He dormit un munt d'hores. El cansament em passa factura. A l'esmorzar, la Diana, un prodigi de l'energia i l'activitat, m'ha recomanat molt el castell de Peles, a Sinaia.
M'ha semblat que la tempesta havia passat però per si de cas, he agafat la roba de pluja. Efectivament, a pocs quilòmetres de Brasov, ha començat a ploure suaument. Llavors, amb la carretera que es començava a mullar, el meu àngel de la guarda, que feia temps que tenia poca feina, ha tingut una actuació estel·lar. Una mica d'oli a la carretera, combinat al l'aigua que queia m'han fet relliscar de mala manera. De cop, tant la roda del davant com la del darrera anaven cap on els ha donar la gana. He recitat el oportú "merda, merda, merda, merda" d'aquests cassos i, en contra de tota lògica, alehop!, he aconseguit redreçar la moto, encara no se com. Deu haver estat una empenteta a temps de l'àngel. Un ensurt considerable. Lluitant en contra del meu instint que m'aconsellava tirar la moto al marge i tornar en autoestop, i a pas de tortuga, he aconseguit arribar a Sinaia. Pel camí la pluja s'ha fet torrencial i ja no veia res.
He deixat la moto en un lloc en pendent per si de cas no s'engegava (encara pateixo per la bateria, tot i que no m'ha donat més problemes) i he pujat a peu al castell, ja que la pluja ha parat providencialment i el paisatge val la pena. El castell està en mig d'un parc immens, molt verd. Després de la pluja tot està moll i els colors es fan més intensos. Una mica de boira i el cel lletós donaven una certa sensació d'irrealitat. Una meravella.
En realitat hi ha dos palaus: el de Peles i el de Pelisor. El de Peles és el més gran i impressionant. És l'apoteosi del luxe i la sumptuositat. Es poden visitar un conjunt de sales decorades en diferents estils. Gerros xinesos, parets de fusta gravada, vitrals decorats, armes amb pedres precioses a les parets ... fins i tot una biblioteca amb una prestatgeria amb mecanisme secret que dona pas a una sala secreta. És el paradigma de castell i la impressió és aclaparadora.El palau de Pelisor és més petit. Per dins està decorat en estil 'Art Noveau' i tot i que no es tan impressionant com l'altre, mereix una visita.
Entre visita i visita, un altre ensurt. Les claus de la moto no apareixen per enlloc. He remenat i remenat bitxaques, bossa i tot el que portava i res.He refet els meus passos per tots els jardins sense èxit. El lloc és gran i encara en el cas que algú les hagués trobat, em podia passar molta estona per recuperar-les. Al cap d'una estona, a l'entrada del recinte, he vist un tio que semblava un guarda i li he demanat si hi havia un lloc per reclamar objectes perduts. El tio m'ha mirat, ha vist les botes i el mono de pluja de la moto, i ha dit: espera un moment. Ha entrat en una caseta i ha aparegut amb les meves claus! Resulta que m'havien caigut allà mateix al fer unes fotos. Ell mateix les ha trobat. Per una xiripa increïble, en un lloc gran i ple de gent, he anat a preguntar a la persona que les havia trobat ...
He tornat a Brasov sense més ensurts, he sopar i a la not a l'hostel he trobat tres noies de Manresa molt simpàtiques que han arribat avui. Hem xerrat una estona abans d'anar a dormir.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada