Tocant genoll als revolts

Brasov

Avui toca visitar les rodalies de Brasov. Hi ha un munt de coses a visitar a uns pocs quilòmetres a la rodona. Però quan, un lloc vestit 'de moto', amb tot preparat, he posat les claus al contacte ... racaracaraca, la moto no s'engega! Auch! ja m'ho estava tement una mica des de fa dies. Fa tanta calor que en els embussos o dins les ciutats la moto s'escalfa i el ventilador funciona tota l'estona. A més, estic arrancant i parant moltes vegades quan estic perdut, per fer fotos o en els passos a nivell amb barrera. Tot això és molt dolent per la bateria. He empès una mica la moto i he tornat a provar. S'ha engegat. Potser després de tot, no és la bateria sino que estava ofegada. De totes maneres, m'ha quedat la por al cos.

Primer he pasat pel costat del castell de Bran, ple de turistes ja que el venen com el castell de Dràcula (o un d'ells). De fet, hi havia tanta gent que m'he limitat a donar-li un cop d'ull per fora i a seguir el camí. El paisatge, de mitja muntanya, es preciós, poblets amb teulades vermelles, prats verds amb vaques i cabanes de fusta, ... Tot molt bucòlic.

M'he aturat a Curtea de Arges, sempre amb la por de que la moto no torni a arrencar. La catedral és preciosa, petita però realment excepcional. Per mala sort, tot l'exterior estava cobert de bastides per restaurar-la.

Quan he marxat, la moto ha arrencat sense cap problema i me dirigit cap al pas per les Fagaras, un port de muntanya que la Diana, la noia que s'ocupa del hostel, m'ha recomanat molt. El primer tram de carretera, encara en pla, és horrible. Se suposa que la superfície de les carreteres ha de ser plana però aquesta sembla una maqueta en tres dimensions de l'Himalaia. Conduir en aquestes condicions és molt, molt cansat. Però el paisatge compensa aquestes calamitats. Boscos, un gran llac, rierols. De cop, la carretera millora i es comença a enlairar de mala manera. El paisatge es fa d'alta muntanya i els arbres donen pas a prats sembrats de grans pedres. He començat a passar-ho realment bé. Durant una bona estona s'enllacen una infinitat de corbes de 180º, amb visibilitat molt bona. Una delícia! La temperatura ha caigut en picat i he agraït portar la caçadora de pell. La baixada és la part més interessant. Quan ha desaparegut la mica de boira que hi havia al cim, he vist tota la vall i la carretera de baixada. Un paissatge molt potent. A mitja baixada, he girat cua i he tornat al cim. No volia que s'acabés! He tornat a donar la volta i a ra si, he retornat a Brasov. He arribat rebentat i feliç.

Mentre sopava en un restaurant ha començat a diluviar. He hagut d'esperar una bona estona, cansat com estava, abans de retornar al 'hostel'.