'ha tornat a deixat bocabadat.














I ara de nou estic al camping escribint devant del llac, amb l'espelmeta devant (ja es negra nit) i la fresca que em fa posar la pell de gallina. Tranquilitat total. Al cel, devant meu, veig perfectament la Ossa major. Al fons, la forma de les muntanyes s'endevina gracies als llums de les casetes i pobles que estan escampats arreu.

Me'n vaig a dormir, que la baba que m'ha caigut ha fet pujar la marea i se'm mullen els peus.